|
Des
dels inicis de la fotografia s'ha treballat en espais estancs
a la llum per a poder preservar els materials sensibles. El processat
de les fotografies, o sigui, el revelat de la imatge latent en
els negatius, i el posterior procés d'ampliació
i positivat per a obtenir còpies en paper ha determinat
la pràctica fotogràfica. Tot el tractament químic
del material fotogràfic es realitza dins del laboratori
(actualment aquest procés el realitzen automàticament
màquines, també estanques a la llum).
 
1. Tenda que funciona com a laboratori per a revelar
les plaques de fotografia de paisatge
2. Càmera i equip complert per al laboratori.
3. Laboratori portàtil en forma de caixa desplegable.
Un laboratori ha de reunir una sèrie de característiques
i ha de disposar de l'instrumental adequat:
Estanc a la llum
El laboratori és un espai tancat que ha de poder permanèixer
completament a les fosques. Generalment els materials fotogràfics
són sensibles a la llum blava i ultraviolada. La llum roja
i groga no els afecta, per això la incidència, per
mínima que sigui, de qualsevol tipus de llum que normalment
utilitzem afectarà als materials i pot velar el resultat.
Per a poder treballar còmodament al laboratori s'hi instal·len
punts de llum vermells de baixa intensitat que permetran que puguem
veuren-s'hi, però que no afectaran al paper sensible.
Dues zones diferenciades
Normalment un
laboratori té dues zones on s'hi desenvolupen diferents
tasques del processat:
-Una zona seca: És una zona on no es treballa amb
cap mena de líquid o substància química.
És on es manipulen inicialment els materials sensibles
i on aquests s'impressionaran. Ha de ser una part neta perquè
qualsevol rastre de pols pot afectar els resultats finals. En
aquesta part hi trobarem els següents materials i instruments:
ampliadora, marginadora, caixes de papers sensibles, negatius.
-Una zona humida: aquesta és la zona on es manipulen
les substàncies químiques que permetran revelar
i fixar els materials sensibles (negatius i còpies en paper).
Per a fer aquest procés necessitem que en aquesta part
hi hagi aigua corrent, les plates o els recipients on dipositar
les dissolucions químiques, l'instrumental per a fer i
mesurar les barreges, pinces per a remenar el material sense tocar
els líquids, i un espai on estendre o assecar les còpies
ja revelades.
| NORMES
D'UTILITZACIÓ DEL LABORATORI |
1. Els productes
químics són tòxics CAL ANAR AMB MOLT DE COMPTE.
2. No es poden ingerir.
3. No poden tocar les mucoses (ulls, nas, boca... ).
4. Si és així, cal rentar-se ràpidament amb
molta aigua i eixugar-se amb una tovallola neta.
5. Els productes químics taquen la roba, els dits, els
llibres.
6. Mai s'han d'olorar directament. Podem olorar el tap de les
ampolles de líquid si no sabem quins són.
7. Mirem de no esquitxar o tirar els banys a terra o a la taula.
8. Cal tapar bé les ampolles de líquid i no deixar-les
obertes.
9. S'han de guardar els banys no gastats en el seu contenidor
corresponent.
10. Mai s'han de barrejar els líquids.
11. Cal netejar sempre els contenidors dels líquids: cubetes,
pinces, mesuradors, ampolles.
12. S'ha de mantenir el laboratori net i endreçat.
13. Cada cosa s'ha de desar al seu lloc.
14. La fotografia té quatre enemics que cal evitar: La
pols - La humitat - L'escalfor - La llum a destemps.
Fins a l'obtenció
de còpies en paper, un cop ja haguem tirat les fotografies,
hem de realitzar tres processos diferents:
1. Procés de revelat de la pel·lícula.
Obtenció de negatius
La pel·lícula fotogràfica, com qualsevol
material fotosensible, s'ha de revelar. Hem de fer-hi aparèixer
les imatges latents i eliminar la substància sensible
perquè aquestes permaneixin estables. Si la pel.lícula
és de còpies en color o blanc i negre obtindrem
el que anomenem negatiu. Si es tracta d'una pel.lícula
de diapositives ja obtindrem les imatges tal i com són.
2. Procés de positivat. Full de contactes
Els negatius ens permetran obtenir les còpies ampliades
sobre paper. Abans però, se'n fa una còpia sobre
paper en positiu per a poder veure com quedaran les imatges
i seleccionar aquelles que més ens interessin per a fer-ne
ampliacions. Aquesta còpia s'anomena full de contactes
perquè els negatius es dipositen a sobre d'un paper sensible,
se'ls exposa a la llum i seguidament el paper es revela.
