| |
Les
notres seles d'exposicions: Gòtic
| |
|
Jaume Huguet
Taula de Sant Jordi i la Princesa
Pintura al tremp sobre fusta de pi; vers el 1460
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
|
 |
Jaume Huguet, fill del pintor Pere
Huguet, va néixer a Valls cap a l'any 1412.
La documentació de l'època permet
suposar que inicià la seva formació
a Tarragona, al taller de Mateu Ortoneda, i que
s'instal·là a Barcelona cap al 1448.
Tenim notícia documental que al llarg de
la seva vida va pintar dotze retaules, dels quals
a nosaltres només ens han arribat cinc, sencers
o fragmentats. Altres tres retaules li són
atribuïts amb seguretat, encara que no hi ha
cap document que els esmenti.
La famosa taula de Sant Jordi, avui mutilada per
dalt i per baix, probablement formava part d'un
tríptic (o potser d'un políptic),
amb dues taules on hi havia els retrats dels donants
i que fins al final de la Segona Guerra Mundial
es conservaven al Kaiser Friedench Museum de Beriín.
Avui es donen per perdudes.
Sant Jordi apareix vestit amb l'arnès de
cavaller, amb atxa i espasa i amb el bonet de feltre
que es portava sota el casc per amortir la violència
dels cops, però -cosa insòlita- al
seu costat hi ha una figura femenina, de la qual
només es representa el cap i una part del
cos, que porta l'escut i l'elm del cavaller. Al
fons un paisatge nu, de cel blau i de xiprers suaument
moguts pel vent, constitueix una expressió
típica de la malenconia quatrecentista que
ha estat qualificada de "tardor de l'Edat Mitjana".
L'encant de l'obra és evident, però
resulta inexplicable l'anomalia iconogràfica
de la figura femenina, car no hi ha cap representació
de sant Jordi on la princesa aparegui com ho fa
en aquesta mena de diàleg cortesà
amb el cavaller. Els maltractes soferts per aquesta
obra han fet perdre l'esplendor metàl·lica,
de l'argent que va recobrir l'arnès del cavaller,
però, desproveïda d'aquesta falsa riquesa,
encara destaquen amb major intensitat la mirada
reflexiva del rostre malenconiós i tota la
figura de sant Jordi, esvelta i plena de distinció.
L'encant dels dos rostres aparellats, en íntima
conversa, justifica l'aguda i perfecta definició
que Duran i Sanpere va fer de Jaume Huguet: "pintor
de la confidència". |
Francesc Vicens.- 100 obres de pintura
catalana. Associació Conèixer Catalunya
|
|
