| |
Les
notres seles d'exposicions: Gòtic
| |
|
Jaume Huguet
Retaule dels Sants Abdó i Senén
Trasllat de les relíquies
Pintura al tremp sobre fusta; en 1459-60
Església de Santa Maria d'Ègara,
Terrassa (Vallès Occidental)
|
 |
Enfront del triomf successiu en
la pintura gòtica catalana de les modes italianes,
centreeuropees i flamenques, que devien atreure
Huguet més o menys, segons els diferents
períodes de la seva carrera de pintor, el
nostre artista va acabar reaccionant com a home
conservador i enamorat dels costums del seu país.
Com més maduresa s'aprecia en el seu estil,
més es reflecteixen en les seves figures
els tipus habituals dels seus contemporanis i veïns,
observats en la vida quotidiana de la ciutat de
Barcelona i del camp de Catalunya. Això és
evident en el trasllat de les relíquies dels
sants Abdó i Senén del retaule de
Terrassa.
Aquest retaule va ser acabat per Jaume Huguet abans
del 2 de novembre de 1460, car es conserva un document
segons el qual en aquesta data la parròquia
de Terrassa va pagar la palla i la civada del cavall
d'Huguet, que s'havia desplaçat per muntar
el retaule. Els sants Abdó i Senén
(anomenats popularment sant Nin i sant Non) eren
venerats com a patrons dels pagesos perquè
llurs relíquies eren a Arles del Tec, al
Vallespir, en una zona agrària, malgrat tractar-se
d'uns prínceps perses, morts a Roma. Aquesta
devoció durà fins al segle XVIII,
quan fou imposada la del madrileny "San Isidro
Labrador".
L'escena que reproduïm, obra de plenitud d'Huguet,
d'una serena i expressiva naturalitat, il·lustra
el transport de les relíquies dels sants
de Roma a Arles, amagades en dos barrils de vi,
duts a bast sobre l'esquena d'una mula. El caràcter
miraculós de les relíquies és
revelat per la processó solemne que, inspiradament,
surt a rebre-les precedida per l'abat Arnulf i els
seus monjos. El benedictí que guia la mula
mostra la seva sorpresa amb el gest de la mà
i la mirada interrogativa que adreça al seu
company. En aquesta taula Jaume Huguet, coneixedor
de les noves tendències de la pintura flamenca,
com ho proven les figures del primer terme i el
paisatge, les adapta a les tradicions del país
mantenint el vell predomini dels espais daurats
en els muntants que emmarquen l'escena. |
Francesc Vicens.- 100 obres de pintura
catalana. Associació Conèixer Catalunya
|
|
