|
Les
notres seles d'exposicions: Gòtic
| |
|
Lluís Dalmau
Retaule de la Mare de Déu dels Consellers
Pintura mixta d'oli i tremp sobre fusta de roure;
en 1443-45
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
|
 |
L'últim període de
la pintura gòtica, el gòtic flamenc,
va ser introduït a Catalunya pel pintor valencià
Lluís Dalmau, les primeres notícies
del qual el 1428 ja el presenten com a pintor de
la casa del rei Alfons el Magnànim. Consta
que al final del 1431 viatjà a Flandes, on
indiscutiblement va veure el Políptic de
l'Anyell Místic, pintat per Jan van Eyck.
El 6 de juny de 1443 el Consell de Cent de Barcelona
va decidir encarregar un retaule per a la capella
de la Casa de la Ciutat |
i per això nomenà
una comissió de dotze prohoms que va decidir
que el retaule fos pintat "per lo millor e
pus apte pintor que encercar e trobar se pogués".
L'elecció va recaure en Lluís Dalmau
que així pogué realitzar el que devia
ser el seu gran desig: introduir a Catalunya el
miracle de la pintura mirall de la vida, amb l'espai
real, profund, tal com havia après a Flandes
del seu mestre Jan Van Eyck.
El centre del retaule és ocupat pel tron
on seu la Mare de Déu amb l'Infant. Als costats
estan representats, agenollats i en oració,
els cinc consellers que van encarregar l'obra. Estan
acompanyats de santa Eulàlia, patrona de
Barcelona i de sant Andreu, car el 30 de novembre,
diada de sant Andreu, se celebrava l'elecció
anual dels consellers. Tots cinc van vestits amb
gramalles vermelles, amb les voltes folrades de
pell. Es tracta de veritables retrats autèntics,
d'un realisme mai vist fins aleshores.
La Mare de Déu, amb llarga cabellera, es
cobreix amb un ampli mantell blau, i sosté
1 Infant, que du una petita branca de corall vermell
penjada del coll com a amulet contra l'encanteri
maligne del "mal d'ull". Al fons, s'obren
quatre grans finestrals a través dels quals
es veuen dos grups de noies que canten. Més
enllà, el cel blau i la llunyania tendra
d'un paisatge sembrat d'arquitectures flamenques
han substituït el fons d'or tradicional dels
retaules catalans, malgrat que també aquí
ho exigia el contracte. Però afortunadament
Dalmau era un artista rebel i no es va sotmetre
a aquesta exigència. El nostre pintor devia
haver treballat al taller de Van Eyck a Bruges,
car les posicions de la Mare de Déu i del
Nen són gairebé idèntiques
a les de la "Verge del Canonge Van der Paele"
signada per Van Eyck el 1436 (avui al Museu de Bruges)
i les noies cantaires tenen la mateixa expressió
enèrgica i les mateixes mirades que els àngels
del Políptic de l'Anyell Místic. |
Francesc Vicens.- 100 obres de pintura
catalana. Associació Conèixer Catalunya |
|
