Roser Morales

Tot el que ha passat aquest curs

i més.....

a les pagines interiors

Victor Villanueva

Un cop més aquí teniu la nostra revista. Hem volgut fer un resum de les activitats que hem fet durant aquest curs: viatges, festes, concursos... i ho hem completat amb diferents articles que ens han arribat a la redacció. I aprofitem per convidar-vos a participar-hi.

No hem incorporat els textos guanyadors del concurs literari perquè és una feina laboriosa que intentarem acabar abans de finals de curs.

La revista arriba a les vostres mans gràcies a la feina de moltes persones. Aquí en tenim alguns.

Sumari

Ángela Cuenca. Eleccions 14 de març

Fabià Reñé.Tira Còmica  

Mercè Alert. Projecte de cooperació del Joanot Solidari.  

Estefanía Ruiz. Mascota.

Antonio González. El sistema electoral

Fotos de la parada de Comerç Just  de Sant Jordi  

Antonio González. Entrevista Alberto Camacho  

Alberto Camacho. Sobre el concurs del cangur   

Anna Ferrer i Cristina González. Mascotes 

Festes de Nadal i Carnestoltes

Viatges de Roma i París

Mercè Alert. Els dracs a Catalunya

Premis de Pintura ràpida Sant Jordi  

Premis Sant Jordi: literari, música  

Premis esportius  

Jocs creats per alumnes  

Auques guanyadores del concurs   

El darrer 11 de març van succeir uns atemptats horribles a Madrid: un tren que anava carregat de treballadors i estudiants a la hora punta del matí va fer explosió a causa d’uns bombes amagades en unes motxilles. Van morir prop de 200 persones i més d’un miler van quedar ferides.  Els periòdics i televisions de tot el món van retransmetre aquests atemptats i en un principi tots els polítics van creure que ETA era el culpable; poques hores després la policia va descobrir  que estaven equivocats, el terroristes que ho havien fet eren els membres de banda d’Alqaeda.

Després de saber la veritat, el President del Govern, Jose Maria Aznar, va enviar un comunicat a tots el diaris del país per informar que efectivament era ETA qui havia comès l’atemptat, així com a totes les televisions. A més, es van paralitzar les campanyes electorals el dia abans de les eleccions i fins a altes hores de la nit del 13 de març les televisions no van confirmar definitivament que va ser Alqaeda qui havia posat les bombes. 

El president del Govern estava molt interessat que no es sabés qui havia comès veritablement els atemptats i que la gent pensés que havia sigut ETA, ja que la idea de participar en una guerra a l’ Iraq va ser del seu partit sense tenir en compte l’opinió de tots el espanyols que s’havien manifestat en contra.

Gràcies a la voluntat de molts ciutadans que van sortir al carrer per manifestar-se en contra de la guerra i de la intermediació política que hi havia hagut, les eleccions del diumenge 14 es van celebrar i va guanyar Zapatero.

Amb aquesta crònica m’agradaria fer-vos arribar el missatge de que no us deixeu enredar per tota la merda televisiva i que comenceu a tenir criteri propi, no us deixeu enganyar. Heu de vigilar quins canals soleu veure perquè la majoria estan mediats per partits polítics o altres institucions: TVE està influenciada per aquell partit que regenti el Govern, Berlusconi ha comprat Tele5 i Antena3 és una font de notícies errònies.

NOS US DEIXEU MANIPULAR

Àngela Cuenca 1er batxillerat

En tota democràcia hi ha d’haver unes eleccions perquè el poble pugui escollir el candidat que el representi. Per classificar i comptar els vots que ha aconseguit cada partit i repartir-se la representació a les cambres hi ha una llei electoral. Aquesta llei regula el funcionament de les eleccions i com han d’ésser interpretats.

A Espanya aquesta llei dicta que els vots són comptats per províncies i a cada província li són atribuïts els seus corresponents diputats segons el seu cens i de forma totalment “proporcional”.

Com veiem en aquest quadre la política democràtica electoral espanyola no és homogènia en tot el territori espanyol. A causa d’aquest sistema electoral de vots per províncies i a les decisions polítiques de l’estat hi ha una clara diferència entre el valor de vots en els diferents regions del territori espanyol, les més castigades són per damunt de totes la societat urbana, on hi ha més activitat ideològica i més reformisme. A més, a cada província els vots de cada partit que no es transformen en escons queden invalidats, són inútils per fer escons. Amb la suma d’aquests vots inútils podem saber de lògica que poden haver-hi grans injustícies per aquest motiu.

