NOBLESA:
El nou ordre social per la feudalització canvià el sentit, la
funció i la situació de la noblesa i de la pagesia.
La noblesa es dividia en dos grans grups: l'alta i la baixa noblesa.
Els membres de l'alta noblesa eren menys nombrosos però més poderosos:
Comptes: Estaven al cap damunt de la jerarquia social, eren els
caps dels llinatges. Vescomtes: van anar perdent importància política
i s'extingiren algunes famílies. Comdors: Membre de l'aristocràcia
castral que tenien fortaleses pròpies. Serien els grans barons.
Formaven el gruix de l'alta noblesa. Tenien doble procedència:
descendents de la vella noblesa o fills, nets i besnéts dels revoltats,
veguers o vicaris.
Pel que fa a la baixa, estava formada per varvassors i milites.
Equivalents a castlans i cavallers, constituien una posició intermèdia
entre els barons i els pagesos, i la seva feina era sotmetre als
pagesos a la submissió dels poders senyorials. Els milites eren
cavallers que formaven les guarnicions dels castells. Molts d'ells
encara tenien origen pagès. El camperol combatent, per esdevenir
noble, havia de tenir dues coses: una posició econòmica suficientment
digna i fer una cerimònia per armar-se cavaller, on s'allistaven
al servei d'un senyor al qual juraven fidelitat.
LA VIDA QUOTIDIANA DELS SENYORS:
Al servei dels senyors feudals, hi destacava el majordom i els
companyes, una serventa de confiança i les dones de casa. No tothom
qui residia al castell tenia la mateixa condició social. És difícil
saber quanta gent hi vivia: tot i que es poden comptar llits,
en molts casos aquests acollien més d'una persona. Durant l'hivern
els senyors passaven moltes hores al llit obligats per la foscor
i el fred. La seva habitació era molt espaiosa i entre els mobles
hi destacava el llit. Generalment les cambres del servei eren
col·lectives.
La sala era el lloc de reunió i on també es feien els àpats.
Normalment es menjava primer la carn i després el potatge. El
pa i el vi eren l'aliment bàsic de la dieta medieval. També s'acostumava
a menjar llegums, carn d'aviram, aus salvatges i porc. El consum
de peix era molt reduït. L'edulcorant per excel·lència era la
mel, i les fruites més abundants eren les pomes, les figues seques
i les nous. A l'estiu els senyors tenien més hores de lleure,
tot i que havien d'encarregar-se de diverses tasques administratives
pel fet de ser el moment de les collites. Els feudals rebien delmes
i censos en espècies dels camperols. El castell sovint era un
centre d'explotació agrària; per tant els senyors juntament amb
el batlle, havien de revisar els llibres de comptes de les seves
propietats. La resta del dia, la dedicaven als entreteniments
i jocs, és a dir, els escacs, la caçera o bé llegir i escriure.
Les dames, durant el seu temps lliure es dedicaven al seu aspecte
físic i a la cura del seu cos.