|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
CONDICIONS DE VIDA |
|
NOBLESA:El nou ordre social per la feudalització canvià el sentit, la funció i la situació de la noblesa i de la pagesia. La noblesa es dividia en dos grans grups: l'alta i la baixa noblesa. Els membres de l'alta noblesa eren menys nombrosos però més poderosos: Comptes: Estaven al cap damunt de la jerarquia social, eren els caps dels llinatges. Vescomtes: van anar perdent importància política i s'extingiren algunes famílies. Comdors: Membre de l'aristocràcia castral que tenien fortaleses pròpies. Serien els grans barons. Formaven el gruix de l'alta noblesa. Tenien doble procedència: descendents de la vella noblesa o fills, nets i besnéts dels revoltats, veguers o vicaris. Pel que fa a la baixa, estava formada per varvassors i milites. Equivalents a castlans i cavallers, constituien una posició intermèdia entre els barons i els pagesos, i la seva feina era sotmetre als pagesos a la submissió dels poders senyorials. Els milites eren cavallers que formaven les guarnicions dels castells. Molts d'ells encara tenien origen pagès. El camperol combatent, per esdevenir noble, havia de tenir dues coses: una posició econòmica suficientment digna i fer una cerimònia per armar-se cavaller, on s'allistaven al servei d'un senyor al qual juraven fidelitat. LA VIDA QUOTIDIANA DELS SENYORS: Al servei dels senyors feudals, hi destacava el majordom i els companyes, una serventa de confiança i les dones de casa. No tothom qui residia al castell tenia la mateixa condició social. És difícil saber quanta gent hi vivia: tot i que es poden comptar llits, en molts casos aquests acollien més d'una persona. Durant l'hivern els senyors passaven moltes hores al llit obligats per la foscor i el fred. La seva habitació era molt espaiosa i entre els mobles hi destacava el llit. Generalment les cambres del servei eren col·lectives. La sala era el lloc de reunió i on també es feien els àpats. Normalment es menjava primer la carn i després el potatge. El pa i el vi eren l'aliment bàsic de la dieta medieval. També s'acostumava a menjar llegums, carn d'aviram, aus salvatges i porc. El consum de peix era molt reduït. L'edulcorant per excel·lència era la mel, i les fruites més abundants eren les pomes, les figues seques i les nous. A l'estiu els senyors tenien més hores de lleure, tot i que havien d'encarregar-se de diverses tasques administratives pel fet de ser el moment de les collites. Els feudals rebien delmes i censos en espècies dels camperols. El castell sovint era un centre d'explotació agrària; per tant els senyors juntament amb el batlle, havien de revisar els llibres de comptes de les seves propietats. La resta del dia, la dedicaven als entreteniments i jocs, és a dir, els escacs, la caçera o bé llegir i escriure. Les dames, durant el seu temps lliure es dedicaven al seu aspecte físic i a la cura del seu cos.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|