3. Procés d'ampliació i copiatge
Orientant-nos amb el full de contactes s'agafa la imatge del
negatiu escollit i mitjançant l'ampliadora es projecte
la imatge del negatiu (com si fos una diapositiva) a sobre del
paper sensible. La distància de projecció ens
permet escollir la mida de l'ampliació. La imatge impressionada
a sobre del paper ja apareixerà en positiu. Després
caldrà revelar el paper. Aquesta operació es pot
realitzar tantes vegades com vulguem segons les còpies
que necessitem.
Procés de revelat en fotografia digital
En fotografia digital no necessitem ni negatius ni contactes.
Les imatges ja són processades a dins la càmera,
es converteixen en fitxers digitals que després podem
veure en una pantalla i que podran ser projectats a sobre d'un
paper sensible. Per tant, si se'n volen obtenir còpies
en paper fotogràfic només s'haurà de realitzar
l'últim procés que hem esmentat: el revelat del
paper.
Altrament es pot prescindir d'aquest procés si no necessitem
còpies en paper o si optem per fer-les a traves d'una
impressora.
| MATERIAL
NECESSARI PER AL REVELAT |
Per
a realitzar el procés de revelat es necessiten una sèrie
de substàncies químiques. Es comercialitzen en
ampolles i per a utilitzar-les s'han de diluir en aigua. Els
líquids, un cop preparats, s'aboquen en unes cubetes
especials on s'hi aniran dipositant els papers sensibles per
a ésser revelats. Concretament necessitem tres líquids
per a fer tot el procés. Per ordre d'utilització
són:
Revelador:
-El revelador ennegreix les parts afectades per la llum. Transforma
les molècules de sals de plata en plata metàl·lica
negra. Per tant, fa aparèixer la imatge latent del material
sensible.
Bany d'atur:
El bany d'atur és àcid ascètic. Atura
l'acció del revelador i impedeix que la imatge es continuï
revelant i ennegrint.
Fixador:
El fixador transforma halurs de plata que no han estat afectats
per la llum en sals solubles. Així el paper perd la sensibilitat
que encara té i la imatge es fa estable. Si no es fixés
la imatge el paper continuaria essent sensible i quan li toqués
la llum s'aniria enfosquint.
| Procés
de revelat de negatius |
Material:
Tanc de revelat de negatius amb espirals per a la pel·lícula,
termòmetre precís, joc de provetes de mesurar
líquids, rellotge, pinces per a escórrer pel·lícula,
pinces per a penjar-la, líquids, sistema d'accelerat
de rentat (mànega), secadora.
Fases del processat: revelat - bany atur - fixador -
rentat amb aigua - assecat
A
les fosques
1. Obrir el rodet fotogràfic
2. Extreure l'eix amb la pel·lícula enrotllada
3. Retallar la pestanya i arrodonir-ne les puntes
4. Introduir-la en les ranures de l'espiral
5. Amb un petit joc de rotació de l'espiral, introduir
la totalitat de la pel·lícula
6. Tallar separar-la de l'eix del rodet
7. Col·locar l'eix de l'espiral i fixar amb una pinça
8. Introduir el conjunt dins del tanc de revelat
9. Introduir el revelador de negatius
10. Controlar el temps i anar movent el tanc, tot seguint les
instruccions d'ús del revelador
11. Buidat
12. Introduir-hi el líquid d'aturada
13. Sacsejar el tanc
14. Buidat
15. Introduir el líquid fixador
Amb llum actínica
16. Controlar el temps i moure segons les instruccions d'ús
del fixador
17. Buidat
18. Rentat dels negatiu, dins del mateix tanc, durant almenys
vint minuts
19. Gotes d'humectant dins del tanc per a evitar taques de les
gotes d'aigua 1'
20. Extracció i assecat de la pel·lícula
21. Tallat dels negatius, cada cinc fotogrames
Material:
Negatius, ampliadora, premsa de contactes, marginador, paper
fotogràfic, líquids, cubetes, pinces, aigua corrent,
assecador o penjador i pinces.
Abans de fer les còpies ampliades sobre paper, es realitza
el full de contactes: el positivat sobre paper dels negatius
a mida real. Per a portar a terme ambdós processos necessitem
el paper fotogràfic. Amb aquest material fotosensible
només hi podem treballar amb llum inactínica.
Els papers es comercialitzen en caixes o sobres. N'hi ha de
molts tipus diferents segons la mida, suport, tipus d'emulsió,
sensibilitat, etc. Aquí teniu una descripció de
les característiques dels papers fotogràfics:
Com
les pel·lícules fotogràfiques el paper
està compost d'un suport (paper o plàstic), l'emulsió
sensibles (suspensió halurs de plata en gelatina) i una
capa de protecció (generalment capes primes de polietilè
premsat que envolten el paper)
De papers n'hi de molts tipus. Podem distingir-los segons diferents
característiques:
Segons el suport
1. Els plastificats o RC (Resin-coated), que tenen una capa
de diòxid de titani sota emulsió. Són més
resistents a l'aigua i per tant, redueix absorció líquids.
