Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de l'any 1894. Va ser conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, manifestos, i altres proses de caire polític i social. La seva vida va ser intensa, d'infància desafortunada i marcada per una tuberculosi que el conduiria a la mort. Quan era petit, el seu pare, que era fogoner, va morir d'accident en alta mar al 1901. Amb set anys, Salvat-Papasseit va passar a viure a l'Asilo Naval Espanyol, que estava instal·lat a la "corbeta 'Mazarredo'", més tard l'acollí la "corbeta 'Consuelo'" i després la 'Tornado', totes atracades al port de Barcelona. Quan tenia uns dotze anys, va voler incorporar-se a l'Església i li va comença a créixer l'idealisme que anys després desembocaria en acràcia. Un any després (el 1907), va entrar d'aprenent en una adrogueria, de vigilant nocturn del moll, i més endavant, en un taller d'escultura religiosa. Volia aprendre l'ofici, però s'havia de resignar a fer tasques rutinàries al taller. En les estones lliures escrivia pensaments de caràcter polític. L'ànsia de conèixer l'ofici el va animar a fer unes classes d'escultura a la Llotja. L'any 1911, freqüenta la parada de llibres vells que el llibreter Emili Eroles tenia al mercat de Santa Madrona. Allí, es reunien amb el bibliògraf Antoni Palau i Joan Alavedra en una mena de tertúlia. Amb aquests amics es trobava també sovint a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i constituïren el primer nucli contestatari anomenat 'Grup Antiflamenquista Pro-Cultura' en la línia de l'activisme pamfletari i revolucionari.
A l'any 1914 va ingressar a la "Joventut Socialista" i va col·laborar amb la 'Justícia Social', de Reus; sovinteja els locals bohemis; entra a la redacció de la revista Los Miserables , adopta el pseudònim 'Gorkiano', per la fascinació que li havien produït els llibres de Màxim Gorki.
Aplega la major part d'aquests articles a Humo de fàbrica, que veureu més endavant, però aviat es va desenganyar de la política.
Al 1917 va escriure un prosa: Un enemic del poble.
Un any després, va iniciar el festeig amb Carmen Eleuterio i Ferrer, amb qui es va casar el 1918, després del casament, van fer una estada a Sitges. Aquest any va editar Humo de fàbrica (recull d'articles) i Arc-Voltaic (revista). Els anys anteriors al seu matrimoni, Salvat queda influït per les idees anarquistes i socialistes, signades per Gorki i Nietzsche. Amb el seu amic, Joan Alavedra, assisteix a les classes que el doctor Jordi Rubió ofereix als Estudis Universitaris Catalans. Coneix Daniel Cardona, un dels dirigents carismàtics de l'independentisme radical i s'introdueix en els cercles nacionalistes. Durant aquest període col·labora en publicacions de caire anarquista i revolucionari. És l'època (1915-1916) en què treballa durant mig any --com diu al poema Nocturn d'acordió--,de vigilant nocturn al port: "Vosaltres no sabeu / què és / guardar fusta al moll" El març de 1916, arran de l'article "Un poble, Portugal" aparegut a Los Miserables, és condemnat a dos mesos i un dia a la presó. Després segueix col·laborant en revistes d'aquest caire com Sabadell Federal i inicia en castellà "Glosas de un socialista" i comença a escriure poemes en català. Emili Eroles i Joan Alavedra van presentar el jove Salvat a l'Eugeni d'Ors, amb el qual compartia l'aversió pública contra la guerra mundial. Precisament és d'Ors qui el presenta a Santiago Segura, el propietari de les Galeries Laietanes, on el poeta va entrar a treballar com a encarregat de la secció de llibreria, cosa que li proporciona una certa estabilitat econòmica. L'any 1916 coneix el pintor i teòric Torres-Garcia i l'artista uruguaià Rafael Barradas, que l'introdueixen en el món de les avantguardes: futurisme i vibracionisme. L'any 1917 apareix el primer número de la revista de títol ibsenià Un enemic del Poble. Fulla de subversió espiritual. És la primera vegada que Salvat-Papasseit disposarà d'un espai propi per difondre les seves idees i aprofitarà per publicar uns aforismes titulats "Mots-propis". Comença a deixar enrera la seva etapa més combativa i a poc a poc es va forjant el poeta avantguardista. Per les Galeries Laietanes hi van passar des d'escriptors de formació clàssica noucentista fins a autors que seran els capdavanters de l'avantguarda catalana, com J.V.Foix, Josep Maria Junoy i Joaquim Folguera. L'any 1917 publica el seu primer poema Columna vertebral: sageta de foc i ideològicament es decanta cap el que ell anomenarà 'Divina Acràcia', és a dir que comença a desvincular-se del pensament polític. L'any 1918 edita l'únic número de la revista Arc-Voltaic. En aquesta publicació d'influències futuristes ja apareix el títol del primer llibre de poemes: Poemes en ondes hertzianes. L'estiu d'aquell any, arran d'una grip, comença a manifestar-se en el poeta una tuberculosi, que el durà sis anys després a la mort. Santiago Segura li ofereix casa a Sitges, on s'estableix la parella acabada de casar. Més tard fa una cura de repòs en una masia de Matadepera.
El 1919, neix Salomé, la seva primera filla. Això el va animar a escriure les proses infantils Els nens de la meva escala, editades a la revista 'La Mainada' (1921).

Aviat torna a les Galeries Laietanes i comença un període de gran activitat. Fa noves coneixences (Tomàs Garcés, Xavier Nogués, Joaquim Sunyer, Josep Maria López-Picó) i enceta un nou període com a llibreter i editor. Publica el seu primer llibre Poemes en ondes hertzianes (1919), on és ben clara la fascinació que van exercir en ell autors com Marinetti, els futuristes italians i, encara més, Apollinaire.
L'any 1920 va fer una breu estada a París, fet que influeix en el llibre L'irradiador del port i les gavines. Col·labora assíduament en la pàgina de lletres d'El dia de Terrassa i publica com a pamflet "Contra els poetes en minúscula. Primer manifest futurista català". L'any 1921 edita la revista Proa, de la qual només sortiran dos números i col·labora a La Publicitat. Apareix el seu segon llibre de poemes L'irradiador del port i les gavines.
Al desembre d'aquell mateix any és internat al sanatori de La Fuenfría, a Cercedilla, Madrid, des d'on escriurà els poemes plens d'exaltació nostàlgica de Catalunya. Les conspiracions (1922). Aquell mateix any neix Núria, la seva segona filla. Però la malaltia avança i Salvat-Papasseit comença un pelegrinatge per diferents sanatoris d'Andorra i la Catalunya Nord. Publica La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923). Tot i la malaltia, feia plans esperançadors i la seva activitat no s'aturava. Va publicar un fragment més d'Els nens de la meva escala; va prologar La batalla, del seu amic Daniel Cardona, i va ser antologat per Tomàs Garcés a Els poetes d'Ara, amb pròleg de Junoy.
El febrer de 1924, mor la seva filla Núria; la tuberculosi pulmonar de Salvat-Papasseit entra en una fase crítica i el visiten els amics escriptors i pintors, a alguns dels quals mostra poemes inèdits que guardava sota el coixí. Mor el 7 d'agost de 1924, a casa seva, al carrer de l'Argenteria, de Barcelona.
La ciutat de Barcelona recorda Joan Salvat-Papasseit amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió" que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn.
La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Núria Espert, Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Xavier Ribalta, Joan Manel Serrat i Rafael Subirachs, entre d'altres.

(Extret d'http://www.escriptors.com/autors/salvatpapasseitj)