En aquest espai es presenta l’evolució de l’abocador de Vacamorta des dels seus inicis fins a l’actualitat. Aquest seguiment s’ha pogut dur a terme gràcies al recull dels més de noranta articles periodístics que es poden consultar a l’apartat número 7 d’aquest mateix CD-ROM.
Les terreres de Vacamorta inutilitzades, anteriorment, van passar a ser un clar objectiu en la construcció de dos dipòsits controlats:
El 1985, la Generalitat i el Consorci de la Costa Brava van proposar la construcció d’un macroabocador (d’uns 80.000 m2), en aquesta zona, que recollís les deixalles de prop de 50 municipis. Aquesta proposta era recolzada per la llei redactada el 1981 (encara vigent), que obligava als explotadors d’argila a recuperar les terreres. Sense ni tant sols presentar un projecte hi va haver diferents mobilitzacions. La forta pressió pública va contribuir en la decisió final de l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura que es va manifestar en contra el 21 de juny. Més tard, la Generalitat va elaborar un estudi geològic i hidrològic que en va recomanar la desestimació. L’informe exposava diferents aspectes. El primer recalcava la incompatibilitat amb l’explotació d’argila a les terreres. Els lixiviats no es podrien evacuar o, si més no, seria molt dificultós si es volgués extreure l’argila de més qualitat que es trobava en profunditats massa grans per aquest propòsit. Un segon aspecte mostrava la possible contaminació dels aqüífers situats entre les capes argiloses. Les diferents fissures laterals i inferiors, causades per l’explotació de l’argila dificultarien la impermeabilització. Per altra part, la quantitat de camions de la planta i de l’extracció d’argiles que haurien de circular farien insuficients les vies d’accés. Per últim, s’incrementarien els problemes per la regeneració del medi. Ara bé, també se citava la possibilitat de la instal·lació d’una planta de residus més petita, que s’hauria de situar en una zona aïllada, d’impermeabilitzar adequadament i hauria de ser compatible amb l’explotació existent.
Una segona possibilitat per la instal·lació d’un abocador es va presentar el 1986. Aquest havia de contribuir en la recollida dels residus d’uns 10 municipis. Després d’informar la població de la proposta sorgida, es va elaborar un referèndum públic el 21 de maig. Tot va acabar amb un greu enfrontament per part dels opositors. Es va decidir la construcció d’una incineradora al municipi de la Bisbal.
La construcció de l’abocador de Cruïlles per part de l’empresa Recuperació de Pedreres, SL, es va aprovar, ja, el 1997 i el 25 de febrer del 2000 es va lliurar el permís d’obres. Aquest pretenia controlar el dipòsit de residus i restablir el paratge de Vacamorta que havia estat fortament degradat a causa de l’abocament incontrolat de tota classe de residus. En espera d’alternatives més favorables per a la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus, l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura va validar el projecte. Segons l’empresa, la instal·lació es caracteritza per ser un dels més moderns de la Unió Europea.
Aquesta planta, però, ha repercutit fortament a l’opinió pública. Des que s’han assabentat de la construcció s’han mobilitzat diferents institucions a fi de protegir les terreres.
L’agost del 2000, quan l’abocador ja s’estava acabant de construir un veí del Puigventós va promoure una recollida de signatures demanant una reunió urgent amb l’alcalde de l’Ajuntament, a fi d’aclarir el funcionament de la planta i exigir-ne les màximes contrapartides a l’empresa explotadora. Segons els veïns s’havia tramitat sense informar-ne a la població, amb total manca de transparència. El 3 de setembre, van aconseguir la reunió que havia d’aclarir la gestió del projecte de l’abocador presentat per l’empresa. L’alcalde va manifestar que havien seguit tots els tràmits legals, anunciant mitjançant cartes certificades els veïns directament afectats la decisió presa respecte el dipòsit. El gerent de Recuperació de Pedreres, SL, va assegurar que el projecte va ser aprovat per la Comissió d’Urbanismes, la Comissió Territorial d’Indústries i Activitats Classificades, prevenint les mesures correctores necessàries per evitar la degradació del medi.
L’Associació de veïns, l’associació de Naturalistes de Girona (ANG), l’oposició a l’Ajuntament, el grup de Defensa del Ter, l’Associació d’Amics de les Gavarres, l’AENS juntament amb l’Associació de Suport Forestal es van oposar a l’obertura de la instal·lació.
