| |
Les
notres seles d'exposicions: Renaixement
| |
|
Pere Mates
Adam i Eva expulsats del Paradís
Pintura al tremp i oli sobre fusta; vers el 1530
Museu d'Art de Girona
|
 |
Aquesta taula que reproduïm
parcialment, una de les del Retaule de l'església
de Segueró (Garrotxa), va ser descoberta
l'any 1928 pel restaurador Joan Sutrà durant
una estada al Noguer de Segueró, la casa
pairal més gran de Catalunya. Aleshores,
les vuit peces del retaule estaven desmuntades i
dipositades en un magatzem. L'única signatura
era un anagrama complicat i difícil de llegir,
pintat en l'escut d'un dels soldats de l'escena
de la Resurrecció, que Sutrà interpretà
com TMAS. Molts anys després, la comparació
amb altres anagrames del mateix autor i la repetició
de la lletra M en diverses obres seves van portar
Sutrà a la conclusió, que publicà
el 1957, que es tractava del nom MATES. I efectivament,
les recerques de diversos historiadors han permès
demostrar que es tractava de Pere Mates, un pintor
originari de Sant Feliu de Guíxols, establert
al carrer de les Ballesteries de Girona, que estava
en plena activitat l'any 1526 i que morí
el 1558. L'historiador de l'art Joaquim Garriga
l'ha considerat el millor pintor català del
cinc-cents.
Enfront del carregament indumentari i el preciosisme
atapeït del gòtic tardà, en aquesta
obra apareix una de les característiques
del Renaixement: la suavitat i la resplendor del
nu, si bé és veritat que -tal com
es diria avui- per "exigències del guió".
Adam i Eva, coberts només per pàmpols,
marxen del Paradís, del qual han estat exclosos,
mentre que tots els animals, innocents com són,
encara hi viuen. Pere Mates ha estudiat tan naturalíssimament
com ha sabut els mamífers (gos, conills,
esquirol, ratinyol, gat, i al fons, lleó,
bou, senglar, etc.), ocells, rèptils (sargantana,
tortuga) i fins els petits artròpodes (llagosta,
escorpí), com si fes un inventari joiós
de la natura, tan oblidada pels artistes medievals.
|
Francesc Vicens.- 100 obres de pintura
catalana. Associació Conèixer Catalunya
|
|
