El pa de cada dia és un reportatge que ens explica com en alguns llocs encara s'elabora el pa artesanament. En aquest cas el protagonista és el pa i el seguim amb enquadraments bastant propers per a descriure com s'elabora. En cap moment el perdem de vista i sempre el tenim al mig de la imatge.

© Ingrid Por

Aquest reportatge vol mostrar-nos la manifestació que es realitzà a Girona contra la guerra el passat 2003. Les imatges segueixen el recorregut de la manifestació. Són imatges en les quals sempre tenim una certa distància envers els fets. No ens hi acostem, no busquem primers plans de la gent, de les seves reaccions o emocions. La fotògrafa busca, però guarda un certa distància, una certa neutralitat. Diríem que hi ha un elements que guia tot el discurs de la seqüència: les pancartes, de diferents formes i colors, aguantades per gent de diferent edat. La fotògrafa ha seleccionat aquests elements mostrant-los sempre en pla general sense intervenir-hi o barrejar-s'hi. La seva intervenció ha estat la selecció d'aquest diversitat de persones sota una mateixa idea.

© Carla Simon Pipó

En aquest cas (La pagesia, Francesc Moner, Xavier Solé) se'ns explica un mica les característiques de la vida a pagès. Aquí les imatges no són exposades linealment sinó que la seqüència s'estructura per diferents blocs en cada un dels quals es tracta un tema: la ramaderia, el conreu, l'interior de la casa, les eines, els animals. La temporalitat present en el primer reportatge aquí desapareix.

© Francesc Moner, Xavier Solé

El reportatge Les sabates et delaten (Ester Padilla i Anna Quer) pretenia veure com a partir de les sabates podíem definir diferents tipologies de persones. El reportatge està estructurat com un puzle, no hi ha una seqüència concreta sinó que les imatges funcionen per les diferències que podem apreciar entre elles. Per tant la seqüència ens obliga a fer comparacions. El factor temporal i espacial no tenen importància en aquest cas.

© Ester Padilla i Anna Quer