Més tard, se sol·licitava la possibilitat de revocar els acords de concessió de la llicència municipal en un ple extraordinari. L’Ajuntament va decretar l’oposició a la revocació i no es van aconseguir els resultats esperats.
El 17 de setembre un grup de veïns del Puigventós van formar una plataforma opositora a l’abocador. El mateix mes, l’Ajuntament va proposar la creació d’una comissió de seguiment de l’abocador per donar total transparència al funcionament. Convidava a formar-ne part als Ajuntaments de Corçà i la Bisbal, al Consell Comarcal del Baix Empordà, a la plataforma alternativa, a l’Associació de Veïns del Puigventós, al Departament de Medi Ambient de la Generalitat i a l’empresa explotadora. El 4 d’octubre, la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) va manifestar públicament que no en formaria part.
Mentrestant, varies entitats i grups de gent estudiaven les possibilitats de denúncia de l’abocador. La PAAC va notificar que portaria el cas davant dels tribunals ja que s’havien trobat diferents defectes de tramitació i redacció del projecte. El 29 de setembre l’abocador havia entrat en funcionament. La PAAC va denunciar que la planta rebia tota classe de residus i, més tard, que els camions circulaven pel Puigventós, contràriament al que s’havia acordat.
El 21 d’octubre, quan la PAAC ja havia reunit unes 2500 firmes en contra l’abocador, cap a 175 persones van denunciar-lo a títol particular. Els dies 27 i 28 d’aquell mes, es van assabentar de l’existència de camions de l’empresa Cespa que abocaven residus procedents de Mollet del Vallès. El gerent de l’empresa, el 7 de novembre desprès de verificar que els residus eren d’allà, afegí que en el projecte no es limitava l’àmbit de procedència, a l'igual que no s’especificava que el camí principal hagués d’estar asfaltat abans de l’obertura de la planta, com afirmava l’associació.
L’alcalde de la Bisbal va anunciar la seva implicació comprometent-se a fer un seguiment exhaustiu per garantir-ne un ús correcte. La PAAC es va continuar manifestant en contra la planta desprès de la proposta que la Junta de Residus els hi va presentar el 15 de novembre, perquè aquests exposessin les seves protestes.
L’empresa Recuperació de Pedreres, SL impulsà la creació d’un centre d’investigació per determinar les característiques de la planta de tractament de lixiviats que s’haurà de construir al termini de dos anys. Al mateix temps, preveia que la planta es convertís més endavant en un espai d’oci i de coneixement de la natura.
El 19 de novembre, la PAAC ja havia recollit 4000 firmes i el 29 de desembre denunciava l’abocament de lixiviats de la instal·lació als afores del recinte. El responsable del Museu Terracota de la Bisbal d’Empordà, el 5 de gener, va declarar que hi incorporaria un espai destinat a les terreres.
El 2 de febrer, aquestes eren incloses a l’inventari de zones humides per protegir, elaborat pel Medi Ambient. Un informe tècnic de l’Ajuntament de la Bisbal va detectar nombroses irregularitats en el projecte i, amb això, l’alcalde de la Bisbal sol·licità la revocació de la llicència, però l’alcalde de Cruïlles no ho acceptà.
La PAAC i els veïns afectats demanaren diàleg a l’alcalde de Cruïlles i aquest hi estigué d’acord. L’associació creia que el dipòsit rebia residus orgànics a causa de les gavines que voltaven per la zona.
L’anterior conseller de Medi Ambient, el 5 d’abril, després d’exposar anteriorment que la planta es tractava d’abast comarcal va dir que cobriria totes les necessitats per a la demarcació de Girona. El 14, l’Ajuntament de la Bisbal s’integrà a la Comissió de Seguiment a causa de les vies de diàleg que es manifestaren.
El 15 de maig, la PAAC va convocar una roda de premsa per mostrar un vídeo on s’hi observava un camió cisterna carregant líquids de l’abocador i llençant-los en una finca del polígon industrial de Palafrugell. Medi Ambient argumentà que es tractaven d’aigües pluvials.
L’1 juliol, aquest departament ja havia aprovat el projecte de restauració de les terreres proposat. El setembre, la PAAC esperava l’informe del Centre Ecologista de Projectes Alternatius (CEPA) per preservar les terreres com a zona humida. El desembre, l’ANG demanava als tribunals que la Generalitat complís les lleis que dictava el PEIN amb totes les zones humides de la província de Girona de l’inventari.