Els minerals són sòlids, inorgànics i
d'origen natural que tenen una composició química determinada i una
estructura atòmica ordenada. Alguns minerals reben el nom de cristalls
quan presenten una forma geomètrica externa -amb cares planes- que és el
reflex de la seva simetria interna. També hi ha minerals que no
presenten cap ordre intern. Són els anomenats mineraloides amb estructura
interna amorfa, com per exemple l'òpal i la limonita.
Els minerals es poden formar per dos
mecanismes
1. Cristal·lització a partir de fluïds:
tenen l'origen en una
dissolució aquosa per evaporació del dissolvent (com per exemple l'halita
o el guix, per refredament del magma ( com el quars o l'oliví) o per
sublimació dels vapors (sofre).
2. Transformació en
estat sòlid: es formen quan es produeixen canvis en les condicions ambientals,
sobretot de temperatura i pressió. En aquest cas, es produeix un nou
mineral a partir d'un mineral preexistent, i la forma i la mida dels
minerals poden canviar (recristal·lització). Pot ser que hi hagi canvis
polimorfs amb modificació de l'estructura mineral sense variar la seva
composició, o bé que es formin nous minerals per transferència de ions.
PrOPieTaTS DelS
MiNeRalS
Tots els minerals tenen unes propietats físiques
que permeten identificar-los de manera ràpida i senzilla: Com les
Propietats escalars on ens trobem l'Hàbit (o forma), la densitat i el punt
de fusió. I unes altres anomenades Propietats vectorials en les quals
podem diferenciar quatre grups: ->Propietats mecàniques:
estan relacionades
amb la cohesió. (duresa, tenacitat o elasticitat, fractura, i
exfoliació). ->Propietats òptiques: fan referència al comportament
dels minerals en relació amb la llum (color, brillantor i
birefrigència). ->Propietats magnètiques: es relacionen amb el
comportament de certs minerals davant d'imants de ferro (poden ser
paramagnetics i diamagnètics). ->Propietats elèctriques:
Relacionen els
minerals amb el seu comportament com a conductors elèctrics (poden ser
conductors o no conductors).
