CONDICIONS DE VIDA

ELS PAGESOS I ELS COMTES

El comte Ramón Berenger IV, estava interessat en les grans conquestes, per a les quals necessitava crèdits i serveis, i començant l'organització d'una administració territorial. Es recolzà en els seus fidels de la nova aristocràcia dels castells, perquè, com a feudataris-veguers, es responsabilitzessin de l'ordre i la justícia en els dominis comtals. Però el comportament violent i les càrregues arbitràries que aquests nobles imposaren a les comunitat pageses del patrimoni comtal marcà la crisi de les primitives franqueses i l'expansió del sistema de profits senyorials a un dels darrers reductes de les llibertats tradicionals de la Catalunya Vella.

Aquests fidels del comte consideraren que els profits senyorials que poguessin obtenir de les comunitats pageses que el comte havia posat sota la seva jurisdicció eren la comissió corresponent als seus serveis militars i de justícia.

Amb el suport dels batlles que segurament se sentien amenaçats en els seus interessos pels veguers, els pagesos d'aquests pobles i llocs, protestaren per escrit acusant els fidels dels comte de destruir la pau pública. Pels pagesos es tractava de reivindicar el dret a ser administrats però no saquejats. Però el comte no feia cas a les queixes. El monarca Alfons I el Cast, es va haver de limitar a promulgar un edicte que protegia de maltractaments els tinents lliures i acceptava com a lícit el maltractament senyorial aplicat als serfs.

Malgrat les iniciatives de reforma i algunes mesures de protecció pagesa adoptades per la monarquia, la crisi social i política es va resoldre de manera desfavorable per a la pagesia, es va canviar la tirania capriciosa i violenta dels fidels del comte per unes càrregues més o menys fixes i regulars que els pagesos havien de donar als nobles.

Franqueses i servituds: El propòsit de l'autoritat era quasi sempre el d'estimular el repoblament de les terres acabades de conquerir. Una manera per atreure pobladors cap a noves terres era la moneda.

Els senyors dividien la pagesia en 5 categories:

• Aloers petits propietaris.
• Tinents lliures sotmesos a cens.
• Tinents sotmesos a dependència personal i obligats a pagar censos, fer serveis en treball i satisfer taxes arbitràries.
• Tinents sotmesos a totes aquestes obligacions i que, a més, estaven adscrits a la terra.
• Tinents que satisfeien tot el dels anteriors, estaven adscrits a la terra i, a més, estaven subjectes als mals usos

A l'època pre-feudal les franqueses havien tingut un caràcter més general i havien estat atorgades per l'autoritat pública amb l'objectiu d'eximir els beneficiaris de la prestació de determinades rendes o serveis públics, a partir del segle XII les franqueses foren concedides pels comtes-reis i per senyors laics i eclesiàstics indistintament, tenien per objectiu l'exempció de càrregues i servituds típiques del règim senyorial i eren destinades a comunitats concretes. Les raons per les quals es concedien aquestes franqueses podien se diverses però, es miri com es miri, en els fons sempre hi havia una qüestió de correlació de forces, atès que els principals destinataris eren els homes de les sagreres més forts i dinàmics que els dels masos-, que comptaven amb l'ajut de les autoritats eclesiàstiques protectores de les sagreres.