Dimecres, 18 de juliol del 2001

EL PUNT

Tot plegat és prou trist

• Ja fa temps que se’n parla: a les Terreres de Vacamorta, declarades zona humida protegida, que amb els seus fòssils ens han assenyalat l’edat del Baix Empordà, i que són patrimoni emblemàtic de la ceràmica i formen part de la vida dels seus veïns més propers, la Bisbal i Cruïlles, hi ha problemes. Fa un any a les Terreres els ha sortit un monstre. Com una malaltia que sembla incurable. Al bell mig dels turons, de les basses, en aquell paisatge insòlit i canviant, majestuós i càlid, alguns homes que semblen menysprear la pell de les Terreres, les han ferit... Burxant els han fet un forat que s’infecta més dia a dia; un forat que put a podrit i a substàncies químiques; que expulsa plàstics que no coneixen fronteres i s’escampen pertot. Un forat que atrau gavines: un forat que s’alimenta de residus de colors, textures, olors diferents: objectes malmesos, estranys, deformes, inútils, pudents, greixosos, punxants, estèrils, que deixen anar sucs foscos com fosca és la seva naturalesa, desfetes i restes de l’activitat dels homes, tot allò que no serveix, que es perillós, que cal amagar i tapar...

Els residus que són producte d’una activitat industrial que pertany a un model econòmic que sembla no reconèixer els límits que la mateixa natura imposa, donen molts diners, això sí, diners que són per a aquests homes. Aquests homes i els residus que fan abocar, dia a dia, vint-i-quatre hores al dia, no respecten res: ni les terres de conreu, ni l’extracció d’argiles, ni els veïns de les terreres... Aquests homes alimenten la ferida que han fet a la pell de les Terreres amb les nostres restes. Guanyen diners ferint la terra i la salut de les persones. Aquests homes –empresaris i il·lustres; Medi Ambient, que diu defensar allò que malmena; alcaldes ingenus o mal intencionats– en són els responsables. Són responsables de la ferida que té la pell de les terreres, d’aquesta llaga purulenta que pot contaminar els aqüífers com una infecció que contagia la sang del cos. Són responsables d’actuar de manera totalment impositiva, d’amagat, per força, en contra del que volem les persones: veïns i amants de les Terreres, defensors d’una vida més digna per a tot amb menys consumisme estúpid i més respecte per la nostra terra.

Avui a les terreres, al monstre de l’abocador amb la seva boca negra que constantment s’alimenta i fa créixer la ferida i la seva purulència, els ha sortit, per si no n’hi havia prou la faceta més terrible del poder: digueu-ne prepotència, autritarisme, rebequeria, el que vulgueu.

Avui hem sabut que se’ns nega la veu, se’ns tapa la boca, quan volíem mostrar –com tants altres– en l’exposició que s’inaugura dijous al Museu Terracota, les Terreres, com són avui i com les vivim. Avui, a la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles, sens nega la possibilitat de participar i reivindicar les Terreres i ens ho nega qui diu que les estima i que les vol preservar. Perquè?.

Corren temps difícils per a la democràcia: res és en realitat el que sembla. Es parla de participació ciutadana, de diversitat d’opinions, de llibertat d’opinió... i a l’hora de la veritat sota banderes d’ordenances municipals que es veu que solament s’apliquen en certs casos i contra segons quines persones, resulta que es troba la manera de fer callar i de castigar amb escreix. Ho mana la màxima autoritat. No només hi ha sanció si no es treuen els cartells, que, amb una calavera, diuen «perill, abocador», sinó que a més ara no es pot participar a l’exposició sobre les Terreres. I a callar. O som criatures obedients: «Sí senyor, sí senyor, el que digui el senyor», o ens caurà a sobre la seva venjança. A les Terreres als ha sortit un monstre. / PLATAFORMA ALTERNATIVA A L’ABOCADOR DE CRUÏLLES (Baix Empordà)