Sherlock Holmes i l'enigma de Sant Jordi

-Estimat Watson, recorda vostè el cas de Sant Jordi?

-És clar, estimat Holmes, el recordo perfectament. Fou un 23 d'abril, estàvem prenent una tassa de te a les nostres cambres de Baker Street quan, de sobte, vàrem sentir ressonar la campaneta de Sant Jordi i, a continuació, vàrem sentir com la criada creuava el vestíbul i el cop sec del picaporta. Uns instants després, la porta es tancà i algú començà a pujar per l'escala. Els passos s'anaren aproximant pel passadís i se sentiren uns copets a la porta. Endavant -vaig exclamar-. La porta de la sala d'estar s'obrí i una jove senyoreta entrà amb pas insegur. Era rossa, menuda, fina i vestida amb un gust exquisit.

-El senyor Holmes? -preguntà la jove.

-Jo mateix -respongué Holmes- i aquest és el meu amic i ajudant, el doctor Watson. Segui, si us plau, i digui'ns en què podem ajudar-la.

La senyoreta Morsta, aquest era el seu nom, va seure, i un xic titubejant, digué:

- He vingut perquè espero que vostès puguin ajudar-me a desenredar un estrany succès que s'ha produït aquest mateix matí a l'institut on treballo.

Holmes es fregà les mans i els seus ulls brillaren davant l'expectativa d'un nou i interessant cas que, una vegada més, posaria a prova les seves excepcionals dots d'investigació.

-Pot exposar el seu cas, l'escoltaré atentament -replicà Holmes.

-Veurà, ahir a la tarda, abans de marxar cap a casa, vaig deixar sobre la taula de la sala de professors una caixa que contenia diversos objectes. Aquest matí, en arribar, m'he adonat que la caixa havia desaparegut i, en demanar si algú l'havia vist, ningú no admetia haver vist la caixa o haver-la agafat. Més tard he trobat al meu prestatge aquest paper amb aquests estranys dibuixos.

Holmes prengué el paper de les mans de la jove i el mirà amb atenció.

-És un cas estrany -comentà- Què opina vostè, Watson?- digué mentre em lliurava el paper que la jove li havia donat. Aquells estranys homenets dansaires no tenien cap significat per a mi.

Holmes prengué la seva pipa arrufant les celles i mig tancant els ulls i, desprès de reflexionar uns instants, exclamà:

-Estimats senyoreta Marstan i doctor Watson, crec que ja tinc la solució. Aquests ballarins representen un missatge en clau i em penso que ja l'he desxifrat.

I tu, creus que sabries desxifrar aquest missatge i resoldre l'enigma?

• Qui ha agafat la caixa?
• On es troba ara la caixa?
• Quins objectes hi ha en el seu interior?

Demostra que ets tan hàbil com Sherlock Holmes i sigues el primer en resoldre aquest estrany enigma. El primer que hauràs de fer es trobar la clau secreta. Per aconseguir les lletres de la clau secreta que et permetran desxifrar el missatge, hauràs de resoldre petits enigmes i jocs de lògica. Per cada lloc que resolguis correctament, rebràs una lletra. Desxifra els missatges i segueix les pistes.

Bona sort!!!