TREBALL DE RECERCA. RECOMANACIONS INFORMÀTIQUES.
7. trobar alguna cosa dins una pàgina web.
Digitalització d’imatges amb un escáner
12.Estructurar un document amb els títols.
En els darrers cursos hem detectat una gran quantitat “d’accidents” informàtics que han generat pèrdues vitals d’informació. Es recomana, per tant seguir unes certes pautes bàsiques per tal d’impedir aquests desastres irreversibles..
Cal que creeu una estructura lògica de subdirectoris on emmagametzar la informació incloent, sempre, carpetes per posar còpies de seguretat. En aquestes carpetes cal anar copiant, de tant en tant, tot el treball fet, però ULL, NO ESBORREU MAI ELS FITXERS ANTERIORS. Penseu que si accidentalment teniu malmès el fitxer del treball i sense adonar-vos, “maxaqueu” la còpia de seguretat amb una còpia de seguretat nova l’haureu cagat (aquest és un accident molt freqüent) El que cal fer és, desprès de guardar el fitxer amb normalitat, fer un guardar como, triar un nom com: treball001.doc, treball002.doc etc i copiar-ho en una carpeta apart (anomenada copiaseg). D’aquesta manera si hi ha un error fatal sempre podreu anar enrera fins arribar a trobar el fitxer correcte. Això implica tenir el fitxer replicat moltes vegades, però no suposa gran quantitat d’espai al disc, en tot cas podem anar esborrant fitxers vells però sempre ha d’haver-hi al menys 2 fitxers anteriors. Quan el treball estigui fet i lliurat, guardarem l’original en un lloc segur i esborrarem totes les còpies de seguretat.
A més d’això és molt recomanable anar fent còpies en disquet o millor encara en CD-ROM (un suport òptim de fer còpies de seguretat és un CD-regrabable i utilitzar el direct-CD)
Una proposta bàsica de subdirectoris és la següent:
|
Quan el WORD està treballant crea un fitxer temporal del tipus ~00132.tmp sobre el que fa totes les modificacions. En sortir de l’aplicació, si hi ha alguna modificació, demana si vols guardar-la. Al dir-li sí, o no, restaura la còpia original amb el fitxer temporal, tanca l’aplicació i finalment esborra aquest fitxer temporal. Aquesta manera de treballar te l’avantatja que si s’apaga l’ordinador accidentalment, hi ha certa possibilitat de recuperar la informació. En principi sols cal engegar l’ordinador i obrir el word. Moltes vegades apareix (per màgia) el fitxer presumptament desaparegut.
Però aquest sistema de treballar té un greu problema: El WORD crea aquest fitxer temporal a la mateixa unitat on és el fitxer original. Si aquesta unitat és la unitat a: i traiem el disc abans de tancar l’aplicació el fitxer quedarà malmès ENCARA QUE NO HI HAGI HAGUT MODIFICACIONS. A més, si el disquet és força ple, al no cabre el fitxer temporal sorgiran problemes.
Es recomana, per tant, no treballar directament sobre un disc flexible. Aquest disc és, sols un mitjà de transport o un lloc on fer còpies de seguretat.
Un dels majors defectes del WORD és que si es crea un fitxer molt gran és torna molt inestable. Per exemple, si ompliu el fitxer d’imatges creant un fitxer de 2 o més Mb el millor que us pot passar és que desapareguin les imatges del fitxer. El pitjor és que peti tot. Per tal d’evitar-ho cal reduir la resolució de les imatges. Penseu que la resolució màxima d’un escànner és altament superior a la de la vostra impressora, baixar la resolució no reduirà la qualitat del treball.
Si així i tot el fitxer continua sent molt gran, es fa necessari partir-lo. Per exemple podeu fer un fitxer per cada apartat diferent del treball. És preferible que cada fitxer word no superi gaire els 2 Mb
El word numera les pàgines automàticament (un treball sense numeració o amb numeració incorrecta és inacceptable).
Per numerar cal fer: Ver/Encabezado y pie de pàgina. Desprès trieu: Insertar/Números de página Amb aquesta opció podeu triar, entre altres coses, el número amb el que voleu començar la numeració, així podeu arreglar el problema de tenir el treball en fitxers separats.
Les faltes d’ortografia són del tot inacceptables en un treball de recerca. Els correctors automàtics permeten reduir les faltes quasi totalment. Si el vostre ordinador no disposa de corrector de català o no sabeu utilitzar-lo parleu amb el vostre tutor o amb el coordinador d’informàtica.
