inici  

  Agenda    
  l'IES    
Oferta Educat.
  Com som      
  Activitats      
  Recursos      
 Curs 03-04    
  Enllaços      


Recursos
  Les notres seles d'exposicions: Romànic
Tapís de la Creació
Fragment central amb la narració del Gènesi
Brodat amb fil de llana tenyida; segle XI ?
Museu de la Catedral de Girona
Encara que té el nom de tapís és, en realitat, un brodat. Una mena de pintura feta amb l'agulla en lloc del pinzell. La datació d'aquesta obra és difícil, perquè gairebé tota la seva iconografia és clàssica grecorromana, mossàrab i bizantina. Hi ha molt pocs temes romànics, gairebé cap. Per això Josep Pijoan va datar aquesta obra meravellosa, quasi única al món, de principis del segle XI i d'altres autors la fan encara més antiga.
El nom de Tapís de la Creació prové de la part central en forma de cercle dividit radialment amb escenes del Gènesi. El fragment que reproduïm és només una part d'aquesta roda central. La història comença a l'abís, un espai abstracte de línies ondulades, com en els octateucs bizantins. El firmament és un cercle de llum verdosa amb la llegenda FECIT DEVS FIRMAMENTVM IN MEDIO ACQVARVM.
En l'escena de la separació de les aigües del cel i de la terra, les aigües terrestres són representades per línies ondulades blaves sobre les quals hi ha el cercle del firmament estelat amb SOL i LVNA representats per dos bustos humans, cadascun dintre d'uns cercles més petits, com en les miniatures carolíngies. En canvi, l'escena d'Adam que dóna noms als animals, explicada amb la llegenda ADAM NOMINI INVENIEBATUR SIMILEM SIBI, i la de la creació d'Eva (amb una palmera amb dàtils) semblen copiades d'un manuscrit cristià nord-africà.
La part inferior de la roda és ocupada per la creació dels ocells (VOLATILIA CELI) i dels peixos del mar (MARE) en una escena plena de vida, en la qual el batec d'ales dels ocells sembla enlairar-los, separant-los del fons ombrívol d'un mar roig i verd poblat per estranys monstres. Al centre de la roda hi ha el personatge capital: el Creador, caracteritzat com una figura juvenil sense barba, com les representacions hel·lenístiques del Crist, que aquí actua com a demiürg o agent creador de l'Etern.
Francesc Vicens.- 100 obres de pintura catalana. Associació Conèixer Catalunya