Ermengol lV
L'Institut, en el moment de la seva creació, va agafar el nom de la població on estava situat "IES Bellcaire d'Urgell". Amb el pas del temps - i el remodelat fet al centre els cursos 2003 i 2004 - es va creure convenient que l'Institut tingués un nom propi i es va decidir "Ermengol IV", el comte d'Urgell que va reconquerir als musulmans la zona de les poblacions adscrites a l'Institut i va atorgar la Carta de repoblament a Bellcaire d'Urgell i altres poblacions properes.
ERMENGOL IV, COMTE D'URGELL

Ermengol IV "el de Gerb", va ser comte d'Urgell entre els anys 1066 i 1092.
En la seva lluita contra els musulmans, va reconquerir, repoblà i fortificà la conca del Sió (Agramunt, Almenara... cap al 1076) i, més tard, la zona nord de la Plana d'Urgell - en aquella època denominada pels musulmans Plana del Mascançà - i les poblacions de Linyola, Bellcaire d'Urgell, Penelles, la Fuliola... cap al 1091.
Com a pas previ a la presa de Balaguer, va reconquerir Calassanç i Gerb, on va morir.

CARTA DE REPOBLAMENT DE BELLCAIRE D'URGELL
26 de maig de 1091

En nom del Senyor, Jo, Ermengol, comte i marquès d'Urgell, per pròpia voluntat dono al cenobi de Sant Sadurní màrtir, el qual és fundat al comtat d'Urgell, al costat del riu Valira, i a Pere Abat i als seus monjos presents i futurs, una torre que denominem Bellcaire, amb totes les terres que a l'esmentada torre pertanyen o li han de pertànyer, junt amb dues almúnies que hi ha al seu redós.
Confronta aquesta torre, per la part d'orient amb la serra de Santa Mera, pel sud amb l'almúnia d'Afif i de Filella, per l'occident i pel nord amb la Faneca i el Pedrís, i tal com es va pujant, limita per l'altra part amb la referida Santa Mera.
Tot el que aquests límits inclouen així ho donem i cedim al ja referit cenobi de Sant Sadurní, amb delmes i primícies, per a que ho tinguin i ho posseeixin per tots els temps i per a que hi facin una església a honor de Sant Sadurní màrtir i de Santa Maria mare de Déu.

Jo, Ermengol, comte, qui això vaig fer i vaig signar i vaig demanar que ho signessin els testimonis.
Signe de Guitard Isarn, signe de Ramon Guillem, signe d'Arnau Ramon, signe de Pere Brocard. Ermengol, comte, fill del comte Ermengol ho confirmo amb el meu signe. Signe de Pere Brocard. Pere Ramon de Ribelles ho confirmo.
Berenguer, diaca, qui això va escriure el dia i any indicat més amunt.

Recerca i traducció:

Prim Bertran i Roigé - Catedràtic d'Història medieval de la Universitat de Barcelona