Pobles del Baix Empordà

• La terra de l’Empordà és prop de Girona, el port de Salou, vora Tarragona,

el Ter prop de Vic, el Tordera, vora Hostalric i l’Ebre a Tortosa.

• Tants burros hi ha a l’Empordà que s’assemblen.
• Trons a Mallorca, aigua a l’Empordà.

• Del cap de Cervera al cap de Begur hi ha dotze llegües al sud.

• Boira a les Gavarres, pluja a samalades.
• Quan trona a les Gavarres, pluja a samalades.

• La fam a les Medes.

• Santa Llúcia i Sant Baldiri s’han trobat com coneguts, davallant per la carena de la Serra dels Perduts.

ALBONS

• De Bellcaire a Albons hi ha set ponts.
• El pare que tingui filles i no se les estimi gaire, que les casi a Tor, Albons o Bellcaire.
• Per Sant Jaume festa a Albons, per Sant Joan a Bellcaire, per Sant Climent a Tor i per Santa Màxima a l’Escala.
• Roda el món i torna a Albons.
• Si tens una filla i no l’estimes gaire, casa-la a Albons o bé a Bellcaire; i, si la vols matar aviat, casa-la a Viladamat.
• Si són bons són d’Albons; si no ho són gaire, de Bellcaire.

BEGUR

• A Begur són bacanards i bacanardes, buarencs i buarenques, llargs i llargues.
• A Begur són bacanards que coralen a la brama.
• Begur és un racó de món.
• Boira a Begur, pluja segur.
• De Begur, ni dona ni burro.
• De dies, en neixen a Begur i en moren a Can Janoher.
• El sol es remira a Begur, pluja segur.
• Fer com les muntanyes de Begur, que pugen i baixen.
• Llampega a Begur, pluja segur.
• Nineta, si vols venir a la plaça de Begur, comprarem un joc de cartes per jugar al trenta-u.
• Si dissabte veus núvols a Begur, l’endemà serà diumenge.
• Vent de Begur, pluja segur.

BELLCAIRE D’EMPORDÀ

• A l’Escala maten l’oca, a Bellcaire l’esplomoquen i a Torroella se la foten tota.
• De Bellcaire a Albons hi ha set ponts.
• El pare que tingui filles i no les estimi gaire que les casi a Tor, Albons o Bellcaire.
• Per sant Jaume festa a Albons, per sant Joan a Bellcaire, per sant Climent a Tor i per santa Màxima a l’Escala.
• Si són bons són d’Albons; si no ho són gaire, de Bellcaire.
• Si tens una filla i no l’estimes gaire casa-la a Albons o bé a Bellcaire; i, si la vols matar aviat casa-la a Viladamat.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

• A la Bisbal són gats i alabaus.
• Als de la Bisbal tant els fot un vint-i-dos com un ral.
• Als de la Bisbal tanta se’ls en fot quedat bé com mal.
• Els de la Bisbal, l’escopeta al punt de dalt.
• La Bisbal, París i Londres.
• La Bisbal, París i Roma.
• La gent de la Bisbal és treballadora i molt formal.
• Les noies de la Bisbal són boniques i estan molt bé, només tenen un defecte i és que es pixen al carrer.
• París, Londres, la Bisbal capital de Vacamorta.
• Santa Llúcia de la Bisbal dotze dies abans de Nadal.
• Un home de Palafrugell i un senyor de la Bisbal.

SANT POL

• A Sant Pol són modegaires.

CAN SALLERES (fonda)

• Vés a menjar a can Salleres!

SANTA LLÚCIA (ermita)

• Santa Llúcia de la Bisbal dotze dies abans de Nadal.
• Santa Llúcia i Sant Baldiri s’han trobat com coneguts, davallant per la carena de la serra dels Perduts.

VACAMORTA (llogaret)

• París, Londres, la Bisbal capital de Vacamorta.

 CALONGE

• A Calonge, roba-sogues
• A Calonge fan tartanes.
• A Calonge són de sa verdissa.
• En Cap de Bomba la va cagar a Calonge.

SANT ANTONI DE CALONGE

• A sant Antoni amaguen el nyeu.
• Els de Sant Antoni, amaguen nyeus.

• Jafre i Colomers veuen el món al revés.

• Els de Corçà, xerraires.
• Corçà, un poble net i sa, junt amb Casavells, Mata i Cassà.

• A Verges, Ultramort parlava de matar Casavells

• Anar l’un darrera l’altre com la processó de Mata.

• A Cruïlles, lluerts.

• Monells, el melic de l’Empordà.

• A Foixà, els saltamarges, a la Pera, no pas tant. Púbol les carboneres i a Rupià la flor de ram.
• Els de Foixà, saltamarges.
• Si haguera sabut que eren tan bones les nous i el pa, encara fora el senyor de Foixà.

• Les noies de Canapost s’han comprat una romana, per pesar-se les mamelles un cop cada setmana.
• Les gallines de Canapost van a pondre a Peratallada.
• Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost.

