L'acció transcorre al Call de Girona, un dels barris jueus més
importants de l'època i més ben conservats actualment. Al
s. XIV, un segle abans de l'expulsió de jueus i àrabs, el
metge gironí Isaac el Cec visita els seus malalts, de tota ètnia
i procedència, amb l'ajut de la seva filla Raquel, qui li és
literalment "els seus ulls". Les comunitats cristiana, àrab
i jueva viuen en relativa harmonia, només trencada per brots puntuals
de xenofòbia, per els estralls de la Pesta Negra i per les disputes
del monarca Pere d'Aragó i el seu germà Ferran. L'amistat
del metge jueu amb el bisbe Berenguer de Cruïlles fa que aquest li
encomani una missió ben punxeguda: salvar la vida de la seva neboda,
filla il·legítima d'un poderós noble. Però
el segrest de la neboda i de la Raquel faran que s'hagi d'implicar més
del que voldria. A més, apareixerà morta una jove amb hàbit
de monja a la piscina dels Banys Àrabs, que farà que la
cosa s'emboliqui encara més. Per solucionar el cas, Isaac el Cec
comptarà amb l'inestimable ajut de Yussuf, un jove àrab
sense ofici ni benefici a qui prendrà quasi com un fill adoptat.
Cure
for a charlatan (Remei per a un xarlatà) és la
segona obra de la sèrie d'Isaac el Cec, i va aparèixer el
1999.
La
casa de la memoria és una novel·la de Lucía Graves
publicada originalment en castellà l'any 1999. L'Alba és
una noia jueva que viu al Call de Girona. És l'any 1492 i un edicte
reial obliga als hebreus que no es converteixin al cristianisme a fugir
del Regne de Castella i Aragó. Un vell rabí li encomana
una sorprenent missió: memoritzar un llibre importantíssim
de la Càbala que no pot ser transportat físicament fora
del barri, per por que caigui en males mans. L'Alba associarà cada
concepte, cada paràgraf amb un lloc de la seva vella casa. Aquest
mecanisme mnemotècnic és el que dóna nom al llibre.
La noia conduirà la seva vida per llocs llunyans de França,
Itàlia i Grècia, on trobarà, per fi, la pau i el
seu lloc (concretament a Tesalònica, sota protecció otomana).
2.
Els animals.
Cavalls.
S'utilitzen per a feines feixugues, com ara estirar carros, arrossegar
pesos, muntar-los...
Ases. Animal de càrrega per antonomàsia.
Xais. Importantíssims per a l'alimentació.
Gats. Simple mascota o companyia o bé per espantar i matar
rates (els gats d'ulls daurats portaven bona sort).
Coloms. Animals lliures que vivien, com ara, als teulats.
Ratolins i rates. El seu paper en la difusió de la Pesta
Negra és ben conegut.
Peixos de riu. Girona és una ciutat amb tres rius i els
peixos hi eren abundants.
3.
La roba.
 |
Enagos.
Conjunt de roba interior usada fins ben bé el s. XX.
Camises.
Vestits i túniques de seda i de vellut.
Cossets. Peça sense mànigues per cobrir el cos
o el bust.
Faldilles de l'època.
Capes d'abric.
Calçons, generalment brillants.
Guants.
Barrets de diferents tipus.
Cintes.
Vels.
Ornaments.
Llençols.
Mocadors.
Draps de cuina. |
4. Estructura
familiar.
L'estructura
familiar que es descriu a les novel·les és força
similar a l'actual. A una casa hi viuen els avis, els pares i els fills
solters. Quan un fill o una filla es casa, sol crear (llevat de casos
concrets) la seva pròpia unitat familiar. A les cases de famílies
riques o de professions liberals hi sol haver criats i ajudants.
5.
Cognoms.
Els cognoms
que surten a les novel·les són molt diversos i de significats
també diferents. Vet aquí una mostra:
Que indiquen
procedència geogràfica: Empúries, Bellmunt,
Cruïlles, Entença, Castella, Sicília,
Barcelona.
Noms d'animals: Falcó, León.
Noms d'indrets o accidents geogràfics: Muntaner,
Serra, de Porta, de Puig, Costa.
D'origen jueu: Rubén, Salomó.
Altres: Frigola, Sampsó, Desmestre,
Mallol, Vives, Gabirol.
6.
Alimentació.
L'inventari
de productes alimentaris esmentats a les novel·les ens pot il·lustrar
quins eren els menjars de l'època:
Pa.
Carns
diverses.
Brous.
Oli.
Cereals.
Formatge.
Fruites: pomes, préssecs o raïms.
Fruits secs: dàtils, panses o ametlles.
Pastissets de mel.
Infusions de menta. |
 |
 |
 |
 |
7. Estructura
de la casa.
Les cases
de les tres novel·les són força ben descrites. Les
dues autores s'han inspirat en la mateixa, que encara avui es pot visitar
a Girona, si bé amb variacions sobre l'original. Aquestes són
algunes de les estances i dades que hem pogut extreure'n:
La porta
d'entrada era molt gran.
Hi havia una entrada tot just travessar la porta.
La cuina era un dels llocs més importants de la casa.
Hi havia força habitacions, més inclús que
gent.
Es parla d'una habitació-herbolari (recordem el protagonista
metge).Una de les estances era un estudi o biblioteca.
Hi havia un pati central, amb arbres i parres.
Es podia pujar a una terrassa, amb gran visibilitat.
Per accedir al pis superior hi havia escales d'obra.
Les parets es descriuen com encalcinades.
Hi havia bigues, curiosament de color blau.
En algunes estances hi havia columnes.
Fora de les cases es descriuen carrers estrets i costeruts, i l'omnipresent
catedral, fosca i llòbrega.
8.
Oficis.
 |
Els
oficis que s'hi esmenten són molt variats. Així:
El
bisbe.
Monges.
Seminaristes.
El metge.
Teixidors.
Forners.
Sabaters.
Joiers.
Pelleters.
Ferrers.
|
9. Medecina.
No es parla
massa de noms de malalties concretes, només de la pesta,
de febres diverses i de picades de mosquits.
Els remeis
per fer-hi front sovint són indeterminats: herbes (en general),
vi amb aigua, pocions desconegudes i remeis curiosos (com
ara draps humits amb vinagre aplicats al front o als canells).
10.
Races i religions.
En totes
tres novel·les s'hi pot recercar la diversitat ètnica i
de culte que hi havia a les nostres contrades. A part dels cristians
(el grup més nombrós), trobem els jueus (força
nombrosos, amb el seu propi barri, tancat i, a vegades, atacat), els moriscos
(més aviat escassos) i els conversos (alguns convençuts,
els altres fingits).
11. Eines
de treball.
Trobem agulles
de cosir, ploma per escriure i eines diverses con pales
o aixades.
|