Aquest sistema beneficia clarament i per aquests motius anomenats als partits que es presenten en poques províncies o als dos grans partits de l’estat de forma quasi insultant amb comparació amb els altres partits. Cosa que facilita l’estancament ideològic i l’autonutrició mutu. 

En conclusió, no us estranyeu quan veieu que un partit amb 1.265.000 vots aconsegueix 5 escons i hagi de entrar en el grup mixt mentre que un partit amb un terç dels seus vots aconsegueix grup parlamentari a la cambra amb 7 escons.

Antonio González

Dibuix del Víctor

VALOR DE VOTS PER PROVÍNCIES

EN LES ELECIONS DE 2004

CENS ELECTORAL

ESCOÑS

Habitants

% hab.

VALOR

en 1-01-2004

de Prov.

/escó

Vots *

01

ALAVA

243.316

4

60829

0,73

1,564785

02

ALBACETE

292.031

4

73007,75

0,88

1,303756

03

ALICANTE/ALACANT

1.132.610

11

102964,5

3,4

0,924438

04

ALMERIA

406.156

5

81231,2

1,22

1,17177

05

AVILA

137.875

3

45958,33

0,41

2,0711

06

BADAJOZ

526.133

6

87688,83

1,58

1,085478

07

BALEARS (ILLES)

675.670

8

84458,75

2,03

1,126992

08

BARCELONA

3.913.449

31

126240,3

11,75

0,753993

09

BURGOS

293.147

4

73286,75

0,88

1,298793

10

CACERES

333.341

4

83335,25

1

1,142185

11

CADIZ

904.828

9

100536,4

2,72

0,946764

12

CASTELLÓN/CASTELLÓ

395.316

5

79063,2

1,19

1,203902

13

CIUDAD REAL

387.201

5

77440,2

1,16

1,229133

14

CORDOBA

615.864

7

87980,57

1,85

1,081879

15

CORUÑA (A)

942.868

9

104763,1

2,83

0,908567

16

CUENCA

162.519

3

54173

0,49

1,757043

17

GIRONA

463.117

6

77186,17

1,39

1,233178

18

GRANADA

665.036

7

95005,14

2

1,001886

19

GUADALAJARA

148.342

3

49447,33

0,45

1,924963

20

GUIPUZCOA

566.556

6

94426

1,7

1,008031

21

HUELVA

371.626

5

74325,2

1,12

1,280646

22

HUESCA

172.113

3

57371

0,52

1,659101

23

JAEN

514.566

6

85761

1,54

1,109879

24

LEON

419.426

5

83885,2

1,26

1,134697

25

LLEIDA

300.658

4

75164,5

0,9

1,266347

26

RIOJA (LA)

227.172

4

56793

0,68

1,675987

27

LUGO

309.215

4

77303,75

0,93

1,231303

28

MADRID

4.298.943

35

122826,9

12,9

0,774946

29

MALAGA

1.002.079

10

100207,9

3,01

0,949868

30

MURCIA

919.164

9

102129,3

2,76

0,931998

31

NAVARRA

451.717

5

90343,4

1,36

1,053583

32

OURENSE

287.564

4

71891

0,86

1,324009

33

ASTURIAS

922.476

8

115309,5

2,77

0,825468

34

PALENCIA

147.290

3

49096,67

0,44

1,938712

35

PALMAS (LAS)

