Diumenge, 13 de maig del 2001

EL PUNT

Medi Ambient inventaria una vuitantena de zones humides de les conques gironines a protegir

Les entitats ecologistes reclamen una ampliació del llistat i la inclusió de la seva totalitat en el PEIN

PURI ABARCA / Girona

• La direcció general de Patrimoni Natural i del Medi Físic, del Departament de Medi Ambient, ha inventat una vuitantena de zones humides –aiguamolls, maresmes, aigües estancades, etc. – a les comarques gironines, una trentena de les quals no estan protegides per cap fórmula legal. Precisament, les entitats ecologistes reclamen que totes les zones humides inventariades siguin incloses en el Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN) de Catalunya i que la llista sigui ampliada amb altres llocs. A més, reclamen que espais dessecats o degradats, que podrien ser considerats zones humides siguin recuperats.

L’inventari de les zones humides inclou cinc espais de les rieres de la Costa Brava; vint-i-nou de la conca de la Muga; tretze de la del Fluvià; vint-i-dues de la del Ter, i deu, de la de la Tordera. Hi figuren les zones naturals de maresma, aiguamoll, aigües rases –permanents o temporals–, estancades o corrents, dolces, salabroses i salines –d’una profunditat de fins a sis metres–. S’hi poden trobar, doncs, estanys, aiguabarreigs de rius, meandres, zones inundables, basses, clots, aiguamolls, desembocadures, canals i sèquies, llacunes de depuradores verdes, salines i embassaments, entre altres espais. En el cas dels embassaments, si tenen una extensió superior a 100 hectàrees, en l’inventari només hi consten les cues o els racons que compleixen els criteris de naturalització –presència permanent o temporal d’organismes, activitats i processos biològics relacionats amb l’aigua–.

La llei d’espais naturals de 1985 determina que les zones humides han de ser preservades d’activitats que poden provocar-hi recessió i degradació. En l’inventari, hi consta la delimitació o el perímetre de cada zona; les seves característiques actuals i les comunitats biològiques que hi viuen; l’estat de conservació i les amenaces de deteriorament; les utilitzacions que s’hi realitzin; les mesures considerades necessàries per a la seva conservació i protecció, i una proposta de possibles aprofitaments de l’espai. La restauració de zones dessecades, de manera artificial o natural, es podrà declarar obligatòria quan ja no siguin utilitzades per a cap aprofitament, quan aquests siguin d’escassa importància o quan no siguin rendibles. Les zones humides originades per activitats extractives només s’inclouen en l’inventari quan els treballs s’han donat totalment per finalitzats. De les zones humides artificials o molt transformades, només s’han inclòs en l’inventari les que presenten un alt grau de naturalització.

Ampliació i més protecció

L’entitat Ecologistes en Acció de Catalunya ja ha anunciat que sol·licitarà a Medi Ambient la inclusió de nous espais en l’inventari de zones humides. L’entitat demanarà que, a més de realitzar una consulta entre els ajuntaments dels municipis on hi ha zones humides, se’n faci una altra a les organitzacions ecologistes.

Ecologistes en Acció considera indispensable que totes les zones humides inventariades siguin incloses en el Pla d’Espais d’Interès Natural, amb l’objectiu principal que existeixin garanties de la seva preservació i que puguin figurar en els catàlegs de la Xarxa Natura 2000, de la Unió Europea.

El Departament de Medi Ambient té la intenció que l’inventari serveixi de base per redactar els futurs plans sectorials de zones humides de les conques internes de Catalunya, de l’Ebre i del Xúquer. A tot Catalunya, s’han inventariat 202 zones humides, sense tenir en compte els estanys, torberes, molleres i altres espais d’alta muntanya, que consten en un document a part.