La història.

La seva història és la de l’Institut. Varen néixer al mateix temps i són fruit d'un part llarg i dolorós. Són fruit - l'Institut i la revista- també d'uns moments de molta energia i de projectes forts i molt viscuts. Naixia un nou centre que encara no tenia nom ( tampoc tenia les aules acabades, ni material suficient, ni bar, ni pati, ni...) i no era ben bé nou. Una situació curiosa, estranya per a tots els que havien viscut el procés de segregació de l'antic Institut de Cardedeu, i sorprenent per a aquells que arribaven nous. Corria l'any 2000 i allò era ben bé una aventura sideral.

El nom.

Tot el centre - alumnat, professorat, personal no docent, pares i mares- van votar el nom del Suí, la muntanya del Montseny que es veu de totes les finestres, com a nom del nou centre escolar.

Com el nom de l' Institut, el nom de la revista es va decidir entre tots, per consens. El grup de gent que va decidir el nom de la revista, però, va ser molt més reduït. Els alumnes i la professora coordinadora, la Isabel Cerdà -“ànima” d’aquest projecte-  feren unes quantes propostes i decidiren, sense saber ben bé el perquè, nomenar-la amb un nom una mica antic i nostàlgic, El Tinter...  I encara dura.

L'organització

Amb matisos, el sistema organitzatiu s'ha anat mantenint al llarg de 10 cursos escolars. És una activitat extraescolar, absolutament voluntària per tant, que té un punt constant de trobada - l'Aula d'Informàtica- i una hora setmanal de dedicació, un cop acabades les classes, bé al matí, bé a la tarda.

L'Equip de la Revista està constituït per un grup d’alumnes voluntaris de diferents cursos que s'encarrega de buscar esdeveniments “noticiables” a la vida del centre. També intenta reflectir l' impacte produït pels fets més importants de la història i, en aquest sentit, ens agrada constatar que la revista és testimoni dels fets que han marcat el pas d'aquests anys escolars.

Molts són els alumnes que han col·laborat i que han treballat de valent com a redactors, reporters, fotògrafs o encarregats de la maquetació. Molts ja han acabat els seus estudis i ja no estan al nostre centre. D’altres, amb ganes renovades, ocupen el seu lloc i gràcies a tots, al seu esforç desinteressat ja són 25 els números publicats!

Però a qui hem d’agrair que aquest projecte hagi nascut és a la nostra companya, Isabel Cerdà, mare de la criatura i responsable de la seva maduresa: durant 6 anys va estar portant, amb empenta i dedicació, el timó d’aquest vaixell.

Aquests últims 4 anys, el pebeter s’ha mantingut encès gràcies a la bona feina de membres del professorat que, gràcies a la seva vocació i treball han fet possible que no desaparegués.

Contingut

Els articles són redactats pels propis alumnes de l'equip de la revista, pel professorat , per la resta d’alumnes i personal no docent que manifesten l' interès de fer-ho. L'única censura és el bon gust i el respecte a la comunitat educativa. Creiem que hem aconseguit una bona revista, seriosa i divertida a l’hora, on hi tenen cabuda tot tipus de seccions. Des de la secció “Chup Chup Suí” (notícies de l’ Institut, projectes, esdeveniments, festes), passant per la secció “el món per un forat” (amb articles d’actualitat i de divulgació) o seccions estrella com la de “perles cultivades” (pífies divertides detectades a les classes) o “macarrons amb salsa” (preguntes anònimes), la revista ofereix un contingut de qualitat que no deixa indiferent a ningú.

Us recomanem col·leccionar-ne els diferents números per tenir un bon record del vostre  pas pel nostre Institut!