719.786

8

89973,25

2,16

1,057918

36

PONTEVEDRA

759.105

7

108443,6

2,28

0,877731

37

SALAMANCA

292.217

4

73054,25

0,88

1,302926

38

SANTA CRUZ DE TENERIFE

674.153

7

96307,57

2,02

0,988337

39

CANTABRIA

459.456

5

91891,2

1,38

1,035837

40

SEGOVIA

121.795

3

40598,33

0,37

2,344537

41

SEVILLA

1.404.878

12

117073,2

4,22

0,813033

42

SORIA

75.481

3

25160,33

0,23

3,78311

43

TARRAGONA

506.155

6

84359,17

1,52

1,128322

44

TERUEL

112.537

3

37512,33

0,34

2,537414

45

TOLEDO

442.079

5

88415,8

1,33

1,076553

46

VALENCIA/VALÈNCIA

1.842.838

16

115177,4

5,53

0,826415

47

VALLADOLID

422.552

5

84510,4

1,27

1,126303

48

VIZCAYA

950.064

9

105562,7

2,85

0,901685

49

ZAMORA

170.372

3

56790,67

0,51

1,676055

50

ZARAGOZA

711.240

7

101605,7

2,13

0,936801

51

CEUTA

54.341

1

54341

0,16

1,751611

52

MELILLA

46.074

1

46074

0,14

2,065901

0

TOTAL

33.314.507

350

95184,31

100%

1

Alumne de 1er de Batxillerat, Concursant 3 vegades al concurs de matemàtiques del Cangur i dues a la Olimpíada matemàtica i una a la fase nacional d’aquest.

P.  De primer, felicitats, de part de tot l’institut per haver participat en la fase nacional de la XL Olimpíada Matemàtica

R. Gràcies.

P.  Veient els teus resultats. No puc evitar preguntar ¿Quins són els teus motius per fer tot això?

R. Bé...Doncs principalment és perquè m’agrada, ja que si no m’agradés reconec que seria massa pesat fer-ho. Bé, també reconec que motiven les repercussions que pot tenir tot això en el futur, ja que entra dintre del currículum. I també els premis que pots guanyar si aconsegueixes estar entre dels millors.

P.  Que mai va malament.

R. No, és clar. Per alguna cosa hi són els premis.

P.  A més d’aprendre el que t’agrada, premis. Què més es pot demanar?

R.  Exactament. No res.

P.  Bé, no em conformo amb els motius, també vull saber les maneres.

Quines són?

R. Les maneres de treballar les matemàtiques són com les de qualsevol altre cosa: el dia a dia.

Això és com un esportista. No pot intentar anar a una competició després d’entrenar l’últim dia de matí a nit. Un esportista ha d’entrenar tots els dies o com a mínim unes quantes vegades per setmana.

P.  Totes les coses han de tenir un començament. Quin és el començament de la teva relació amb les matemàtiques?

R.  A mi ja m’agradaven les matemàtiques de ben petit però no m’havia plantejat cap repte fora de l’àmbit escolar. No va ser fins que gràcies a la Marta Berini, professora d’aquest institut. Em va insistir molt d’anar a unes classes d’ampliació de Matemàtiques i preparació pel Cangur. En aquell moment li vaig dir que no perquè havia de deixar el bàsquet, que és l’esport que m’agrada, per fer-ho. Però ella no és va rendir i gràcies a això finalment vaig cedir.

P. Aquestes classes van ser un gran pas en la teva relació amb les matemàtiques. ¿No?

R. Sí, es clar. Van ser aquestes classes les que em van donar una empenta per aconseguir que en fascinés el món de les matemàtiques i van ser aquestes classes les que em van ajudar a arribar fins la setena posició en la meva segona participació al Cangur i a adquirir un nivell superior del nivell que es dóna a les classes de l’institut a la meva edat. I bé, després a 4rt d’ESO vaig anar a les classes que el mateix Graner (professor de l’UPC) preparava però aquesta vegada per preparar l’Olimpíada Matemàtica.

Encara que estant a 4rt d’ESO no vaig poder passar a la fase nacional, aquest any sí que ho he aconseguit.

P.  Una gran progressió en els resultats que no s’aconsegueix si no fos per la gran progressió de coneixements. Van tenir molt que veure aquestes classes?

R.  Aquestes classes et transmeten grans coneixements i et motiva més treballar perquè comences a entrar en el tema. Com que tot el món que va a aquestes classes són alumnes que els agraden molt les matemàtiques, dons el ritme de les classes és mot elevat. Per tent, la suma d’aquestes dues circumstancies fa que et trobis en un ambient molt més propici pel treball. Solament ficant-te en aquest ambient et contagies i vols fer el mateix que ells, vols aprendre com ells. Jo quan vaig anar-hi a 3er, a mi m’agradaven les matemàtiques i punt.

