7. Curiositats

7.1. Petjades

• Les seves petjades són semblant a les de la marta, però més fàcils de localitzar, ja que les de la marta estàn recobertes de pèl i aquestes
  no. Normalment apareixen impresos 4 dits amb ungles.La pota del davant fa uns 3 o4 cm de llarg per 3 o 3’5 d’ample. La
  del darrera fa uns 4 cm de llarg per uns 3 d’ample.
  

7.2.Situació de la fagina en l’àmbit legal

• La fagina es troba en regresió degut principalment a la caça il.legal per part dels furtius, a les molesties ocasionades pels humans i a la destrucció del seu hàbitat amb la conseqüent reducció dels seus biotips.
• Apareix al capítol III del conveni de Berna, el qual indica que s’ha d’investigar la seva situació a Eivissa, si és que encara en queda algun exemplar.

7.3. Diversos

• Li agrada sortir a caçar de nit, és per això que és força difícil de veure durant el dia.
• Té les plantes dels peus sense pèls.
• El sentit que té més desenvolupat és l’olfacte
• És molt llaminera, li agrada la mel i, quan viu prop de llocs habitats pels humans, pispa tants ous com pot.
• Al Montseny , hi ha llocs que la coneixen amb el nom de gorjablanc.
• La fagina té una cosina germana que se li assembla molt: la marta. Un dels detalls que la distingeix és la taca que tenen al pit:
  la de la fagina és blanca, mentre que la de la marta és groga.
• Es sol esmolar les ungles a la base de troncs amples es per això que poden quedar marques de les esgarrapades
  

7.4.Diferents noms de la fagina a Espanya i Portugal

Catalunya: fagina, fusina y fuïna.
Lleida: fegina.
Balears: mart y mart d'Eivissa (para Martes foina de Ibiza).
Valencia: ubina, huina y fushina.
Castelló: fachina.
Galicia: garduña, papalva, fuíña, martucho, martuxa, martuxa
(confusión con Martes martes) y martaraña.
Zamora: papialbo y papalbo y variantes como patialbo y
papalgo.
País Basc: lepaxuri, lepazuria, lepazuri, mierlea, bitzia, biztia,
udua y urua.
Cantabria y valls cantabriques: rosmilla, rósmila, rámila y
rezmila. En Cantabria de rámila deriva el verbo ramilar -robar
a escondidas, a hurtadillas- "como hace la rámila en el corral"
(Valle del Cabuérniga).
Asturies: fuina, y los nombres de colleralva, resmila y juina
identicos que para la marta.
Castella: garduña, fuina, garduño, guarduño y papialbillo.
Zona de Soria: güina, fuina, buina, guarduña y guarduño.
Burgos: papialbilla.
Sierra de la Demanda (Burgos): gato garduño y paturbillo.
Cifuentes de Rueda (León): mostalilla.
Aragón: güina, fuina, fuíva, fuyina, foina, buína, fallina, juina,
faína, fuína y fuína de papo blanco.
Saragossa:juina.
Andalusia: foina.
Sierras de Cazorla y Segura: garduño y garduña (igual que la jineta).
Alosno (Huelva): marta.
Salamanca y Huelva: gato garduño.
Salamanca: papialba (papo blanco).
Extremadura (Siberia extremeña): pichialbilla.
Portugal: funhina, fuinha, papalvo, toirao, tourao y fuina.