RETRATS
de professions |
 |
PROPOSTA
D'OBSERVACIÓ I EXPERIMENTACIÓ A PARTIR D'OBRES DE JOAN
MIRÓ
|
A
partir de l'observació de quatre obres de Joan Miró
hem intentat veure quin elements utilitza l'artista per a representar
les seves idees. Com utilitza Miró els elements gràfics?
Com dóna forma als seus personatges i a allò que
aquests signifiquen? Com deforma o simplifica les seves formes?
Com utilitza referències del món objectual? Com
genera i utilitza elements simbòlics? Com pot arribar a
una progressiva abstracció de les formes? Com participa
d'unes problemàtiques socials i polítiques?
Totes aquestes preguntes ens han ajudat a observar i tenir més coneixement de l'obra de Joan Miró però també a veure diferents maneres de representar una idea, un personatge. A partir d'aquí nosaltres hem creat el nostre propi treball. |
|
Primer
de tot observàvem i intentàvem respondre preguntes
sobre tres obres de Miró: una serigrafia Aidez l'Espagne
(format segell i cartell), un mural El segador i una
escultura La forca. Vèiem quins recursos utilitza
en cada cas per a representar personatges i idees molts semblants
i miràvem de discernir els significats que es desprenen
de cada obra.
|
 |
 |
 |
||
| 1.
Aidez
l'Espagne, 1937. Serigrafia, 25x17 cm. . |
2.
El
segador, 1937. Mural. Oli sobre fibrociment, 550x365 cm. |
3.
La forca. Escultura. . |
|
Els
comentaris es completaven amb una petita recerca d'informació
sobre les obres i la lectura d'un text:
|
LECTURA per a completar
el coneixement de les obres:
|
El
segador [avui
desaparegut]
fou un encàrrec del govern republicà espanyol, i
el pintà l'estiu d'aquell mateix any. Es va exposar al
Pavelló Espanyol dissenyat per a l'Exposició Internacional
de París per Josep Lluís Ser, l'arquitecte català
que més tard construiria el taller de Miró a Mallorca
i les galeries de la Fondation Maeght a Saint-Paul de Vence- el
mirall de Picasso Guernica també es va exposar al mateix
pavelló, i a prop hi havia una Font de mercuri, obra d'un
altre amic, Alexander Calder. El tema d'El segador tornava a ser
el pagès català, tractat amb una exuberant violència
que no es troba en altres pintures amb el mateix tema pintades
a mitjan anys vint. En aquest cas, un gran cap de perfil, que
sembla cridar desafiadorament, creix com una planta de terra,
coronat per una barretina i envoltat per una irregular estrella
de cinc puntes i per grans taques circulars que semblen explosions. PENROSE, Roland. Miró. Barcelona: Edicions Destino, 1993, p.87-89. |
|
El
treball realitzat amb les tres obres anteriors ens havia de servir
per a poder entendre millor què fa Miró en aquesta
obra, com organitza l'espai del quadre, quins elements formals
i simbòlics empra i, finalment, quina és la significació
que se'n desprèn. El pintor torna a representar un personatges
molt semblant als anteriors mantenint algunes de les idees i afegint-ne
d'altres.
|
4. Pagès
català al clar de lluna (1968)
Acrílic damunt tela. 162x130 cm.
Fundació Joan Miró Barcelona.
|
El títol d'aquesta obra conté un profund sentiment poètic en el qual contrasten la idea tan densa i brutal com la del pagès i la poètica subtil del clar de lluna. Aquesta tela no significa tant un homenatge a Catalunya com al pagès de la meva terra, i aquest és un símbol del meu país. Sí, és una mostra de la fidelitat que sempre he mantingut a la meva pàtria... Joan Miró |
TREBALL
|
Després
d'haver fet el treball d'observació i discussió
al voltant de les obres de Miró vam experimentar amb alguns
dels elements que Miró ens havia ensenyat. En les quatre
obres havíem vist com Miró cada vegada anava simplificant
més les formes. En alguns casos reduïa les figures
a formes planes i retallades de color. En d'altres els personatges
eren deformats o prenien la forma dels objectes amb els quals
se'ls podia identificar. I, fins i tot, els personatges eren construïts
a partir dels objectes o reduïts a elements simbòlics.
En Pagès català al clar de lluna Miró
arriba només a utilitzar formes planes simples allunyant-se
de la figuració, però preservant la idea bàsica
del tema del quadre.
Nosaltres hem utilitzat alguns d'aquest recursos per a representar d'altres oficis, d'altres personatges, servint-nos de les formes planes de color retallades i dels elements objectuals que caracteritzen cada una de les professions escollides. Les obres tenen un format DIN-A3 hi estan realitzades amb collage de papers pintats. En moltes de les propostes s'ha prescindit del personatge i s'han utilitzat directament els objectes. |
 |
 |
 |
||
|
Alejandro
Castelló
Arquitecte |
Ariadna
Boada Paleta |
David
Fontanils
Pescador |
||
 |
 |
 |
||
|
Aina
Buixalleu |
Raquel
Salavedra |
Oriol
Boix Futbolista |
||
 |
 |
|||
| Sònia
Noell Pagès |
Estefania
Fernandez Pescador |
|||