|
Les
notres seles d'exposicions: Romànic
| |
|
Pintura de l'absis de Sant
Climent de Taüll (Alta Ribagorça)
Pantocràtor i Tetramorf
Pintura mural; vers el 1123
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
|
 |
La volta de l'absis
de Sant Climent de Taüll és una de les
pintures murals més importants de tot l'art
romànic europeu. Representa el Pantocràtor
(en grec, 'Totpoderós') dins de la màndorla
(aurèola mística en forma d'ametlla),
assegut en l'arc del cel i amb la Terra com a escambell
dels seus peus. Es tracta d'una figura ambigua,
car representa alhora el Pare i el Fill, com a Creador,
Salvador i Jutge. Les lletres gregues alfa i omega
al costat del cap signifiquen el principi i la fi
de tot (són la primera i l'última
lletra de l'alfabet grec). Al seu voltant, quatre
àngels presenten els quatre animals simbòlics
de l'Apocalipsi anomenats Tetramorf ('quatre formes',
en grec), que ja apareixen en antiquíssimes
iconografies orientals, com és el cas dels
guardians del palau del rei assiri Sargon, a Khorsabad
(Iraq, segle VIII aC), que tenen cap humà,
les potes del davant de lleó, les del darrere
de brau i ales d'àliga. En la tradició
cristiana, l'home, el lleó, el brau i l'àliga
van passar a simbolitzar els quatre evangelistes.
El Pantocràtor sorgeix d'un fons blau, trencant
les tres faixes negra, groga i blava de l'entorn;
amb la mà dreta beneeix i amb la mà
esquerra sosté un llibre on llegim, en llatí,
"jo sóc la llum del món".
Es una figura de dimensions sobrehumanes que sorgeix
amenaçadora de la concavitat de l'absis.
El rostre, que significa l'eternitat, és
una estilització refinadíssima que
recorda el liniarisme d'una carta de joc francesa.
La seva rígida simetria bilateral fa que
sembli que la impressionant mirada coneix els pensaments
dels qui el contemplen. |
Francesc Vicens.- 100 obres de pintura
catalana. Associació Conèixer Catalunya |
|
