Vulpellac
El
castell-palau de Vulpellac és, actualment, un palau habitat que
manté les estructures essencials dels segles XIII-XIV, però fou
reformat, sobretot la decoració i la disposició interior, en els
segles XV i XVI. Parts de l'estructura del castell, com el basament
de la Torre de l'Homenatge, es consideren molt anteriors, dels
segles IX-X, de l'alt medieval (pedres de tamany regular, sense
treballar, formant filades). Sembla ser, doncs, que ja hi hagué
un castell o una fortificació abans. La muralla que voltava el
castell fou molt malmesa. Una de les torres que la formaven va
ser destruïda, les altres dues, una de planta circular i l'altre
rectangular, encara avui es conserven. El palau està construït
amb pedres sense escairar i amb carreus escairats a les cantonades.
És un gran edifici de dues plantes, amb terrassa superior emmerletada.
El portal principal és d'arcs de punt rodó. A la façana occidental
hi ha tres finestrals geminats, gòtics, d'arquets trilobulats.
A la de llevant, destaca un gran finestral d'arc conopial, gòtico
renaixentista, amb complicat arabesc. A la septentrional, una
petita finestra gòtica, d'un arc trevolat, de decoració incisa,
en forma de dues rosasses amb temes geomètrics. El petit pati
interior es considera un exemplar notable en decoració gòtico-renaixentista,
on, al centre, s'hi troba un pou amb brocal quadrangular. Diverses
inscripcions i escuts són presents en diferents punts del castell
("Jo sóc el que pecà", Miquel Sarriera: una de les inscripcions
més presents al palau ha dut a lloc a una llegenda de crims i
enganys).
En
alguns punts de la Torre de l'Homenatge les pedres es disposen
en un opus spicatum o bé s'inclinen en un sol sentit.