LA GUERRA CIVIL TAMBÉ INTERESSA ALS JOVES
La guerra civil espanyola és, en aquest país, un temps silenciat. Un cop mort el dictador, els primers governants de la transició van decidir passar pàgina i fer veure que aquí no havia passat res, que no hi va haver vencedors ni vençuts. Una cosa totalment falsa que ha portat molt de dolor a molta gent. Per sort, des de fa uns anys, el país comença a despertar, la memòria es revifa i la gent vol saber com van anar les coses.
L’any passat es van commemorar els setanta anys del començament de la guerra i això ha servit d’excusa per tornar-ne a parlar. Com que la història no té data de caducitat, L’IES Gabriel Ferrater, o, més exactament, uns quants professors de literatura catalana i d’història: Balbina García, Gerard Carceller, Teresa Vilà i Fina Masdéu, es van empescar la feliç idea de fer alguna cosa perquè els alumnes sabessin què va ser i què va significar aquesta guerra. Per això han muntat un exposició i un seguit d’actes entre l’11 i el 25 d’abril. “La República i la guerra civil”és el títol de l’exposició i es podien veure des d’objectes com ara bales, llums d’oli, metralla, mapes, una bíblia mig cremada... passant per llibres que parlen del paper de la dona a la República i la guerra civil, fins a fotografies del refugi Patacada, del barri del Carme, o discos de cançons de guerra, cartells, diaris de l’època... Hi havia una taula amb poemes inspirats en les guerres de tots els temps, i fins i tot les relíquies d’una moto. Quan hi vaig anar hi havia molt de moviment de joves que miraven i comentaven i un petit grup que escoltava les explicacions del Gerard. Era emocionant veure’ls interessats per un tema aparentment tan allunyat dels seus interessos. Però és evident que si els professors saben motivar-los ells es desperten i s’impliquen.
Em van explicar que és una exposició molt estimada i compartida, que hi ha col.laborat molta gent, fins i tot el conserge. I de fet, es nota de seguida l’amor i dedicació que hi han posat. Per això és just que se’n parli, perquè, moltes vegades, la gent es pensa que els mestres es limiten a donar classes i a tenir moltes vacances. I, com veieu, n’hi ha molts que s’hi deixen gairebé la pell.
Isabel Olesti
|