Si busquem alguna cosa a internet pot ser que sigui molt concret o més genèric. La manera d’actuar ha de ser diferent
La millor opció en aquest cas és utilitzar un cercador. El millor, sens dubte, és http://www.google.com
Per exemple, si necessiteu els drivers del lector de CD-rom del vostre ordinador sols cal que poseu la paraula clau dirvers i la marca i model de l’aparell i segur que apareix més l’una pàgina que els te.
Suposem que ens interessa fer un treball d’astronomia sobre la Lluna. Si entrem al google i posem la paraula lluna ens trobarà ¡dos milions de pàgines! (amb menys d’un segon) però ens podem trobar des de la pàgina del “Bar Luna” fins una associació anarco-feminista txeca que es diu Luna.
Algunes maneres correctes de fer la cerca poden ser:
http://www.grec.net/cgibin/cercador.pgm
Aquí teniu un altra URL on hi ha els links a moltes enciclopèdies http://www.enciclopedias.com/Ficheros_web/enlinea.htm
http://www.oficinaempleo.com/misc/rest.htm
Hi ha pàgines web monumentals a les que és difícil trobar les coses. Per facilitat l’accés hi ha dues eines bàsiques:
És un esquema amb vincles que permet fer-se una idea general del que hi ha i accedir a un lloc de manera ràpida
Son uns cercadors que busquen la informació dins la pròpia pàgina.
Un dels “inconvenients” d’internet és que la majoria d’informació (i moltes vegades la millor) és en anglès. Hi ha traductors en línia que posant la pàgina que vols et permeten navegar amb la pàgina traduïda. Si bé la traducció és super-macarrónica és suficient per entendre el text.
Per traduir pàgines web senceres:
http://tradu.scig.uniovi.es/texto.html
http://babelfish.altavista.com/translate.dyn
També hi ha pàgines a les que pots entrar un text en castellà i el tradueix al angles (i a la inversa)
http://tradu.scig.uniovi.es/texto.html
Per traduir text del català al castellà i a la inversa ¡¡¡Atenció, te l’opció d’enviar un document word i te’l retornen traduït per correu electrònic!!!
Per traduir correu electrònic
Diccionari infantil il·lustrat català-àrab (per nens a partir de 3 anys)
http://www.edu365.com/catala_arab/index.htm
Altres traductors:
http://www.foreignword.com/es/default.htm (idiomes en internet, diccionaris y traducció)
http://www.internostrum.com/ (tradueix català a castellà i A LA INVERSA)
http://www.t-mail.com/index2.shtmlv tradueix correu electrònic “en viu”
http://www.softcatala.org/traductor/ Tradueix de castellà a català. La traducció és d’alta qualitat
http://babelfish.altavista.com/translate.dyn El traductor d’altavista
http://maestroteca.com/traductor.htm
http://www.yupi.com/traductor/
Existeixen programes anomenats OCR que “llegeixen” un text escanejat i el passen a text WORD. El problema que tenen aquests programes és que, la majoria, no disposen de diccionari en català per tant la lectura d’un text en català és ple d’errades. A l’ordinador de la biblioteca del centre tenim instal·lat un OCR anomenat ReadIris que te incorporat el diccionari català. Si la còpia en paper és de qualitat es pot passar a text Word amb una correcció sorprenent. Amb un cop de ma del corrector de català la feina queda brodada.
L’exposició del treball és una part important. Fer una presentació amb Power Point (o similar) pot millorar la imatge del treball, pot ajudar a mesurar el temps d’exposició i servir de guió visual per anar parlant. No és imprescindible, però és una opció que us podeu plantejar. (En les aules que es fan exposicions hi haurà ordinadors, si cal).
Els gràfics d’ordinador s’agrupen en dues grans tipologies de formats:
· Gràfics vectorials
· Els fitxers de gràfics vectorials contenen un conjunt d'instruccions (vectors). Aquests vectors descriuen les dimensions i formes de cada línia, cercle, arc o rectangle que fa el dibuix
· L’avantatge principal dels gràfics vectorials és que cada peça de la imatge pot ser manipulada separadament I al modificar la mida de les imatges aquestes no perden definició
· Formats: CDR, DXF
· Eines: Corel Draw, Illustrator, Freehand...
· Mapes de bits (bitmaps)
· Els bitmaps estan compostos d'un conjunt de bits en la memòria de l'ordinador que defineixen el color i la intensitat de cada píxel d’una imatge. Un píxel és cada una de les caselles o cel·les en què es pot descompondre una imatge digital..
· Els gràfics bitmap normalment requereixen més espai de disc
· Formats: BMP, PCX, JPG, TIF, GIF...