És clar que al contagiar-me d’aquest gust més profund per les matemàtiques aviat, amb el treball fet vaig aconseguir un nivell d’un curs pel damunt del que anava. Avantatges d’això: tens totes les matemàtiques aprovades i tens més temps lliure. I a més si t’interessen més les mates pots estudiar coses que no es donen dintre dels cursos de Batxillerat.

Ah! I també fa falta que es digui que aquestes classes de matemàtiques serveixen de molt perquè actualment el número u d’Espanya és català i ve a aquestes classes, i el de l’any passat i l’altre també anava a aquestes mateixes classes.

P.  Molt bé. Gràcies per haver volgut venir a fer aquesta entrevista en nom de tots els organitzadors d’aquesta.

Gràcies a vosaltres i fins una altra.

L’Àngela, col·laboradora habitual amb l’Antonio, l’entrevistador i l’Alberto, l’entrevistat.

A l’esquerra proposta de mascota d’Anna Ferrer    (4t C) i a la dreta la de Cristina González (1r C)

El divendres dia 20 de Febrer del 2004, es van realitzar a l’institut les diverses activitats relacionades amb el dia de Carnestoltes.

Alguns alumnes de 4º d’ESO van posar a la venta unes polseres de fils de tots colors, fetes amb diverses trames de nusos, que havien estat confeccionant ells mateixos durant tota aquella setmana.

Aquesta activitat la van realitzar amb el propòsit d’aconseguir diners, amb la intenció de fer més barat el viatge de fi de curs que realitzarien al març a Roma.

Com cada any altres alumnes de 4t van muntar una parada on es venia xocolata calenta amb “melindros” a un preu insignificant, amb el mateix propòsit, intentar abaratir el preu del viatge.

Com cada any també es va realitzar el concurs de disfresses, es podia participar en les diferents modalitats, individual o col·lectiu, depenent del cicle que curses.

Per complementar el concurs de disfresses, diferents alumnes van preparar amb bastant temps d’antelació una varietat de coreografies, les quals els hi van portar molt esforç el poder prepara-les, perquè el temps els corria en contra.

El jurat fa la seva feina

Un altre concurs que es va preparar per als alumnes va ser el concurs de màscares, on podia participar qualsevol alumne que ho volgués.

“Con la iglesia hemos topado amigo Sancho)

Els alumnes però, havien de portar el material que necessitessin de casa, perquè l’únic que se’ls donava era un esquema d’una màscara en un full de cartolina, i havien de treballar la seva imaginació.

Les màscares guanyadores i les finalistes van ser penjades en un dels pannells d’anuncis de l’institut.

Tan en el concurs de disfresses com el concurs de màscares als guanyadors se’ls va recompensar amb diferents premis depenent en quina posició havien quedat.

Commemorant l’any Dalí, l’institut va ser guarnit amb aquest tema.

Totes les parets i els vidres de les diferents sales de l’entrada van ser decorades amb llavis vermells, amb bigotis negres i rellotges característics de l’artista.

De la biga principal hi havia penjats uns ous i unes truites que arribaven fins a terra.

Els ous eren en representació dels que pintava ens els seus quadres, i les truites com a representació de la que portava l’excèntric artista a la solapa.

La reina de la festa ben acompanyada i amb imatges dalinianes al vidre de secretaria

El dilluns 15 de març, els alumnes de 4rt d’ESO ens vàrem embarcar en una nova aventura tots junts: el viatge de fi de curs a Roma.

Com l’any passat, aquest any vam anar en avió, però amb diferència de que vam haver de llevar-nos a les cinc de la matinada perquè després hi hagués un retard de dues hores al vol de sortida des de Barcelona.

Davant de l’antic senat de Roma

A la “Bocca de la verittà”

A l’arribada a Roma; les maletes no hi eren, també es van retardar i van arribar una hora més tard després de desembarcar.

Les habitacions de l’hotel eren una espècie d’apartaments amb cuina, saló i balconada, molt boniques i espaioses.

En els cinc dies hi vàrem visitar un munt de monuments, esglésies/ catedrals i museus, entre d’altres, la Piazza di Spagna, la Fontana di Trevi, el Panteó, la Piazza Navona (on es troven la Fontana del Moro, la Fontana de Nettuno i la Fontana di Quattro Fiumi), il Colosseo, el Fòrum Romà, San Pietro in Vincoli, la Ciutat del Vaticà, La Bocca della Verità,...

