CONDICIONS DE VIDA

LES FORMES DE VIDA DE LA COMUNITAT CAMPEROLA

Trobem una societat variada i heterogènia. El camperol és protagonista de la petita explotació, de l'empresa agrària de dimensions i gestió familiar.

Moltes vegades certes tasques primordials exigien un nombre de braços superior al que podia aportar l'estricte família conjugal. Feines com la sega o la verema necessitaven jornalers, llogats en colla o bé individualment. Les solidaritats veïnals les trobem en els pagesos benestants. El grup de pagesos acomodats s'unien en comunitats rurals protagonitzades per la resistència enfront el senyor o del patriciat urbà. En aquestes comunitats es proposaven algunes formes col·lectives d'activitat econòmica, una solidaritat veïnal que no contradiu el caràcter fonamentalment individual o familiar. Els lligams de la pagesia estaven més centrats cap al lloc de culte que cap el castell. Per tant la parròquia produí moviments de solidaritat que generà vincles entre els pagesos. La mentalitat de la pagesia era respectuosa amb els capellans i esglésies locals. L'església estava al seu costat: defensava la vida a pagès, celebrava les festes quan el calendari agrícola....

Als pobles catalans el rector era ben bé l'element principal de la comunitat. Ell sabia llegir, predicava, ensenyava als escolars i també era el notari. Prenia cura de pobres, rodamóns... Per sobre d'ells hi havia una gran massa de camperols i al seu costat trobem un exèrcit de mossos, criats, jornalers, esclaus... El rector prenia cura als pagesos rics per l'obligació de llegar sempre diners per la candela dels infants. L'església sovint acollia miserables, captaires.... Durant la Baixa Edat Mitjana el rector va tenir molta influència ja que continuava exercint de notari.

L'horari de pagès era de sol a sol. Alguns treballaven a les terres més properes a la parròquia. En alguns casos es perdia molt de temps en els desplaçaments. Els animals vaguen pels carrers, un signe que caracteritza les viles rurals és la brutícia i la poca higiene. El centre de la parròquia la trobem a la plaça: nucli d'intercanvis, on hi ha el forn públic per coure pa, hi ha el batlle o el rector i és on hi acut el veïnat en moments extraordinaris o solemnes.

En el poble fins al migdia només s'hi trobaven les dones, els infants i les persones que desenvolupaven oficis com fuster, ferrer... també el batlle.

El treball del matí acabava a mig matí que tornaven a casa a dinar. Fins que el capvespre es reiniciaven les tasques agrícoles. Molts d'ells completaven la seva pobre economia amb la instal·lació de telers.

Amb la posta de sol s'omplien els carrers. Era l'hora de sopar i desprès calia sortir pels volts del poble a segar uns feixos d'herba per als animals. Arribada la nit la gent es reunia en plàcides vetllades a la vora del foc (durant les pluges i el fred) i en el pati o carrer quan venia el bon temps. Aquestes vetllades eren l'ocasió propícia per a la transmissió cultural que era essencialment oral.

En la Catalunya Vella hi trobem l'església i en terres conquerides per musulmans la mesquita.

LES FORMES DE VIDA DELS PAGESOS La vida del pagès era regida pel ritme de les estacions agrícoles. La producció del pa era la gran preocupació ja que era la base de l'alimentació. Utilitzaven el calendari agrícola per saber les èpoques de sembra i s'iniciava a la tardor amb la sembra dels grans d'hivern, fins a la collita del blat, al començament de l'estiu. A l'hivern es dedicaven a pasturar els porcs i fer llenya, els treballs de la viticultura, junt amb els cereals. A l'estiu es dedicaven a la collita. En aquesta època era on hi havia mes treball. Els segadors netejaven els boscos, marges per portar-les a l'era. El temps que sobrava, que era poc, s'utilitzava en altres conreus: els tèxtils, o els provinents dels horts. A la primavera i a l'estiu eren on hi havia més aliments: faves, pèsols, alls, llenties, cogombres, fruites...

Les eines d'agricultura eres rastells, sedassos, garbells, ganxos, pales, destrals, abassos l'espart o de palma, cistells, cistelles, coves, sàrries, semals, civeres, carretells, podadores, falçs de segar blat, sogues i dogals.

