El 1992 més de 150 caps de govern van firmar el Conveni de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. L’objectiu d’aquest conveni era estabilitzar l’emissió de Gasos que provoquen l’efecte hivernacle, controlar el ritme del Canvi climàtic i cooperar en la investigació i l’educació de respecte al medi natural.
Un dels protocols més coneguts és el de Kioto on es va acordar la reducció mínima del gasos d’efecte hivernacle i els països més contaminats com els EUA no pensaven reduir ni acordar res si països amb un menor grau de desenvolupament no ho feien. Finalment es va rebaixar una mica la producció permesa de GEI però el resultat va ser molt modest, insuficient.

Normalment, en els convenis o protocols que es fan no s’arriben a acords significatius, però tothom té clar que la reducció dels gasos contaminants haurà d’estar basat en reduir primer les emissions per càpita de CO₂, produïdes majoritàriament per països com els EEUU, Austràlia, Canadà i Japó, seguits de la Unió Europea i Rússia.