• Tenir a cobla de Fitor que un dia toca i un altre no.

• A Fonteta, barralers.
• Anar a Fonteta.

• Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost.
• Les gallines de Canapost van a pondre a Peratallada.

• Adéu, Marieta maca! Te’n pots ben alabar del pebrots que vares dar-me a Sant Climent a ballar.

• A Vulpellac, fesolaires.

GUALTA

• A Gualta, esperrucats.
• De Gualta, els fumats.

• Jafre i Colomers veuen el món al revés.
• Mare de Déu de la Fontsanta, doneu-me un noi que sigui de Jafre; sigui ronyós, sigui pollós, tant sols que de Jafre fós.

• Mare de Déu de la Fontsanta, doneu-me un noi que sigui de Jafre; sigui ronyós, sigui pollós, tant sols que de Jafre fós.

MONT-RAS

• A Mont-ras toquen a missa, a Llofriu ja hi han tocat, a Torrent l’han mig dita i a Sant Feliu ja l’han acabat.
• Bot, botella, de Palamós a Torroella; bot, botàs de Palamós fins a Mont-ras.

• A Palafrugell, maricons.
• A Palafrugell, qui no es mort abans arriba a vell.
• A Palafrugell, pouen l’aigua amb un cistell.
• La gent de Palafrugell, peix fregit i julioles a la brasa.
• Un home de Palafrugell, un senyor de la Bisbal.

Rodó com un garbell i no cap a la plaça de Palafrugell: el sol.

• Com el sastre de Llafranc que hi posa fil i cus de franc.
• Ning, nang, les campanes de Llafranc, que les toca, qui les mena? Els bordegassos d’en Domena.

• A Llofriu, els més rics van a captar i els pobres els fan caritat.
• A Llofriu, quan mor un ric, toquen dues campanes, i quan mor un pobre, les toquen totes.
• A Lofriu, tota cuca hi viu.
• A Mont-ras toquen a missa, a Llofriu ja hi ha tocat, a Torrent ja l’han mig dita i a Sant Feliu ja l’han acabat.
• Com els gossos de Llofriu, que els més rics van a captar.
• La neta de Llofriu mata els polls amb la llossa.
• Llofriu, terra de carlins.
• Per morts i per vius, som de Llofriu.

• A Tamariu, tothom hi viu.

PALAMÓS

• A Lloret són caganers, que se caguen a la platja, a Sant Feliu tapers, i a Palamós els embarquen.
• A Palamós, tots en volen, fins el gos.
• A Palamós fan pipes i a Sant Feliu llaguts.
• A Palamós són matgossos.
• Adéu-siau, gent de Palau; "adiós", gent de Palamós.
• Bot, botella, de Palamós a Torroella; bot, botàs, de Palamós fins a Mont-ras.

• El sabó de Palamós.

PALAU-SATOR

• Adéu-siau, gent de Palau; "adiós", gent de Palamós.
• Els de Palau, saltamarges.

PALS

• A Pals no hi entren per mar ni per terra.
• A Pals tot són bèsties i animals, menys el rector i la majordoma que són un home i una dona.
• El bruel del Pals.
• Els de Pals són arrossers; mengen arrós a llossades.
• Sembrar l’altar del Pals.
• Ser l’ample de Pals.

• A Verges, Ultramort parlava de matar Casavells.

• A Foixà, els saltamarges, a la Pera no pas tant. Púbol les carboneres i a Rupià la flor de ram.

• A Foixà, els saltamarges, a la Pera no pas tant. Púbol les carboneres i a Rupià la flor de ram.

• A Púbol, carboneres.

• A Castell, cerrils.

• A Regencós, borreguers.
• A Regencós, en comptes d’un en cesclen dos.
• A Regencós, tots són lladres menys dos.
• De Regencós, ni gat ni gos.
• Els de Regencós fan bordar el gos.

RUPIÀ

• A Foixà, els saltamarges, a la Pera no pas tant. Púbol les carboneres i a Rupià la flor de ram.

• Si hagués sabut que bones eren les nous i el pa, encara seria el cavaller de Rupià.

• A Lloret són caganers, que caguen a la platja, a Sant Feliu tapers, i a Palamós els embarquen.

• A Mont-ras toquen a missa, a Llofriu ja hi ha tocat, a Torrent ja l’han mig dita i a Sant Feliu ja l’han acabat.

• A Palamós fan pipes i a Sant Feliu llaguts.
• A Sant Feliu, ganxonets.
• A Sant Feliu, ganxons.
• A Sant Feliu, tapers.
• A Sant Feliu, fan ganxos i a Cassà fan claus.
• Les noies de Sant Feliu, de Cassà i de Llagostera a sota del davantal porten l’aigua beneitera.

SANTA CRISTINA D’ARO

A Santa Cristina, nyerros, i a la Vall d’Aro, cadells.