La gent era molt simpàtica i educada, però també ressaltaven molts altres “giris” com nosaltres. Els venedors ambulants feien de tot perquè et fixessis en els productes que portaven ( serps de plàstic, braçalets, ninots, etc.), fins i tot eren capaços de perseguir-te pels carrers.

La conclusió d’aquest viatge és que tots els nois/es que hi vàrem anar, a part de passar-nos-ho molt bé, ens hem pogut conèixer millor i saber com és cadascú de veritat.

La gent del mig no són estàtues, són espluguins

Alguns alumnes de 3er  i 1er de Batxillerat que fem francès vam anar de viatge a París. Vam sortir el dilluns 19 a dos quarts de cinc de la tarda de l’institut, i vam anar a buscar els del Severo Ochoa que venien amb nosaltres. Vam arribar a Versalles el dimarts  al matí. Versalles és un palau i era la residència dels reis abans de la Revolució Francesa. Després vam visitar el barri de la Defensa i vam anar cap a l’hotel. A la nit vam sortir a fer un tomb. El dimecres vam anar al museu del Louvre, on vam poder veure, d’entre d’altres obres, La Gioconda, la Venus de Milo i la Victòria de Samotràcia.

A la tarda vam anar al barri de Montmartre. A la nit vam fer un petit creuer pel Sena i vam poder veure tots els monuments i edificis importants de nit. El dia següent vam anar a molts llocs: primer vam anar al museu d’Orsay, una antiga estació de trens on ara es troba un museu de quadres impressionistes. Després vam anar i vam pujar a la Tour Eiffel.

Des del tercer pis les vistes eren espectaculars. A continuació vam visitar la Sainte-Chapelle i, després de dinar, la catedral de Notre-dame.

El divendres vam passar tot el dia a Disneyland i als Estudis Universal. Vam arribar a Esplugues el dissabte a dos quarts de deu,. Aquest  viatge estat molt bonic, no solament per tot el que hem vist, sinó també perquè hem fet unes grans amistats.                              

Albert Pla 3 B

Quan pensem amb la diada de Sant Jordi el primer que ens ve a la memòria són les roses, els llibres els jocs florals...o tant sols La imatge d’un preciós drac d’escates brillants i ales immenses i és que, la llegenda de Sant Jordi no és la única on i surt un drac tot i que és la més popular dins de l’imaginari català la figura del drac és molt freqüent ,a Catalunya no només hi havia dracs, també fades, dones d’aigua, follets, manairons,...etc.

Tots aquests personatges surgen misteriosament de les rondalles de l’Edat Mitjana i encara ara podrem trobar abentis d’aquest tipus. Concretament en dins el terme dels dracs els més importants són tres: El Drac de Sant Llorenç del munt, el Drac de Sant Jordi i el Drac de Banyoles.

El Drac de Sant Jordi

Temps era temps que un drac ferotge atemoria els voltants de Montblanc. Devorà els animals de pastura fins al punt d’amenaçar la integritat dels pobladors de la vila. Per tal d’evitar l’atac de la bèstia es decidí lliurar-li cada dia un montblanquí. Es va fer un sorteig entre la població, inclosa la família reial, i la sort volgué que la persona triada fos la filla del rei. Quan es disposava a ser engolida pel drac aparegué un cavaller i la salvà ferint de mort al drac. Era Sant Jordi. On el drac vessà la seva sang hi nasqué un roser amb roses vermelles. Des d’aleshores es manté la tradició catalana per la qual els homes lliuren una rosa a la seva estimada.

Aquesta llegenda montblanquina la va recollir el costumista català Joan Amades que situà la lluita de Sant Jordi amb el drac davant mateix les muralles de Montblanc..

El Drac de St Llorenç de Munt

Fa més de mil anys, quan el comte Guifré el Pilós guanyava dia a dia, batalla a batalla, terreny als sarraïns, aquests, per revenja portaren en secret de l’Àfrica, Llobregat amunt, una cria de drac, que deixaren en la que avui coneixem com cova de Sta. Agnès. El varen alimentar fins que va ser prou fort i perillós i aleshores l’aviaren. Abandonat per qui li donava de menjar la bèstia es va haver de buscar la vida. Primer va començar menjant-se el bestiar que pasturava per la muntanya, però al cap del temps no li feia fàstics a algun pastor o algun viatger. L’animal tenia llargues urpes i un bec corbat de mig metre i una pell com d’acer i una força formidable. Tenia ales de rat-penat, d’uns quatre metres d’envergadura.

