Com a conclusió de tot el treball fet es feu el plantejament de muntar una exposició que englobés allò que s'havia après i el material produït. De fet el que s'exposava era el quadre de les Senyoretes d'Avinyó i al costat tots aquells elements que poguessin ajudar a veure el quadre amb diferents ulls. Les reinterpretacions fetes havien de formar part també del discurs de l'exposició. L'espai destinat per a aquesta era una de les aules de treball dels alumnes d'art. S'havien de tenir en compte les característiques d'aquest espai (dividit en tres parts: una entrada, la sala gran i una petita habitació separada amb la gran per un gros finestral de vidre. A part, s'havia de pensar en la circulació que la gent podia fer-hi, i en els elements que ja hi havia a l'aula (mobles, taules, materials, lleixes...) que no es podia tocar. Per fer l'exposició es podien utilitzar imatges, textos, objectes, entre d'altres. Aquests podien anar penjats a la paret, a terra, al sostre, penjats del sostre.... A part de la impossibilitat de modular l'espai es podia fer el que es volgués.

Per a decidir com seria l'exposició cada alumne feu un plantejament i un petit esquema. Tots ells es posaren en comú, escrivint a la pissarra les idees principals. A partir d'aquí es seleccionà la proposta conjuntament que estava formada per idees que havien plantejat diferents alumnes. Posteriorment es feu un esquema general i es repartiren les feines, es delegaren encarregats del material necessari i s'organitzà el muntatge de l'exposició amb el temps de què disposàvem.

En l'exposició les alumnes posaven en solfa allò que s'havia treballat i ensenyaren també els treballs realtizats. A part es plantejaven allò que podia suposar muntar una petita exposició i com auqesta es podia articular amb el muntatge.

1. L'exposició estava repartida per diferents llocs de la sala. A l'entrada hom podia trobar un cavallet amb una reproducció del quadre de les Senyoretes d'Avinyó. Posteriorment petites instal·lacions ens anaven afegint idees a la nostra primera percepció del quadre. cinc d eles instal·lacions estaven fetes a partir de les obres realitzades per les alumnes. Un parell més eren fetes amb nous elements. fem un petit llistat dels elements:

2. En una paret hom trobava una carta de colors, formada per quadrets de les diferents tonalitats del quadre de Picasso. A sota la carta, també formant com un mosaic, tot de papers amb petits escrits on diferents 'experts' aportaven informacions o simplement feien judicis sobre el valor o sentit de l'obra.

3. A la mateixa entrada trobàvem l'obra amb les dues senyoretes convertides en les dues Venus. Aquesta estava situada davant de dos guixos, precisament de Venus i envoltada per ninots articulats. Aquests com si fossin models intentaven imitar les posicions que les senyoretes mantenen en el quadre.

4. El treball de les cares de les noies tapades estava situat darrera la peixera de vidre en la qual hi havia unes reproduccions en blanc i negre, bastant grans, de cada una de les senyoretes, que encara ens feien més difícil i distant la visió dels rostres tapats, com uns arbres que no deixen veure el bosc.

5. Depurés, penjat a una altra paret trobàvem l'obra que reproduïa i feia comparacions amb les cares de les senyoretes, màscares i dibuixos de Picasso. Al seu voltant s'hi havien col·locat còpies (en blanc i negre) de diferents obres de Picasso, totes elles de dones. aquestes estaven posades cronològicament. a la dreta de l'obra hi havia les que realitzades amb anterioritat a les Senyoretes, a la dreta les posteriors. a través d'aquestes dones hom pot veure l'evolució estilística de Picasso.

6. Al mig de la sala hom ensopegava amb les caretes de les senyoretes que, penjades del sostre, no paraven de donar voltes.

7. Al fons de la sala, allà on normalment es guarden els cavallets, n'hi havia dos de desplegats. Un contenia la pintura on les senyoretes sembla que vagin essent tapades progressivament per l'espai i al costat, sobre l'altre cavallet hi havia una superfície formada per fragments de miralls sobreposats. Quan un pretén mirar-se en el mirall tampoc no es reconeix, es reconeix tan sols a mitges, parcialment o de manera canviant, desapareix la seva imatge il·lusòria.

8. Finalment, sobre una calaixera s'havien disposat dos bodegons fent al·lusió al bodegó de fruites que Picasso pintà en el seu quadre. Un era de fruites l'altre de nines col·locades en diferents posicions, potser també com el bodegó que pintà Picasso on hi apareixen les cinc senyoretes.

1 _ 2 _ 3

4 _ 5

6 _ 7 _ 8

Evidentment l'exposició no tenia sentit si ningú no la visitava. Tots els alumnes de Batxillerat d'Arts pogueren veure el muntatge i preguntar a les autores els seus dubtes. A part també la visitaren els alumnes d'Educació Visual i Plàstica de segon d'ESO.