|
Les
notres seles d'exposicions: Romànic
| |
|
Frontal de la Seu d'Urgell
(Alt Urgell)
Crist i els apòstols
Pintura al tremp sobre fusta de pi; principi del
segle XII
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
|
|
A l'època romànica,
la taula d'altar tancava les seves cares vistes,
quedant a manera d'una caixa. El plafó que
quedava enfront del poble rep el nom de frontal.
Els frontals de les catedrals més riques
eren d'or o plata, com els que va produir l'orfebreria
del Rin. N'és un exemple el frontal d'or
de Basilea, avui al Museu de Cluny (París).
A Catalunya també n'hi hagué, el més
famós dels quals fou el de la catedral de
Girona, per a la realització del qual |
la comtessa Ermessenda donà 300
unces d'or l'any 1038. Aquesta meravella es va fondre
el 1809 per pagar els impostos de la guerra del
Francès.
Els frontals pintats, imitació dels d'orfebreria,
van permetre que els pintors s'exercitessin en un
camp diferent de la gran composició mural.
A més, no calgué que els artistes
fossin itinerants per a produir la seva obra sobre
la mateixa paret que havia de conservar-la. En ser
transportables, aparegué la possibilitat
de creació de tallers productors de frontals
als monestirs o catedrals importants. A Catalunya
hi hagué tres tallers d'aquest tipus: Ripoll,
Vic i la Seu d'Urgell.
El frontal de la Seu d'Urgell, que reproduïm
aquí, és presidit per la figura majestàtica
de Crist assegut dintre d'una màndorla formada
per dos òvals secants, com la d'algunes miniatures
carolíngies. Als laterals figuren els apòstols,
en dos grups de sis i disposats segons un esquema
piramidal, com en certes miniatures hispàniques
del segle X. Les característiques d'aquest
frontal són l'esclat del color, molt brillant,
que arriba a tenir l'aparença de l'esmalt,
i la increïble seguretat del dibuix, que sotmet
tots els detalls a una unitat coherent superior.
|
Francesc Vicens.- 100 obres de pintura
catalana. Associació Conèixer Catalunya |
|