· Eines: Paint Shop Pro, Photoshop, Paintbrush...
GIF i JPEG (o JPG) són els formats d'imatges més usats per posar a les pàgines web. GIF són les sigles de Graphics Interchange Format i es va desenvolupar específicament per a gràfics on line. JPEG correspon a Joint Photographic Experts Group i es va desenvolupar com un mitjà per comprimir fotografies digitals. Com a característiques principals tenim:
· Format GIF:
o Utilitza un algorisme de compressió sense cap mena de pèrdua.
o Els gràfics estan limitats a 256 colors.
o Admeten transparència. Això vol dir que tenen la possibilitat de convertir en transparent o invisible un sol color, de manera que el fons que tingui aquest color sigui invisible.
o Permeten fer animació amb una tècnica de posar moltes imatges en el mateix arxiu GIF.
· Format JPEG (JPG): (recomanat)
o L'algorisme que utilitza descarta alguns blocs de les dades de les imatges quan les comprimeix. Per aquesta raó és millor només desar una vegada una imatge amb compressió JPEG. Cada vegada que s'utilitzi aquest algorisme, s'eliminen més dades.
o Està optimitzat per a fotografies i imatges escannejades amb 16 milions de colors o, el que és el mateix, de 24 bits de profunditat de color.
o Permet escollir el grau de compressió, com més compressió més pèrdua i la mida del fitxer és menor.
Un escàner treballa llegint punts de llum quan s'escaneja la imatge. Com més punts obtingui l'escàner, de més qualitat o de més resolució serà la imatge. La resolució d'una imatge es calcula en ppi (píxels per inch), que significa punts o píxels per polzada (ppp). El rang va normalment de 75 fins a 1200 ppi o ppp.
Un factor clau que afecta la visualització i la mida dels gràfics bitmap és la resolució. S'entén per resolució el nombre de píxels que conté un bitmap. Els píxels que formen un bitmap són el producte de les dimensions verticals i horitzontals de la imatge, per exemple, 640 x 480. La resolució determina la qualitat de la imatge quan es veu augmentada.
Cal tenir en compte que la resolució dels monitors és de 72 ppi (píxels per polzada), per tant, incloure imatges de gran resolució en aplicacions multimèdia o pàgines web, és desaprofitar l’espai i alentir el seu funcionament.
A quina resolució escanejarem doncs una imatge? Aquest paràmetre depèn de quin ús final tindrà la imatge:
· Si es tracta d'una publicació electrònica (pàgina web, CD-ROM...) una resolució suficient és la de 72 ppi.
· Si es tracta d'una imatge per imprimir-la, s'ha d'escanejar a la màxima resolució que la impressora sigui capaç de reproduir. Per exemple, si la impressora és una HP 720 escanejarem la imatge a 600 ppi. De totes formes cal considerar que per imprimir una imatge amb una resolució bona és suficient escanejar a 300 ppp encara que la impressora tingui més resolució.
Captura d’imatges de pàgines web
Qualsevol imatge que es visualitza en un navegador, ja sigui el Netscape o el Microsoft Explorer, es pot capturar, és a dir, desar-la al disc dur. La quantitat d’informació que hi ha a Internet permet trobar gran quantitat d’informació amb important suport gràfic. Moltes d’aquestes imatges ens poden ser de gran utilitat per a la creació de treballs.
Per descarregar la imatge feu clic amb el botó dret sobre l'enllaç o la imatge i trieu l'opció Anomena i desa la imatge (Guardar enlace como...) i deseu-la a la carpeta que vulgueu del vostre disc dur o disquet.
Captura de pantalles en l'entorn Windows 95/98
Si premeu la tecla Impr Pant. es fa una còpia al portapapers de tot el que s'està visualitzant al monitor Aleshores amb les funcions Pegar del menú Editar del Paint (o altre editor) podrem tenir una imatge completa com a nova imatge. La imatge serà capturada a la resolució de 72 ppp. que és la resolució òptima per a imatges que s'hagin d'utilitzar a pàgines web o a l'ordinador.
Altres fons per obtenir imatges:
Si es vol introduir un títol o subtítol nou, no és correcte fer : ara poso negreta, lletra a 16, trio un tipus de lletra i escric el títol... El word té una sèrie de títols predefinits amb uns estils determinats i perfectament estructurats:
A la barra de menús premeu la fletxeta on posa “normal” i apareix un desplegable amb tots els títols. Pels títols principals trieu Título 1, pels subtítols d’aquest típol trieu Título 2 i pels subtítols d’aquest triareu el Titulo 3.
