En el crèdit variable de 3er d’ESO “ Perquè serveixen les roques?” del nostre institut estem estudiant els usos i finalitats de les roques i minerals. L’explotació de les roques i minerals industrials constitueix un dels recursos geològics de major interès econòmic. Es tracta de matèries primeres que s’obtenen de l’escorça terrestre i que s’apliquen directament o be després de preparar-les mitjançant processos simples. En cap cas no s’exploten per beneficiar-ne elements químics, com succeeix amb els jaciments minerals, o per obtenir-ne l’energia potencial que contenen, cas dels recursos geoenergètics. Una de les principals característiques d’aquests recursos és la seva abundància a l’escorça, enormement superior si es compara amb la dels jaciments minerals i dels recursos geoenergètics. Aquest fet es determinant perquè en condiciona el preu de mercat, en general molt baix, i de retruc, fa que el tipus d’explotació tendeixi a ser el més simple possible per reduir-ne les despeses d’extracció. Sovint és la distància entre l’explotació i el lloc d’aplicació del recurs el que en determina el preu final, ja que el transport encareix sobremanera aquests materials.

 

Els minerals i roques industrials són aquells primeres matèries que s'obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills. En cap cas no se'ls explota per les substàncies que se'n pugin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l'energia potencial que contenen. Aquest fet, juntament amb la circumstància que són relativament abundants a la natura i no es presenten problemes ni en les lleis ni en les reserves, fa que el producte resultant sigui de molt poc valor afegit excepte el cas de les roques ornamentals (granits, marbres). El principal condicionament en el seu valor és la distància al mercat, per la qual cosa el valor del producte s'estableix en el lloc d'extracció.

 

Les ROQUES ORNAMENTALS I DE CONSTRUCCIÓ s’utilitzen amb la finalitat de revestir o d’embellir façanes o d’altres elements de les construccions (teulats, esglaons, columnes, dintells, etc.). Són els més valuosos, especialment els que s’apliquen després d’operacions de tallat i poliment. Antigament, en la construcció de les cases, masies, esglèsies i castells, s’usaven els millors materials de què es disposava en les proximitats. El transport sempre ha resultat el més dificultós de d’utilització de roques gaire llunyanes del lloc de construcció. Actualment però, el negoci de les roques ornamentals, com molts altres sectors s’ha globalitzat, de manera que sovint trobem a les façanes de les cases roques procedents de països a vegades molt llunyans.

 

Els itineraris geològics urbans tenen molts avantatges ja que ens posen al nostre abast una enorme varietat de roques i ens permeten estimar més el nostre poble o la nostre ciutat a l’hora de descobrir-ne la seva història. Posem per exemple la famosa confiteria Trias de Santa Coloma. La roques que s’hi observen ens demostren que van ser portades, com a mínim de la zona de Guilleries però que no són les que es veuen a Farners. En el Castell i l’ermita es pot comprovar que les roques són les que configuren tot el massís. Quina creieu que pot ser l’origen de les roques usades per construir la cas de la Vila?

 

Sils, no és un poble diferent. Creieu que en la seva església de Vallcanera, construïda en el Segle XX s’hi van usar les mateixes roques que es veuen en el nou ajuntament?

Per últim, la mateix pregunta ens la podríem fer al mirar l’ajuntament i el castell de Vilobí.

 

Mireu atentament les fitxes de les roques ornamentals i les explicacions de la web de d’IES de Badalona on van fer un interessant treball estudiant les roques del seu municipi.

 

Altres visites virtuals a l’entorn de les roques ornamentals els podeu fer a la ciutat de Madrid, Puerto Llano, Edinburg, Salt Lake City o Baltimore entre altres interessants llocs. Consulta els diferents links, escull la pàgina que vegis més interessant i fes-ne un resum de les roques més importants de les que està feta la ciutat:

 

 

Geologia Urbana de Madrid:

http://www.ucm.es/info/diciex/programas/rutageologica/

 

Geologia urbana de Badalona: http://www.xtec.es/~rsanto/

 

Itinerario Puerto Llano (Madrid)

http://www.puertollanovirtual.com/articulos/fotogeologia/fotogeologia.htm

 

Geologia urbana d’Edingurg, UK

http://www.scottishgeology.com/geo_initiatives/building_stones.html

 

Geologia Urbana de Salt Lake City, Utah, USA

http://www.geology.utah.gov/online/pi-60/

 

Itinerary de Geologia Urbana de Baltimore, Maryland, USA

http://www.mgs.md.gov/esic/features/walking/

 

 

 

A partir del què has observat escull una zona entre els tres municipis que estan aquí i pensa una casa, masia, església, castell que t’agradaria d’investigar-ne la procedència de les roques amb què està feta. Comencem el nostre intinerari?

 

PLÀNOL SANTA COLOMA

http://www.ddgi.es/ccselva/municipis/scoloma_farners.pdf

 

PLÀNOL SANTA COLOMA RESIDENCIAL

http://www.webgipal.net/stacolomaf/download/planol_residencial_gran.pdf

 

PLÀNOL VILOBÍ

http://www.ccselva.org/municipis/vilobi_onyar.pdf

 

PLÀNOL DE SILS

http://www.ddgi.es/sils/em32_cont.htm

 

SORTIDA DE L'INSTITUT DEL DILLUNS 10 D'OCTUBRE. Clica aqui