| |
Les
notres seles d'exposicions: Gòtic
| |
|
Pere Serra
Retaule del Sant Esperit
Pentecosta (taula central)
Pintura al tremp sobre fusta; acabat l'any 1394
Església de Santa Maria de Manresa (Bages)
|
 |
Aquest retaule de grans dimensions,
que té 22 escenes diferents (sense comptar
les 36 figures de sants pintades en els sis muntants),
va ser encarregat a Pere Serra per la Confraria
del Sant Esperit de Manresa.
Aquí només reproduïm la taula
central amb l'escena de la Pentecosta o vinguda
de l'Esperit Sant.
Un eix vertical central, que va de la figura del
colom al llibre amb el text del Magníficat,
és ocupat per la figura de la Mare de Déu,
que suavitza la verticalitat d'aquest eix mitjançant
una lleugera inflexió del cap vers l'esquerra,
compensada per una altra inflexió dels genolls
cap a la dreta. Pere Serra sempre la representà
com a dona que sobreïx de dolcesa, com una
bellesa femenina ideal. Aquesta delicadesa sublim
correspon exactament al culte a l'amor idealitzat
que tan bé van expressar els poetes dels
segles XIII i XIV.
Pere Serra va reeixir a definir un espai real en
aquesta escena sense utilitzar cap |
paisatge, ni
arquitectura, ni mobiliari. L'expressió de
l'espai està aconseguida només amb
la presència dels personatges. Remarqueu
que els dos apòstols que són en primer
pla fan de nexe entre l'espai plàstic on
té lloc la vinguda de l'Esperit Sant i l'espai
real on ens trobem nosaltres com a espectadors.
Però mentre que sant Pere condueix la nostra
mirada cap a l'interior de l'espai plàstic,
l'apòstol de la túnica verda ho fa
a l'inrevés, portant-nos cap a l'espai real
que ens correspon com a observadors. El posat somniós
de la Mare de Déu, que sembla absorbida pels
seus delicats, complexos i introspectius pensaments,
contrasta amb l'agitació dels personatges
de l'entorn, els gestos dels quals transcriuen a
la perfecció la confusió que produeix
la glossolàlia (el 'do de llengües')
que els transmet l'Esperit Sant. Com ha escrit el
professor Sureda, potser no hi ha cap altra obra
de la nostra pintura gòtica en què
les mans i els rostres adquireixen l'expressivitat
que tenen en aquesta escena. |
Francesc Vicens.- 100 obres de pintura
catalana. Associació Conèixer Catalunya
|
|