Si voleu més títols podeu triar-lo a formato | estilo | Lista: todos los estilos aquí hi trobareu més de 10 títols estructurats i molts més estils de lletra predefinits per altres usos.
En ocasions es vol tenir tots els títols i subtítols numerats. Aquesta numeració també la fa el word de manera automàtica, però per tenir un funcionament idoni dels títols i els nivells d’equema es necessari lligar-los:
Feu formato |numeracions y viñetas |esquema numerado. Aquí teniu un quants esquemes numerats predefinits es seleccioneu un i trieu personalizar. Tindreu un quadre com el següent.
Cliqueu on posa 
i es desplega més el quadre:
Ara es qüestió de seleccionar el nivel 1 i vilcular nivel al estilo Título 1; El nivell 2 al títol 2 etc. Aquí podeu a més triar el tipus d’esquema numerat que voleu: Amb lletres, amb números, barrejat,...
Desprès, per pujar o baixar un nivell d’esquema sols cal prémer les icones:
 |
O bé anar canviat de títol.
El word és capaç de fer automàticament un índex amb tots els títols al començament del document. El word numera automàticament aquests índex i corregeix tota la numeració en fer una variació al document.
L’índex en un treball d’un cert volumde fulls, con és el cas del treball de recerca ha de dur de manera imprescindible l’index. No fer-lo amb l’eina automàtica pot ocasionar molts problemes.
A aquest índex el word l’anomena Taula de continguts.
.
Creació d'una taula de continguts
El word ha de reconèixer que un títol determinat és un títol, per poder introduir-lo en una taula de continguts. Per tant és del tot imprescindible haver utilitzat els títols predefinits en la creació del document (tal com s’explica anteriorment) per tal que el word pugui confeccionar l’índex de manera automàtica Atenció: El word crea la taula de continguts a partir del títols no dels nivells d’esquema. Per tant és possible no utilizar els esquemes numerats però no és pot prescindir de ús dels títols. .
Una vegada estan els títols introduïts de manera correcta, per crear una taula de continguts cal seguir els següents passos:
·
Situar el punt d'inserció en el lloc on
es vol situar la taula de continguts.
·
Escollir l'ordre Insertar | Índices y tablas...
| Tabla de contenido.
Es pot escollir el tipus de format de la taula a l'igual que es pot fixar fins
a quin nivell de títols ha d'englobar.
Des del botó Opciones es poden definir dels estils i els nivells d'esquema
utilitzats en el document, cas de no haver-se assignat abans.
· Clicar sobre el botó Aceptar.
Els números de pàgina de la taula de continguts fan d'hipervincles amb l'apartat a què es refereixen.
Si es vol inserir una taula de continguts en un document que ja en té una, Word pregunta si es vol substituir l'existent.
Actualitzar una taula de continguts
Si canvia el document de manera que afecti a la taula de continguts, es pot actualitzar l'esmentada taula de la següent manera:
·
Situar el cursor en qualsevol part de la taula
de continguts. 
· Prémer la tecla F9 per actualitzar el camp.
· Seleccionar el tipus d'actualització.
· Clicar sobre el botó Aceptar.
De la mateixa manera que es crea una taula de continguts, es pot crear una taula d'il·lustracions, però prèviament s'ha d'assignar un títol a cadascuna:
 |
· Seleccionar una il·lustració.
· Escollir l'opció Título des del menú contextual del ratolí o des del menú Insertar.
Una vegada assignat un títol a cada il·lustració es pot inserir la corresponent taula de la mateixa manera que per la de continguts, però activant Tabla de ilustraciones.
De la mateixa manera que es pot fer amb una taula d'il·lustracions també es poden fer taules d'altres elements: taules, equacions, suggeriments, notes...
Un índex és un llistat de paraules i frases d'un document imprès amb indicació de les pàgines en què apareixen. (més conegut per índex temàtic, analític, onomàstic... acostuma a anar al final del treball)
Prèviament a la creació d'un índex s'han de marcar els termes a indexar.
Marcar les entrades de l'índex
·
 |
· Escollir l'opció Insertar | Índices y tablas... | Índice.
· Clicar sobre el botó Marcar entrada…, presenta un altre quadre de diàleg.
En l'apartat Entrada es pot deixar el terme seleccionat o, si es vol, es pot modificar.
·
 |
Creació d'un índex
Una vegada marcats tots els termes a indexar es pot inserir l'índex del document en el punt d'inserció de la mateixa manera que per a la taula de continguts o d’il·lustracions, però activant Índice.
Al crear un índex, Word insereix un salt de secció abans i després de l'índex.