Un dels animals mes importants era el porc, la cura i la matança d'ell que es feia al novembre, desembre i gener. Un lloc important l'ocupava l'aviram, sobretot les gallines, obtenien ous, element fonamental de la dieta alimentària de l'home. A les comarques litorals, sumaven al règim alimentari del peix. A les comarques ramaderes, l'ofici del pastor era important. La seva alimentació es suposa que era cansalada, pa sec, peix salat i botifarra seca... i la llet d'ovella i els seus derivats. Com a beguda l'aigua de les fonts i el vi.

A muntanya trobem dones incorporades a la ramaderia, ja que el propietari d'algunes vaques la contracta i ella s'encarrega de pentinar i filar la llana, fa el formatge, prepara cansalada...

La família rural té com a objectius bàsics assegurar les necessitats essencials, la supervivència i l'autoabastament, podríem dir que actua com una empresa familiar. Moltes de famílies que no tenien casa pròpia i amb poques peces de terra cohabitaven amb els pares i també s'han d'incloure servidors i auxiliars en el cas de pagesos benestants. L'hereu de la família podia viure amb els seus pares i mentre que els germans solters no arribessin a la seva independència econòmica o marxessin, es quedaven a la llar de l'hereu, contribuint a la tasca comuna.

L'hereu serà el cap d'aquesta estructura que perpetua l'essència bàsica i majoritària de la societat rural, i l'encarregat de ser responsable quan el pare mori i es faci amo. S'inclouen tasques agràries i també familiars ja que la tutela dels germans arribava fins a la seva independència econòmica.

S'ha de destacar el paper de la dona, ja que era considerada com l'encarnació del perill, el vehicle del pecat, l'aliada de la mort, l'amiga del luxe, deshonesta en el vestir i enredosa, un ésser dèbil, canviant i maliciós. Val el valor del marit, pare o germà. El protagonisme de la figura masculina era inqüestionable a l'aristocràcia; en canvi al món rural no hi havia gaire distinció en el treball. La casa era portada per ella, segaven, filaven, prenien cura dels animals i de l'hort, pujaven els fills, donaven el pit, cuinaven, cosien i arreglaven la casa. També tenia un lloc al conreu. S'ha d'esmentar que els senyors també la pagaven com a dida, ja que eren molt apreciades. El matrimoni amb dot és la via normal que s'ofereix a les dones per tal d'obtenir prestigi social en la seva vida adulta, per evitar la marginació que acompanya la prostitució, una activitat que no es necessita dot. El dot afectà a totes les dones, al marge de la classe social, era un requisit indispensable per contraure matrimoni o ingressar en un monestir. El matrimoni regulava la cèl·lula bàsica de la societat i era l'ampliació del patrimoni, ja que l'economia era doble i la institució de l'hereu salvaguardava la indivisibilitat del mas. Quan no hi havia fills mascles, la pubilla heretava el mas i en casar-se gaudia de protagonisme jurídic. Es considerava que sense un home una hisenda camperola no podia subsistir. La dona, així com els fills, estava sotmesa al marit, i també al càstig corporal. I en el cas de la dona pagesa, també subjecta al senyor feudal i als mals usos. Cap camperol no podia casar-se sense permís del senyor i sense pagar el dret d'esponsalici. El senyor tenia l'obligació de redimir les filles dels seus homes propis sempre que aquestes fossin verges i que quedés un hereu al mas. Les més durament castigades eren les vídues, ja que no tenien casa i havien de viure amb algun gendre.

Les cases, en general, hi trobàvem diverses habitacions, de dues a sis, corral, la cort, etc. Hi ha planta i pis, a vegades dos pisos i la distribució varia segons les comarques. A la uina hi ha la llar, el forn i el pastador, on si la casa es més gran, la pastera pot estar a part, una cambreta al costat de la cuina de magatzem i per picar la sal. Però la cuina, que era un lloc important de la casa ja que si desenvolupaven la major part de les activitats i sobretot a l'hivern, queda desplaçada per la sala. Com que el forn, el molí i la ferreria eren drets o monopolis del senyor feudal, que cobrava un tant per la seva utilització, n'hi havia pocs. El pa es feia a la pastera, i a la cuina es trobava olles, calderes i peroles d'aram, paelles de ferro, morters de diversos materials, piques per picar...

El menjador és la part de la casa que es va formar i evoluciona més ràpidament, és la que es troba entrant a la casa, o al primer pis al costat de la cuina. Podia ser el centre de la vida quotidiana en alguns casos. No hi mancava la taula amb estovalles, tovallons, escudelles, talladors, gots, ampolles...