Andrés Boira, alumne del CFGM de Comerç de l’IES Joaquim Mir


 

Del Diari de Vilanova, del 14 de maig de 2004 (extracte).

 

Andrés Boira, un jove discapacitat visual que triomfa a les pistes d’esquí.

 

Ha guanyat els campionats d’Espanya i Catalunya i ha fet sesè al d’Europa.

 

El vilanoví Andrés Boira s’ha convertit en una autèntica promesa de l’esquí. Va descobrir aquest esport fa només quatre anys, en un viatge de final de curs, i ara començarà a entrenar dur per participar al Jocs Paralímpics d’hivern de Torí de l’any 2006.

 

En la temporada 2003-2004, que tot just s’acabat, ha estat sisè a la Copa d’Europa, que s’ha celebrat a Àustria i Itàlia, en la modalitat de gran eslàlom; primer als campionats de Catalunya i Espanya, que s’han celebrat a la Molina, en les modalitats d’eslàlom i gran eslàlom i també primer en el campionat interautonòmic, que ha tingut lloc a Andorra.

 

Té 16 anys, i és daltònic i deficient visual. El seu objectiu és convertir-se en professor d’educació física o fer un cicle formatiu d’esquí per poder ser monitor d’aquest esport, tot i que no està del tot segur que ho pugui arribar a fer a causa de la seva deficiència.

 

L’Andrés havia practicat atletisme, entre els 11 i els 14 anys, i també havia arribat a assolir èxits. Va ser campió de Catalunya de 100 metres lisos i al campionat d’Espanya de llançament de pes. En aquest mateix campionat va quedar segon en els 100 metres llisos i en salt de llargada.

 

“No havia fet mai esport perquè pensava que amb la meva deficiència no ho podria fer. Van veure que era bo i tenia possibilitats. Vaig fer una concentració d’esquí a la Molina i vaig començar a competir”.

 

Competeix a la categoria B3, que correspon als que tenen menys deficiència visual. Això es té en compte a l’hora de comptabilitzar els temps que fa. “Els temps de compensació són diferents en funció de ta teva deficiència visual; això permet ser més junt a l’hora de puntuar perquè no tots estem en les mateixes condicions”.

 

Tot i que la seva progressió ha estat un èxit, poder practicar aquest esport ha suposat alguns sacrificis. Una de les dificultats principals va ser la compenetració amb el guia. “A la competició nacional no en tens un de fix i això crea molts problemes de compenetració”. En aquesta segona temporada de competició, però, les coses han canviat. Ha pogut competir a nivell internacional i té assignat un guia propi.

 

Una de les dificultats és haver de traslladar-se cada cap de setmana a les pistes del Pas de la Casa per entrenar i les temporades que ha de passar fora de casa mentre participa en les competicions.

 

Una de les màximes compensacions, però, és que ha trobat en l’esport una manera de superar-se a si mateix. “Fer esport em fa sentir bé, és una manera de treure tot el nervi i veure que puc progressar. L’esport és un gran ajut per a totes les persones amb algun tipus de discapacitat”.

 

Ànim, Andrés i a per l’or a les Paraolimpíades i a la Copa del Món!!!!