Dimecres, 20 de juny del 2001
http://www.avui.es/avui/diari/01/jun/20/240120.htm
El departament de Medi Ambient considera necessària la construcció de "dos o tres abocadors per a residus industrials inerts i un o dos abocadors per a residus industrials especials" (tòxics o perillosos) en un termini de cinc anys, segons va explicar ahir el conseller Felip Puig. La ubicació del primer dels abocadors per a residus especials, l'alternativa al projecte fracassat de Cardona, es decidirà aquest mateix any, va assegurar el responsable de Medi Ambient. Per tirar endavant aquests projectes, però, Felip Puig considera necessari canviar un altre cop la política de tramitació i negociació amb les parts implicades. Si en el cas de Cardona es va optar per la màxima transparència des del principi de la proposta i per al projecte de Juncosa es va optar per deixar els tràmits en mans de la iniciativa privada, ara Felip Puig manté que cal actuar amb total "discreció" i "madurar el projecte aconseguint el consens polític previ". "En el seu moment vindrà la informació pública, ara cal portar el tema amb delicadesa", va explicar el conseller Puig durant la presentació del programa de gestió de residus industrials de Catalunya 2001-2006.
Justificació de les dades
Felip Puig va defensar les dades elaborades per la Junta de Residus (empresa
pública adscrita a Medi Ambient) en què s'indica que les empreses catalanes
necessiten abocadors nous amb capacitat per a 14,7 milions de tones anuals de
residus industrials, per als pròxims 5 anys. Una petita part d'aquestes necessitats,
unes 200.000 tones anuals, correspondria als residus industrials que les empreses
catalanes es veuen forçades a exportar a altres comunitats de l'Estat o l'estranger
per falta d'abocadors autòctons.
Aquests abocadors acollirien també uns 3 milions de tones de residus d'origen
municipal i 2,7 milions de tones de residus municipals més que no podran ser
dipositats a l'abocador de Garraf (pel seu tancament ja previst). "Tenir
abocadors ajuda les empreses catalanes a ser més competitives; per això hem
de fer saber els aspectes positius dels abocadors", va explicar Puig, conscient
de la forta oposició d'algunes de les propostes presentades els últims anys.
"Potser no caldria mencionar-ho però l'any passat es va obrir amb èxit
un abocador de residus industrials a Cruïlles, amb capacitat per a 5 milions
de tones, suficient per gestionar correctament tots els residus de les comarques
de Girona", va indicar Felip Puig a tall d'exemple.
La veritat sobre Juncosa
És prou conegut que el fracàs de la proposta de construcció d'un abocador subterrani
a Cardona va estar causat per la forta oposició veïnal. En canvi, fins ara no
es coneixien els detalls de l'últim fracàs en la recerca d'ubicacions per als
abocadors de residus especials: la proposta de Juncosa. Un any després d'aquell
incident, el conseller de Medi Ambient ha explicat en públic el motiu real d'aquell
desenllaç.
L'última setmana de maig del 2000, el departament de Medi Ambient estava plenament
decidit a donar el seu vist-i-plau a la construcció d'un abocador a Juncosa,
un municipi de 600 habitants a la comarca de les Garrigues. La iniciativa de
la unió temporal d'empreses formada per Inusa, Cespa i Cespa GR (grup Agbar)
tenia el suport de l'Ajuntament de Juncosa, mentre que l'oposició comarcal i
ecologista no havia arribat a provocar situacions de tensió extrema.
La major part dels factors eren, doncs, favorables a la proposta d'abocador
de Juncosa. Però, el 2 de juny, un accident va acabar amb la vida de tres treballadors
de la planta de tractament de fangs de la depuradora de Teià. La planta sinistrada
estava gestionada per Cespa GR i, en un moment de crispació com aquell, era
molt fàcil que els sectors que s'oposaven a l'abocador de Juncosa preguntessin
per la seguretat d'una instal·lació que proposava una empresa que acabava de
tenir un accident tant greu com el de Teià, segons ha reconegut ara el conseller
Felip Puig.