Dissabte, 14 de juliol del 2001

EL PUNT

Terra ve, i va, de territori

El Terracotta Museu de la Bisbal va obrir dissabte una nova sala i l’exposició temporal «Terra, Terrera, Territori», en què es parla de recuperar les terreres com a part del museu

Divendres a les nou del vespre a l’entrada del museu de terrissa i ceràmica industrial de la Bisbal, el Terracotta Museu, dues noies repartien uns fullets amb una escrupolosa exquisidesa i un principi de temor a tot els que hi entraven. Eren de la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles. Es veu que a darrera hora l’alcalde no va deixar que exposessin en el museu la seva proposta sobre l’ús i finalitats de les terreres. Ni tampoc el seu rebuig, és clar, a l’abocador de residus industrials que ja funciona a ple rendiment. Un abocador amb un historial prou curiós però sobretot estrany, del qual ja s’ha parlat en aquest mateix diari els darrers mesos. Una història de mala gestió ambiental, d’aprofitament descarat, d’interessos creats, desídia, opacitat i poca visió de futur. Potser caldria anar a buscar els orígens, l’explicació del que ha passat, en l’estranya relació entre la Bisbal i els municipis del voltant. Els petits poques vegades s’han sentit ben tractats per la capital i quan poden ho exterioritzen anant a la seva. És evident que les persones, i segons quins siguin els governants, hi han fet de més i de menys. Per exemple en el cas del traçat de la futura variant. El paper i la posició dels ajuntaments de Forallac i de Cruïlles-Monells-Sant Sadurní, i dels veïns, va complicar i allargar notablement les negociacions.

El cas és que les terreres de Vacamorta, que durant tants anys han nodrit de matèria primera la indústria bisbalenca, pertanyen al municipi de Cruïlles, Un detall que complica les coses, sobretot si el projecte i la iniciativa d’aprofitament cultural de les terreres prové de la capital.

Precisament aquesta és una de les intencions de la direcció del Terracotta Museu. I la passió, i des de fa molts anys, del seu director, l’artista i ceramista Pere Noguera.

Precisament per en Pere aquests espais d’argiles i aigua sovint han sigut l’escenari de les seves creacions efímeres (només en queden les fotografies i els vídeos) però imaginatives, contundents i plenes de sentit. I també per a molts bisbalencs, aquests mateixos espais varen ser en la seva infantesa com uns parcs temàtics de l’època. Però molt més vius, fascinants, divertits i lliures que no pas els de cartró pedra d’ara. Dijous al vespre es va obrir una nova sala del museu i es va adequar un espai per a exposicions temporals. I per si hi havia algun dubte que les terreres són un patrimoni industrial, natural i cultural de primer ordre només li caldrà al visitant del museu mirar amb atenció l’exposició temporal Terra, Terrera, Territori. No podia ser d’altra manera, ni el moment més propici. No en va el Terracotta Museu té pensat integrar en el seu projecte museogràfic les terreres. Un projecte que englobaria recorreguts pedagògics, propostes de turisme industrial...

Quan varen acabar la feina les dues noies de la porta, les antiabocador de Cruïlles, també van entrar al museu, discretament. Sense fer fressa es varen incorporar al centenar de persones que acudien a l’acte d’inauguració. No hi ha dubte que els mesos que ha durat la seva protesta, els actes que han fet i la repercussió que les protestes dels antiabocador han tingut als mitjans de comunicació ha contribuït a divulgar les terreres. No es tracta de veure si és primer l’ou o la gallina, però la sensació és que sense la resposta a l’agressió els objectius de Terracotta Museu s’haurien alentit molt més. Es una impressió que no vol treure mèrit a ningú, al contrari. I és normal, normalíssim, que Terracotta demani una contrapartida cultural i patrimonial a la implantació de l’abocador de Cruïlles. Com ho és que els veïns i col·lectius afectats el vulguin fora o un control estrictíssim de la seva activitat. Però sembla un moment prou dolç, sempre que els responsables directes, l’Ajuntament de la Bisbal, no s’hi adormin. Des del museu es demana diàleg i suport. Diàleg, és clar entre els municipis de la Bisbal, Cruïlles i Corçà. I suport a un total de disset entitats universitàries polítiques i ciutadanes i a empreses o industrials que s’hi podrien implicar. No es pot deixar passar l’oportunitat. Per cert, demà a les set de la tarda hi ha festa popular a les terreres.