Divendres, 20 d’octubre del 2000
LA PROA
La Plataforma alternativa a l’abocador de Cruïlles (PAAC), que inclou veïns del Puigventós, del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura i de pobles propers, així com persones, entitats i associacions diverses del Baix Empordà i d'altres indrets, ha manifestat públicament la seva ferma oposició a la instal·lació d'un abocador a les Terreres del paratge de Vacamorta, al terme municipal de Cruïlles. Les argumentacions que al·lega el PAAC són que la llicència d'obres i activitats concedides per l'Ajuntament de Cruïlles, Monells Sant Sadurní de l'Heura atorgats a l'empresa Pedreres, SL, amb venciment a 30 anys, s'han concedit “menyspreant els habitants d'aquest territori i amagant informació precisa sobre el tipus de residus que s'hi pretén abocar”. D'altra banda, la Plataforma ha dit que “no estem disposats a conviure amb l'elevada perillositat dels residus que hi estan destinats, amb la toxicitat a què quedaran exposats a l'aire que respirem, l'aigua que bevem i la terra que estimem, una hipoteca tòxica durant 30 anys sobre les nostres vides i les dels nostres descendents. La PAAC també ha volgut remarcar “que no consentirem afegir a la gravíssima contaminació per nitrats que ja pateix la conca del Baix Ter una nova generació tòxica que, a través de les capes subterrànies, posi en perill la fragilitat que avui suporten les deus i els pous de captació d'aigua”.
Els membres de la Plataforma han aclarit els materials que s'inclouen a l'abocador són Tipus l (Inerts): fibra de vidre, abrasius, escòries, residus de construcció (runes), pols d'extintors, tòners, entre d'altres. l els de Tipus II (no especials): fibres tèxtils d'origen animal, terres contaminades d'hidrocarburs, catalitzadors, teixits animals no infectats, pintures i vernissos, dissolvents i d'altres.
“Sabeu que l'abocador que s'està construint a Vacamorta no tan sols és un abocador de runes, com ens volen fer creure, si no d'un munt de matèries tòxiques? A saber: escombraries, animals morts, terres contaminades, fangs de les depuradores, pintures, dissolvents, etc.
“Sabeu que l'emanació de gasos i mala olor es farà insuportable a pertot els voltants? l molt més quan bufi el vent (amb llevant Cruïlles s'emportarà la palma, seguit de Monells i Sant Sadurní, amb ponent tot el veïnat del Puigventós i la Bisbal i amb garbí, Corçà i Casavells en resultaran afectats).
“Segons l'Ajuntament de Cruïlles, no es preveuen filtracions als terrenys ni fuites de gasos. La realitat és ben diferent: tots els abocadors controlats tenen fuites, segons un informe de Greenpeace. No n'hi ha prou que moltes de les aigües públiques de la nostra comarca tinguin problemes sanitaris que, ara, amb les inevitables filtracions que es produiran, ens contaminin les poques deus i pous sans que ens queden? Recordem que l'aigua que abasteix els nostres municipis està situada a uns dos o tres quilòmetres de l'abocador i que per sota terra l'aigua corre.
“Com justifica un ajuntament la necessitat de situar un abocador a menys de 500 m. d'un veïnat? On és la transparència i participació ciutadana en gestió de residus? L'Administració no vol invertir en infrastructures per recollir selectivament? Per què no s'han fet les campanyes de sensibilització adients? Aquest abocador sembla la solució a l'abocador de Solius, que s'està quedant ple: sols cal anar a fer-hi un tomb per a veure i olorar la degradació del seu entorn. Segons l'article 25 de la Llei de bases de règim local de 1985: ‘La protecció de la salut pública i del medi ambient és responsabilitat dels municipis a través dels seus ajuntaments’. Creieu que això es compleix? Potser ens han venut a bon preu!.
En un altre comunicat de la Plataforma s’expliquen les condicions geològiques de l’indret:
“Aquí hi ha un problema i gros. l gran com les Terreres. Les Terreres tenen 6.000.000 d’anys d’història que tothom ha de respectar, ja que formen part de l’entorn natural i protegit de les Gavarres. A més, són les primeres fonts de la indústria ceramística de la Bisbal d’Empordà. Entre les capes impermeables de l’argila hi ha les capes permeables dels aqüífers. Qualsevol mal tractament d’aquests repercutiria en la contaminació hidrològica de la zona i en trencaria irreversiblement l’equilibri. Aquests admirables clots formats en extreure les terres per a fer: rajols, plats, olles, etc., han estat regenerats, reciclats per la mateixa natura, creant uns nous paisatges de gran bellesa. Fa uns dies se’ns ha ‘col·locat’ un malaurat abocador amb la intenció de ‘tapar’ el greu problema dels residus industrials –tòxics inclosos– i tota mena d’escombraries generats a la comarca; tot plegat, a 400 m. de la urbanització de Puig Ventós i a 200 m. de dos masos i bones terres de conreu, per a ‘ells’ invisibles. Estem davant un error històric: d’aquí a deu anys possiblement gaudirem d’un sistema més lúcid per al tractament de deixalles, però aleshores potser estarem ja per sempre sense Terreres. A més, amb la creació de l’abocador s’incompleix la normativa del Programa de gestió de residus que aposta per: la valorització d’aquests incidint en la separació a cada municipi dels diferents materials, reduint la seva fabricació, reutilitzant i reciclant-ne la resta”.