1. Les obres.

El treball s'ha fet a partir de tres novel·les ambientades a les comarques gironines, totalment o parcialment. La motivació ha estat, sens dubte, més gran i la visualització de les escenes més efectiva. Dos de les novel·les pertanyen a una sèrie d'obres policíaques medievals, mentre que la tercera és més l'epopeia d'una jove jueva per diferents llocs d'Europa.

Remedy for treason (Remeis i traicions) és una novel·la de l'escriptora canadenca Caroline Roe, publicada originalment en anglès l'any 1998.



L'acció transcorre al Call de Girona, un dels barris jueus més importants de l'època i més ben conservats actualment. Al s. XIV, un segle abans de l'expulsió de jueus i àrabs, el metge gironí Isaac el Cec visita els seus malalts, de tota ètnia i procedència, amb l'ajut de la seva filla Raquel, qui li és literalment "els seus ulls". Les comunitats cristiana, àrab i jueva viuen en relativa harmonia, només trencada per brots puntuals de xenofòbia, per els estralls de la Pesta Negra i per les disputes del monarca Pere d'Aragó i el seu germà Ferran. L'amistat del metge jueu amb el bisbe Berenguer de Cruïlles fa que aquest li encomani una missió ben punxeguda: salvar la vida de la seva neboda, filla il·legítima d'un poderós noble. Però el segrest de la neboda i de la Raquel faran que s'hagi d'implicar més del que voldria. A més, apareixerà morta una jove amb hàbit de monja a la piscina dels Banys Àrabs, que farà que la cosa s'emboliqui encara més. Per solucionar el cas, Isaac el Cec comptarà amb l'inestimable ajut de Yussuf, un jove àrab sense ofici ni benefici a qui prendrà quasi com un fill adoptat.

Cure for a charlatan (Remei per a un xarlatà) és la segona obra de la sèrie d'Isaac el Cec, i va aparèixer el 1999.

La casa de la memoria és una novel·la de Lucía Graves publicada originalment en castellà l'any 1999. L'Alba és una noia jueva que viu al Call de Girona. És l'any 1492 i un edicte reial obliga als hebreus que no es converteixin al cristianisme a fugir del Regne de Castella i Aragó. Un vell rabí li encomana una sorprenent missió: memoritzar un llibre importantíssim de la Càbala que no pot ser transportat físicament fora del barri, per por que caigui en males mans. L'Alba associarà cada concepte, cada paràgraf amb un lloc de la seva vella casa. Aquest mecanisme mnemotècnic és el que dóna nom al llibre. La noia conduirà la seva vida per llocs llunyans de França, Itàlia i Grècia, on trobarà, per fi, la pau i el seu lloc (concretament a Tesalònica, sota protecció otomana).

2. Els animals.

Cavalls. S'utilitzen per a feines feixugues, com ara estirar carros, arrossegar pesos, muntar-los...
Ases. Animal de càrrega per antonomàsia.
Xais. Importantíssims per a l'alimentació.
Gats. Simple mascota o companyia o bé per espantar i matar rates (els gats d'ulls daurats portaven bona sort).
Coloms. Animals lliures que vivien, com ara, als teulats.
Ratolins i rates. El seu paper en la difusió de la Pesta Negra és ben conegut.
Peixos de riu. Girona és una ciutat amb tres rius i els peixos hi eren abundants.

3. La roba.

Enagos. Conjunt de roba interior usada fins ben bé el s. XX.
Camises.
Vestits i túniques de seda i de vellut.
Cossets. Peça sense mànigues per cobrir el cos o el bust.
Faldilles de l'època.
Capes d'abric.
Calçons, generalment brillants.
Guants.
Barrets de diferents tipus.
Cintes.

Vels.
Ornaments.
Llençols.
Mocadors.
Draps de cuina.

4. Estructura familiar.

L'estructura familiar que es descriu a les novel·les és força similar a l'actual. A una casa hi viuen els avis, els pares i els fills solters. Quan un fill o una filla es casa, sol crear (llevat de casos concrets) la seva pròpia unitat familiar. A les cases de famílies riques o de professions liberals hi sol haver criats i ajudants.

5. Cognoms.

Els cognoms que surten a les novel·les són molt diversos i de significats també diferents. Vet aquí una mostra:

Que indiquen procedència geogràfica: Empúries, Bellmunt, Cruïlles, Entença, Castella, Sicília, Barcelona.
Noms d'animals: Falcó, León.
Noms d'indrets o accidents geogràfics: Muntaner, Serra, de Porta, de Puig, Costa.
D'origen jueu: Rubén, Salomó.
Altres: Frigola, Sampsó, Desmestre, Mallol, Vives, Gabirol.

6. Alimentació.

L'inventari de productes alimentaris esmentats a les novel·les ens pot il·lustrar quins eren els menjars de l'època:

Pa.
Carns diverses.
Brous.
Oli.
Cereals.
Formatge.
Fruites: pomes, préssecs o raïms.
Fruits secs: dàtils, panses o ametlles.
Pastissets de mel.
Infusions de menta.

7. Estructura de la casa.

Les cases de les tres novel·les són força ben descrites. Les dues autores s'han inspirat en la mateixa, que encara avui es pot visitar a Girona, si bé amb variacions sobre l'original. Aquestes són algunes de les estances i dades que hem pogut extreure'n:

La porta d'entrada era molt gran.
Hi havia una entrada tot just travessar la porta.
La cuina era un dels llocs més importants de la casa.
Hi havia força habitacions, més inclús que gent.
Es parla d'una habitació-herbolari (recordem el protagonista metge).Una de les estances era un estudi o biblioteca.
Hi havia un pati central, amb arbres i parres.
Es podia pujar a una terrassa, amb gran visibilitat.
Per accedir al pis superior hi havia escales d'obra.
Les parets es descriuen com encalcinades.
Hi havia bigues, curiosament de color blau.
En algunes estances hi havia columnes.


Fora de les cases es descriuen carrers estrets i costeruts, i l'omnipresent catedral, fosca i llòbrega.

8. Oficis.

Els oficis que s'hi esmenten són molt variats. Així:

El bisbe.
Monges.
Seminaristes.
El metge.
Teixidors.
Forners.
Sabaters.
Joiers.
Pelleters.
Ferrers.

9. Medecina.

No es parla massa de noms de malalties concretes, només de la pesta, de febres diverses i de picades de mosquits.

Els remeis per fer-hi front sovint són indeterminats: herbes (en general), vi amb aigua, pocions desconegudes i remeis curiosos (com ara draps humits amb vinagre aplicats al front o als canells).

10. Races i religions.

En totes tres novel·les s'hi pot recercar la diversitat ètnica i de culte que hi havia a les nostres contrades. A part dels cristians (el grup més nombrós), trobem els jueus (força nombrosos, amb el seu propi barri, tancat i, a vegades, atacat), els moriscos (més aviat escassos) i els conversos (alguns convençuts, els altres fingits).

11. Eines de treball.

Trobem agulles de cosir, ploma per escriure i eines diverses con pales o aixades.