2. Els papers baritats, que sota emulsió porten una capa
de sulfat de bari. La base és de fibra de paper o BF
(Fiber-based). Absorbeixen molt més els líquids.
Segons el format
Hi ha molts tipus de formats. Els petits es comercialitzen en
caixes o sobres, sempre dins d'una doble bossa (de paper o plàstic)
de color negre per a protegir-los de la llum. Els grans es comercialitzen
en sobre o també en rulls de diferents amplades. Formats
habituals: 7,5x10,5 - 9x12 , 13x18 - 18x24 - 24x30 - 30x40 -
40x50 - 50x60.
Segons la superfície
Els papers poden tenir diferents tipus de superfícies:
mats, semimats, brillants (negre més profund, més
contrast), avellutades, perlades, sedoses, rugoses, que imiten
materials, etc.
També poden tenir diferents tonalitats o tintats: blancs,
cremes, blaus...
Segons la sensibilitat i el contrast
Tots els papers estan classificats segons una escala de contrast
que va del 0 al 5. La graduació determina la sensibilitat
del paper i el seu contrast. Per exemple la graduació
1 ens indica un paper suau. Això significa que és
poc sensible però que amb ell es pot obtenir una gran
varietat de grisos i per tant poc contrast. El 2 seria un paper
normal. El 3 ja seria un paper més dur. Això significa
que és bastant sensible i que els tons sortiran força
contrastats entre ells. Del 0 al 5, 1 suau, 2 normal, 3 dur.
Podem diferenciar els papers per d'altres qualitats de les seves
emulsions o per les marques que els comercialitzen: Deluxe,
Ilford, Agfa, Kodak...
Escala de
grisos realitzada destapant successivament les zones de reserva
del paper
i fent-hi incidir la mateixa quantitat de llum.
| OBTENCIÓ
DEL FULL DE CONTACTES |
Amb
llum actínica
1. Col·locar les tires de negatius a les ranures de la
premsa de contactes
Amb
llum inactínica
2. Col·locar un paper fotogràfic verge i tancar
la premsa
3. Exposar el conjunt a la llum blanca
4. Obrir la premsa i extreure el paper
5. Introduir el paper exposat dins la cubeta del revelador i
controlar-ne el temps
6. Introduir-lo al bany d'aturada
7. Introduir-lo al fixador
Amb
llum actínica
8. Introduir la fotografia a la cubeta de rentat
9. Extreure-la, escorre-la i deixar-la assecar
L'ampliadora
és l'encarregada de projectar la imatge del negatiu en
una superfície llisa
Parts
de l'ampliadora:
1. El
capçal: és la part més important. Conté
el sistema d'il·luminació, el portanegatius, i
l'objectiu. Es pot pujar i baixar al llarg de la columna per
a variar el grau d'ampliació de la imatge
2. Làmpada: bombeta opalina que proporciona llum
difusa
3. Caixa de portafiltres: permet intercalar filtres entre
la font de llum i el negatiu.
4. Condensador: dirigeix la llum uniformement cap al
negatiu.
5. Portanegatius: suport que aguanta el negatiu pla i
centrat
6. Objectiu: sistema de lents similar al de la càmera
que serveix per a enforcar i projectar la imatge ampliada en
el pla del paper. La qualitat de l'ampliadora depèn de
l'objectiu.
7. Diafragma: Dins l'objectiu hi ha una diafragma com el
d'una càmera que permet fer passar més o menys
quantitat de llum.
8. Filtre roig: per evitar impressionar el paper quan
s'hi vol projectar la imatge per assegurar-nos de la seva bona
col.locació.
9. Comandament d'enfocament: mou l'objectiu fins a aconseguir
una imatge nítida
10. Columna: suporta el capçal i permet el seu
desplaçament vertical.
11. Comandament per a la regulació de l'altura:
Permet desplaçar el capçal per a modificar la
mida de la imatge projectada.
12. Base: superfície plana, situada al peu de
la columna i perpendicular al raig de llum. És on es
col·loca el paper fotogràfic i on es projecta
la imatge.
| PROCÉS
D'AMPLIACIÓ I COPIATGE |
Amb
llum actínica
1. Selecció d'un negatiu i col.locació a l'ampliadora
2. Adaptació del marginadora al format de paper a utilitzar
Amb
llum inactínica
3. Enfocament correcte del negatiu sobre la base de l'ampliadora
4. Col.locació del paper fotogràfic verge
5. Exposició de diferents franges del mateix negatiu
a temps incrementats progressivament
6. Seguir el procés de revelat dels fulls de contactes
per obtenir la tira de proves.
Amb
llum inactínica
7. Elecció de la tira d'imatge de densitat més
correcte
8. Preselecció en el temporitzador del temps més
correcte d'exposició segons la franja seleccionada.
Amb
llum inactínica
9. Exposició amb un paper fotogràfic de tota la
ampliació
10. Procés de revelat
|
