Dimecres, 29 de novembre del 2000

EL TRIANGLE

REDACCIÓ

Un abocador industrial camuflat per a runes indigna l’Empordà

Veïns de Cruïlles denuncien que l’Ajuntament permet una planta farcida d’irregularitats on hi van a parar molts residus rebutjats en altres llocs

Cruïlles és un petit municipi de la comarca del Baix Empordà que des de fa dies viu una polèmica interna per la instal·lació d’un abocador en el seu terme municipal. Aquest havia de ser, teòricament, de runam però en la pràctica acull residus industrials, segons ha denunciat la Plataforma Alternativa a Abocador de Cruïlles (PAAC). A Cruïlles hi viuen poc més d’un miler de persones repartides en diversos nuclis urbans. L’oposició a la planta ha superat ja els límits del municipi arribant a d’altres poblacions que es creuen afectades, entre les quals destaca la capital de la comarca, la Bisbal d’Empordà. Divendres passat, en una entrevista mantinguda a Girona amb responsables de la Junta de Residus, la PAAC només va trobar bones paraules de l’Administració però sense cap solució al problema que genera un abocador de runes que s’utilitza per a moltes coses més que per als residus de la construcció.

Redacció

L’alcalde de Cruïlles, el convergent Antoni Mallorquí, va presentar després de les darreres eleccions municipals un “projecte controlat d’abocador de runes”. A l’hora de la veritat el que s’han trobat els habitants de Cruïlles és una instal·lació que està admetent residus del que s’anomena de classe 1 (inerts procedents de la construcció) i de classe 2 (industrials), segons afirma la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC). Aquesta entitat ha denunciat la “sospitosa celeritat” amb què s’han donat tots els permisos a l’empresa explotadora de la planta, Recuperació de Pedreres SL. Santi Corví, portaveu de la PAAC, explica que “el certificat final de l’obra d’adequació del terreny està segellat per l’Ajuntament a finals del mes de juny i, en canvi, els treballs no es van acabar fins al mes de setembre”.

L’abocador que funciona aproximadament des de fa un mes, està ubicat en una antiga zona d’argileres, coneguda com Vacamorta, on es treia la matèria primera per a la ceràmic­a de la Bisbal. El projecte de l’empresa era omplir l’espai, teòricament, amb residus de runes i tapar els forats. La qüestió és, però, que de deixalles de la construcció més aviat poques. Segons ha detectat la PAAC, “si ets un paleta que necessita desfer-se de material de construcció, et cobraran el doble o el triple que en d’altres llocs de la comarca. Si truques dient que tens

50 tones et diran simplement que no ho poden admetre. En canvi, qui vulgui enviar-hi residus industrials, no té problemes”. És més car i els beneficis per a l’empresa exploradora, per tant, s6n més elevats.

L’objectiu de la PAAC “és tancar l’abocador. Que l’acabin d’omplir només amb runam, que el tapin, el segellin i s’hi plantin arbres”. Les conseqüències d’utilitzar antigues argileres per a aquest ús “són gravíssimes a causa de les filtracions”. Per molta argila que hi hagi, entre les diferents capes “hi ha tota mena de sòls, a través dels quals es poden contaminar els aqüífers”. Els veïns recorden que la zona està situada entre rieres que són afluents del Daró. I aquesta no és l’única amenaça. Des de la PAAC diuen que “al nord tenim l’aigua plena de nitrats i al sud ara ens vénen amb això.”

La capacitat total de la planta és de quatre milions de metres cúbics i hi arriben diàriament entre 300 i 400 tones de residus. Les molèsties que provoca en el municipi, que engloba els nuclis de Monells, Sant Sadurní de l’Heura i Cruïlles són considerables. Corví assegura que “quan els camions aboquen, la fortor és terrible”. Fins i tot dies enrera, després que un dels camions es desfés de la seva càrrega, un pagès que treballava a la zona va haver de ser atès a l’ambula­tori a causa de les emanacions.

El trànsit de vehicles transportant els residus és un element més de queixa per part dels veïns. En contra del que diu el projecte aprovat per l’Ajuntament, els camions circulen pel mig de la urbanirzaci6 de Puigventós, omplint l’aire dels efluvis propis de la matèria que transporten. Segons la PAAC, s’hi poden trobar deixalles provinents d’escorxadors, hospitals, laboratoris... El portaveu de la plataforma diu que hi porten el que es rebutja en d’altres instal·lacions, en especial de la planta que CESPA, propietat d’aigües de Barcelona, és a dir, “la Caixa”, té a Monells.

El divendres passat, la PAAC es va reunir a Girona amb responsables de la Junta de Residus. Tot van ser molt bones paraules, però de solució, ni una. L’Administració es va limitar a dir que tot estava controlat “No volem que aquesta zona es converteixi en el macroabocador de Catalunya”, en referència al fet que hi ha projectes per a posteriors ampliacions de les activitats. Els opositors a la planta han obtingut el suport de les associacions ecologistes de les comarques gironines i han entrat en contacte amb els grups polítics per denunciar la situació. Al mateix temps, estan ensenyant una campanya de mobilitzacions.

L’escassa o nul·la informació per part de l’Ajuntament no ha indignat només els veïns afectats. Altres municipis de la comarca com el de la Bisbal, ha fet saber el seu enuig per la situació. Una de les coses que més ha sobtat, però, als veïns de Cruïlles és que el consistori només cobra, en concepte al moviment de terres, sis milions de pessetes anuals a l’empresa que gestiona la instal·lació. En d’altres llocs, per activitats similars, les taxes són molt més elevades.