2000
LA PROA
Senyor Josep Bou i Tomàs,
No rebrà la nostra felicitació pel seu ascens de director general de Planificació Ambiental, ans el contrari. Des de 1993, quan va accedir al càrrec de delegat territorial de Medi Ambient a Girona fins l’octubre d’enguany que el deixa, no se li coneix ni una sola decisió, ni una sola acció per la qual el puguem aplaudir.
Se’n va deixant un regal enverinat al seu successor: l’abocador de residus industrials de classe I i classe II que, en connivència amb l’alcalde de Cruïlles ha aconseguit instal·lar a les Terreres d’argila del paratge de Vacamorta després de dos intents anteriors fallits des de 1985. Ara, les seves armes han estat infal·libles: l’ocultació d’informació, la burla i l’engany públic. Vostè està convençudíssim que aquest abocador és un èxit esplendorós en el seu currículum; nosaltres creiem que és una vergonya pública i lamentem profundament que el Medi Ambient estigui sota la irresponsabilitat dels càrrecs com vostè.
Els seus esquifits criteris de protecció al Medi Ambient han danyat de forma irremeiable aquest territori durant els vuit anys del seu mandat. Temem que aquest nefast model de gestió impregnarà la Direcció General que li ha estat encomanada, alhora que ens posem a la disposició del nou delegat territorial de Medi Ambient a Girona en la nostra lluita per la recuperació de les Terres de Vacamorta.
ISABEL MOREJON, presidenta Plataforma Alternativa Abocador de Cruïlles
Si s’hagués aplicat la llei, provablement avui no existiria l’abocador de Vacamorta
Senyor Josep Bou i Tomàs,
Fa pocs dies que la premsa anunciava que deixa el càrrec de delegat territorial de Medi Ambient a Girona; càrrec que ha ocupat des de 1993 fins ara.
Nosaltres, fa poc temps que hem format la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles. La PAAC és la entitat creada a partir de l’existència de l’Abocador construït a les Terreres d’on s’extreu l’argila que s’utilitza per a fer la ceràmica que tradicionalment i des de fa tan temps és símbol emblemàtic i identificatiu de la Bisbal.
Lamentablement, gairebé coincideixen ambdues dates: la posada en marxa de l’abocador –i amb ella la creació de la Plataforma– i el fet que vostè deixi el càrrec de delegat territorial de Medi Ambient a Girona. I dèiem que lamentablement, degut a que ens quedem sense interlocutor per debatre sobre l’existència d’aquest abocador a les nostres terres.
Per a vostè deu ser un èxit que, una de les seves últimes accions hagi estat aconseguir instal·lar l’Abocador; per a nosaltres es tracta de quelcom profundament lamentable. I diem lamentable per diverses raons, que, ja que no haurem tingut l’oportunitat d’explicar-li personalment, volem exposar-li ara.
Com vostè sap molt bé, hi ha hagut diferents intents des de 1985 de transformar Les Terreres en abocador... fins a avui no ha estat possible i si avui existeix, és degut a que la manca d’informació, de consens i les presses en l’execució del projecte ho han permès: veïns, autoritats i altres entitats ens sentim del tot enganyats.
No sabem ni qui ni com s’han donat els permisos per posar en funcionament aquest abocador. No sabem les conseqüències que pot tenir l’abocador per a les persones i per la nostra terra. El que sí sabem és que aquest abocador és per residus que són en part reciclables i perillosos i que si s’hagués aplicat la llei 6/1993 en el Programa de gestió de residus, aquest abocador provablement no existiria avui.
El seu èxit és, finalment, el fracàs d’intervencions al medi ambient que només es fan amb criteris de rendibilitat econòmica fàcil i immediata; que no tenen en compte ni a les persones, ni a allò per al que una institució com Medi Ambient té la raó de ser: la defensa del Medi Ambient, per la seva continuïtat i respecte, per al seu ús privat, ètic i sensat.
M. ESPERANÇA FIGA SASTREGENER, membre de la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles