Dimarts, 6 de març del 2001
EL PUNT
L'Ajuntament de la Bisbal s’ha afegit al front ciutadà que s’oposa a l’abocador de Cruïlles amb un informe demolidor que deixa en evidència la llicència atorgada per l’Ajuntament veí amb el suport de la Generalitat de Catalunya. No és corrent que un municipi prengui part bel·ligerant contra un equipament situat al municipi del costat, però la llista d’irregularitats i contradiccions detectades en el procés justifiquen sobradament la petició de revocació de llicència aprovada pel ple bisbalenc. Un procés, i així ho han denunciat des del primer moment els veïns més directament afectats per l’activitat de l’abocador, que s’ha desenvolupat sense la transparència imprescindible que cal exigir a tota obra pública. Més encara, és clar, quan es tracta duna activitat molesta, subjecta a molts més controls que qualsevol altra. La queixa de l’Ajuntament de la Bisbal, que no va tenir oportunitat de tenir informació de primera mà en el termini legal perquè ni tan sols consta que l’edicte fos exposat al tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Cruïlles, deixa clar que no van estar degudament informats ni els veïns ni els municipis que tenen zones urbanes incloses dins el perímetre de seguretat previst per la llei. I per què l’Ajuntament de Cruïlles va tenir tan poc interès a donar puntual informació? Segurament la resposta la trobarem en la mateixa llista de material destinat a un abocador que inicialment només havia de ser per a runes i que al final ha incorporat també residus industrials. L’informe del consistori bisbalenc fa referència a d’altres contradiccions que també reforcen les discrepàncies veïnals: per exemple, la facilitat amb què s’ha donat llum verd a la posada en marxa d’un equipament emplaçat en un indret, les terreres de Vacamorta, que segons l’Inventari de Zones Humides de Catalunya són zona humida a protegir. Per acabar-ho de completar, es constata la imprevisió que representa tenir l’abocador en funcionament sense tenir a punt el destí dels lixiviats resultants.