L’alcalde de Cruïlles es queda sol

Després de l’entrada en funcionament del polèmic abocador industrial de Cruïlles, l’alcalde d’aquesta població, Antoni Mallorquí, s’ha quedat sol. Sense suport ciutadà i sense suport institucional. Els veïns que temen pel descontrol de les instal·lacions mantenen un front obert amb la intenció de rebaixar la llista de residus que s’hi permetrà abocar, i els alcaldes veïns de la Bisbal, Corçà, i el mateix Consell Comarcal, s’han negat a formar part de la comissió de seguiment en protesta pel secretisme amb què s’ha dut a terme el projecte. Tot plegat, senyals més que evidents que les coses s’han fet malament. La tramitació es va fer en quatre rapidíssims mesos, ignorant les poblacions de la rodalia que en quedaven afectades, almenys de manera col·lateral, i sense satisfer les demandes d’informació als veïns de Cruïlles, lògicament els primers interessats. Per això la pretesa comissió de seguiment ha fet la fi que ha fet: haver d’involucrar tanta gent com podien per garantir el control del funcionament de l’abocador i només l’han acabat integrant l’Ajuntament, la Junta de Residus i Medi Ambient, és a dir, els partidaris del projecte. I mentre aquesta comissió queda reduïda a la mínima expressió, els integrants de la Plataforma Alternativa insisteixen en la seva bel·ligerància, ara denunciant que l’equipament ha entrat en servei abans que s’acabés d’asfaltar el principal camí d’accés, en contra del que preveia el projecte. Sens dubte, un aspecte menor de la polèmica, però que representa un mal presagi sobre cap on pot anar el control de la naturalesa dels residus que s’hi abocaran. Curiosament, quinze anys després de la polèmica per la intenció d’ubicar a les terres de Vacamorta el macroabocador de residus urbans que havia de servir per a tota la Costa Brava, la població de Cruïlles sembla condemnada a ensopegar amb els mateixos errors. Les dimensions del projecte són ara molt més menors, però la manca de transparència n’ha tornat a ser el punt feble.