(1902-1983)   Barcelona, Catalunya

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1928.
En 1929-30 treballà a París amb Le Corbusier.
Fou el principal aglutinador a Catalunya del moviment racionalista d’arrels bauhausianes i lecorbusierianes i el promotor de la nova cultura arquitectònica.
Destaquen la casa al carrer de Muntaner 342 (1931), la Casa Bloc, cases de segona residència a Garraf (1935) i el Dispensari Central Antituberculós (1935).
En l’aspecte urbanístic cal subratllar dos projectes fonamentals: el pla Macià i la Ciutat de Repòs i de Vacances, en col·laboració amb l’equip del GATPAC.
Despr és de la guerra civil del 1936-39 es traslladà als EUA i treballà per a la urbanització de diverses ciutats sud-americanes: Ciutat dels Motors al Brasil (1945-47), Chimbote al Perú (1948), Medellín a Colòmbia (1949), etc.
El 1953 pass à a dirigir la facultat d’arquitectura de Harvard, càrrec que mantingué fins a la seva jubilació el 1968.
Durant bastants anys romangué absorbit per la tasca docent, però aviat obrí una oficina pròpia a Cambridge, amb Jackson i Gourley, i es convertí en un dels arquitectes més sòlids de l’establishment americà. Cap a l’any 1955 restablí el contacte amb Catalunya amb la construcció de l’estudi de Joan Miró a Mallorca.
Construí la Fundació Maeght a Sant Pau de Vença (1959-64), l’edifici Les Escales Park a l’avinguda de la Victòria de Barcelona (1964-74), la Fundació Miró a Montjuïc (1972-75), un grup de cases al cap Martinet d’Eivissa (1865-70) i la Porta de Catalunya a la Jonquera i un edifici administratiu a la Diagonal de Barcelona.
A l’ampli reconeixement internacional de la seva obra s’uní el de Catalunya.
El 1981 rebé la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya i fou investit doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Barcelona.
El 1982 rebé la medalla d’orde Belles Arts del ministeri espanyol de cultura.