Durant la setmana blanca els alumnes de 2n de batxillerat van fer el seu viatge de final d’estudis. Parlem d’èxit perquè van aprendre-hi moltes coses, s’ho van passar bé, van tenir molt bon temps, i no hi va haver cap incident (repetim, cap).

 

Resum del viatge:

Dimarts 8 de març, a les cinc de la matinada, van trobar-se a l’aeroport, per volar fins Roma. L’únic incident va ser amb un passaport caducat, que no era un cas greu. Durant tot el dia van caminar per la “caput mundi” (capital del món), des de la Piazza del Pòpolo fins a l’estació Tèrmini, passant per la tomba d’Adrià, la via del Corso, la Piazza di Spagna i la Trinità dei Monti, el Senat, el Parlament, el Palazzo Chigi, el Pànteon, la Piazza Navona, el Pasquino, la Piazza Venezia i l’Altare della Pàtria, la Columna trajana i el fòrum Imperial, Santa Maria la Maggiore... Un sopar de categoria a Il Nuovo Faggianetto, i el cèntric hotel de quatre estrelles Floridia, van servir per acabar un dia molt cansat.

Dimecres 9 van començar amb San Pietro in Vìncoli, per veure el Mosè de Michelàngelo. Després una atenta visita al Colosseo (Anfiteatro Flavio; amb petons a la creu de la indulgència), i descobrir el fòrum romà, detalladament. El Campidoglio, amb l’antic ajuntament, els museus capitolins i les estàtues dels dioscurs. Santa Maria in Cosmedìn i la Bocca della Verità (tots vam sobreviure amb els dits a lloc). Ìsola Tiberina i el Ghetto. Trastèvere. Tornar als museus capitolins, i visitar-ne els tresors (la lloba capitolina, les estàtues d’August, la Venus de Belvedere...). Basíliques, botigues, sopar, i excursió nocturna fins la Fontana di Trevi. Com diu la cançó, tres monedes a la font (a veure si fa els tres efectes: tornar-hi, enamorar-se, casar-se).

Dijous 10, esmorzar a les 7, com cada dia, metro i Museus Vaticans (totes les sales: egípcies, babilòniques, etrusques, imperials, estances de Rafael, apartaments Borja, capella Sixtina, etc., amb explicacions, comentaris i anècdotes). Després, cua i entrar a la basílica del Vaticà (sense perdre’s cap detall, des de les relíquies de Sant Pere fins al cos embalsamat del papa Joan XXIV). Tots van pujar els 555 escalons de la cúpula, en un temps gairebé rèccord, per gaudir de la magnífica visió. Després al Trastèvere (pizza i gelat), tramvia, Largo Argentina, Santa Maria della Vittòria (escultura de l’èxtasi de Santa Teresa), San Carlo alle Quattro Fontane, el palau del Quirinale, i trobar-nos l’inici de la vaga d’autobusos.

Divendres 11, rebre la felicitació de l’hotel i marxar. Tres hores de minibús fins Siena. Passejar per San Domènico (restes de Santa Caterina: cap, polze, cilici), el Duomo (entrada per veure’n els mosaics, el sostre, les pintures -la capella votiva tancada per obres-), un palau musical (foto de julieta), i la Piazza del Campo, on es corre el famós Palio. També vam veure el Montepaschi de Siena (la caixa d’estalvis més antiga d’Europa). Una horeta de minibús, i San Gimignano, poble de postal. De nou, menjar un gelat, per poder fer-ne una classificació (de molt bons, exquisits, meravellosos, i extasiants). Finalment, cap a Firenze. Hotel, i descobrir el centre de la ciutat: mercat de San Lorenzo, Duomo, carrers del centre, Piazza della Signoria, il Bargello, Piazza della Santa Croce. Sopar al Ristorante Fantasia, com és costum. Després, gelat Vìvoli, i més volta: Uffizi, Ponte Vecchio, il Porcellino (i tirar la moneda des de la llengua del porc senglar), Piazza della Reppublica. Dormir bé a l’hotel Monica, vora San Lorenzo.

Dissabte 12 van anar directes als Uffizi. Sense cues ni pagar van poder fer la visita guiada (el cap d’estudis és multiús), durant tres hores. Foto de grup a la terrassa, amb la professora M.Cid i acompanyants. D’allí a l’Accadèmia, per veure el David de Michelàngelo. En sortir, al mercat a comprar formatges, pasta, galetes, i, fora, mocadors, samarretes, clauers i corbates. Tardíssim, a les dues tocades, van anar a dinar a una pizzeria aconsellada, on alguns van afartar-se amb un immens calzone gigante, de mig metre gairebé, que altres no havien pogut vèncer. Nou impacte al paladar amb un gelat al pont de la Carraia, i passejar per una ínfima part dels Giardini Bòboli. No hi va haver empenta per entrar al Palazzo Pitti (tot i la reserva). Tomb pel centre, i els irredemps encara van tenir esma per pujar a la torre del Giotto, o Campanille del Duomo. Més compres, i sopar. Noves felicitacions per la discreció, educació i saber comportar-se al restaurant. Passeig fins al Ponte Vecchio, mirar les conseqüències de les modes japoneses de penjar cadenats d’enamorats a les reixes (multa 160 €), i anar a dormir.

Diumenge 13 últim tomb, últimes compres, i primera pluja. Minibús fins a Pisa, i fer el repertori de fotografies tòpiques amb la Torre Pendente, o inclinada, al fons (aguantant-la, tirant-la, cap per avall, enfilats, etc.). Més souvenirs, fins i tot per al porter automàtic, i acabar el viatge a l’aeroport de Pisa. Facturar, esperar, i, puntuals, volar cap a Barcelona. A les sis, d’acord amb l’horari previst (com sempre), retrobada amb les famílies i fi del viatge. Inoblidable i satisfactori. L’endemà no va faltar ningú a l’Institut. Només la filla del director, perquè encara va a l’escola.

Els dos professors acompanyants, director i cap d’estudis, estaven molt satisfets de com havia anat tot, i, sobretot, de la bona conducta dels nois i noies. Un plaer. Al Macià es fan coses molt bones.

 

Cesc Terrassa.

14è viatge amb l’Institut.

18è meu a Itàlia.