Evidentment la gent dels rodals no parava de queixar-se al comte de les malvestats que feia l’animalet. Guifré envià al cavaller Spes que va ser derrotat Finalment hi va anar el propi comte. Va manar que tot el tribut en animals que se li devia fos dipositat lligat prop de Sta. Agnès. Així evitava que la bèstia sortís dels rodals. Fortament escortat i acompanyat del tal Spes el comte feu cap a Sant Llorenç. Prop del cau Guifré ordena els seus homes que es retiressin i avançà sol, agafant una gruixuda branca de roure. Quan el drac el veié l’atacà però Guifré l’esperava i li va clavar un cop amb la branca que el va mig estabornir. Amb la segona escomesa li arrabassà la branca i la partí, de manera que en partir-la va formant una creu, en la qual Guifré veié el senyal del seu triomf. Va agafar la llança de terra i quan el drac va escometre li va clavar al ventre, de tal manera que la punta li sortí un pam per l’esquena. Malferit el drac, però, continua l’atac, fins que el valerós comte li clavà l’espasa al cor.

En aquesta història el drac era una famella aquestes són anomenades Víbries.

Els dracs poden ser de molts tipus els més corrents són els de foc on surten representats en tots els correfocs d’arreu dels països Catalans.

Bé doncs aquest Sant Jordi hem descobert una altra cosa sobre aquest animalons tan nostrats i les seves rondalles i llegendes si us agraden ja sabeu quins llibres comprar.

VINGA DONCS BON SANT JORDI!!   Text: Mercè Alert

dibuixos  d’Alejandra Romeral i de Carla Gómez, 2n premi de pintura ràpida

Eric Garcia, primer premi de pintura ràpida

Francisco Lara, concurs de pintura ràpida

Mascota de la revista “Paranoies”

Premi  Anna González de 4t d’ESO

Accèssit  Victor Villanueva de 2n d’ESO

Primer cicle

Auca

“Recorregut per la ciutat encantada de Cuenca”  d’Elena Mengíbar

Accèssit Jacob Torres

Prosa castellana

Primer premi Sólo amenazas de Ana Isabel Piris

Segon premi  Mi prisión de hielo de Irenen Dacal 2n C

Poesia castellana

Declaración  de Meriem Heymida

Accèssit Amiga de Daniel Pizzarro

Prosa catalana

Mai més de Irenen Dacal 2n C

Milkha de Rebeca Córdoba 2n B

Poesia catalana

Per Sant Jordi, unes roses  de Carla Gómez de 2n C

23 d’abril de Laura Sánchez de 1r B

Llengua anglesa

Wishing d’Irene Lacal Lara

Accèssit You will never return d’Anabel Piris

Segon cicle

Poesia castellana

La confusa ilusa d’Ana Álvarez de 4t B

Prosa catalana

Assetjament d’Anglaterra d’Albert Pla  3r B

Accèssit El secret de ser feliç Betty Villangómez

Poesia catalana

Tota una vida d’Albert Pérez  4rt C

Accèssit La vida d’Erik Esquefa

Batxillerat

Prosa castellana

Querido amigo d’Aida Rodríguez de 2n A

Poesia castellana

Primer premi Si te marchas de Mónica Pérez de 2n A btx

Segon premi  La esperanza jamás debe morir    de Carles Martín de 2n A btx

Accèssit Viento de guerra de David Boixadera de 2n A btx

Prosa catalana

Primer premi T’estimo de Judit Garcia de Alcaraz 2n A btx

Accèssit La mansió embruixada d’Aroa Fernández de 2n A btx

Poesia catalana

Amor dels meus somnis de Mònica Georgina Pérez Garcia de 2n A btx

A continuació tenim les dues auques guanyadores d’Helena Mengíbar i Jacob Torres i unes fotos de les  paredes del dia de Sant Jordi a l’institut. També  fam fer una parada una parada a la plaça de Santa Magdalena. El Joanot Solidari ha participat en les fires solidàries de Santa Llúcia i de la Pl. Gandi i a la Fira d’entitats.