Parada següent            Parada anterior               Índex

Parada 2.

 Benavent de la Conca

UTM 31T-342440-4658780

1. Situació

Serra de Benavent amb el nucli habitat a la base

Seguim 1,0 km més, per la carretera C-1412, i ens aturem tot just passades les línies elèctriques que creuen la carretera, un km abans d'arribar al poble. Hi ha un bon aparcament a mà dreta com a resultat d'una petita explotació d'àrids vora un revolt abandonat de la carretera vella.

 

2. Observació de materials

Aquesta parada facilita l'aclariment de tres conceptes clau en l'àmbit de les Ciències Ambientals i de la Geomorfologia:

 

 Roca

Mantell d'alteració

Sòl

Alguns sinònims

Substrat geològic

Substrat litològic

Regolita, detritus

Terra vegetal

Processos que l'originen

Litogènesi externa (diagènesi) o interna (metamorfisme, solidificació de magmes...)

Meteorització física o química

Edafogènesi (humificació, lixiviació, brunificació ...etc)

Edat

Milions d'anys (Terciari, Mesozoic, Paleozoic o Precambrià)

Darrer milió d'anys (Quaternari)

Segles o mil·lenis (Holocè)

Situació

Basament del territori

Recobriment de les roques a les zones deprimides o amb poc pendent

Part superficial del mantell d'alteració a les zones amb vegetació

Gruix

Milers de metres

De inexistent fins a pocs centenars de metres

Rarament passa dels 2 metres.

Característiques

Compacta amb poques excepcions (lutites)

Fragments desagregats, grollers (blocs) o fins (argiles).

Material molt porós degut a l'estructura en agregats molt dèbils

Exemples

Granit, basalt, esquist, calcària, arenita, marga...

Graves al·luvials, llims deltaics, glacis, tarteres, till glacial, sorres de platja ...

Sòls bruns, rànkers, rendzines, sòls vermells, sòls laterítics

 

La roca

Els grans fragments de roca permeten identificar-la com un conglomerat amb ciment carbonatat i claste predominantment calcari. Aquesta roca s'ha format per la diagènesi de les graves que durant l'Oligocè, en una fase d'intensa erosió de l'orògen pirinenc, es van anar acumulant a la base de la serralada. Els conglomerats tenen tendència a esquerdar-se en plans verticals, que actuen com a vies preferents de meteorització i erosió hídrica, formant els pilars característics del modelat montserratí.

Tot i que les graves i blocs es dipositen originalment en les zones més deprimides del relleu, la seva resistència, un cop cimentades, fa que amb el temps acabin sobresortint dels territoris del voltant. Aquest és el cas de la serra de Benavent (a l'interfluvi Pallaresa-Segre) o de la serra de Lleràs (a l'interfluvi Pallaresa-Ribagorçana). També és el cas de Montserrat o del Montsant.

 

El mantell d'alteració

L'erosió de la Serra de Benavent ha originat un peudemont de graves anguloses, amb molt poca matriu, en bona part originades per gelifracció. Aquests materials són d'edat quaternària, i han estat parcialment aprofitats com a àrids naturals durant la construcció de la carretera.

 

El sòl

Sòl bru calcari (xerochrept calcixerollic) desenvolupat sobre el peudemont coluvial de la serra de Benavent

Aquesta explotació ha deixat al descobert un bon lloc per a veure alguns processos de formació del sòl. L'edafogènesi del peudemont ha format un sòl prim, però de bona qualitat química, sobre el que es desenvolupa una pineda de pinassa, bosc que substitueix a la roureda de roure martinenc, climàcica en aquesta zona.

En el sòl podem apreciar els següents horitzons:

•  Horitzó O (virosta = humus brut): molt ben desenvolupat, que subministra l'humus elaborat que enfosqueix l'horitzó A inferior.

•  Horitzó A: ric en argiles formades per la descalcificació dels clastes calcaris. La descarbonatació de l'horitzó A només ha estat parcial, ja que hi abunden les plantes basòfiles, com ara el boix.

•  Horitzó B: blanquinós, evidenciant una reprecipitació del carbonat càlcic rentat en les capes superiors del sòl.

•  Horitzó C: constituït per les graves esmentades en l'apartat dedicat al mantell d'alteració. En aquest sòl, aquestes graves actuen com a roca mare en el procés d'edafogènesi.

Aquesta mateixa descripció la podeu trobar en forma de problema.

 

3. Els despreniments de Benavent

Concepte

Un despreniment és una caiguda de blocs per una vessant, amb un recorregut, al menys en part, aeri. És un procés d'erosió-transport-sedimentació inclòs en els moviments d'inestabilitat de les vessants, característic de materials compactes i vessants amb forta pendent.

 

Perillositat

Les observacions sobre possible perill de despreniments al nucli de Benavent de la Conca són les següents:

Aspecte amenaçador de la serra des del poble•  Grans esquerdes eixamplades per erosió-dissolució hídrica, formant pilars montserratins (foto superior), i esquerdes més recents (foto inferior), probablement més perilloses encara.

•  Sorgències difuses d'aigua (evidenciades en alguns punts per la vegetació) en la zona de contacte que afavoreixen el soscavament de la base dels conglomerats. Aquestes sorgències són degudes a l'esquerdat en plans verticals dels conglomerats i la naturalesa impermeable de les margues subjacents.

•  Grans blocs despresos en els camps de la part superior del poble.

•  La zona ha estat i segueix estant afectada de periglacialisme, amb un important nombre de dies (del novembre a l'abril) en els que es produeix una glaçada nocturna seguida de desglaç diürn, el que provoca gelifracció (=gelivació o crioclastisme).

Esquerdes recents, amb poca acció de l'aigua

Considerant el tipus de materials (compactes), la seva estructura (amb esquerdes verticals), el relleu en cinglera i el fort pendent del talús, el tipus de clima (precipitació suficient i activitat periglacial) i la presència de blocs despresos prèviament, podríem concloure que el grau de perillositat per despreniments és alt. Aquests tipus de fenòmens es caracteritzen per un dilatat període de preparació i un desenllaç sobtat, el que propicia una falta de percepció del perill.


Risc

La zona de perill és habitada. La vulnerabilitat dels habitatges davant la magnitud del perill és alta. La probabilitat de l'esdeveniment difícilment avaluable. Caldria fer un seguiment de l'estat de les esquerdes (principalment les més recents) i l'aparició de noves esquerdes.

 

Gestió

•  Mesures preventives : L'ordenació territorial és sempre l'eina més barata i eficaç per a prevenir els danys. Partint de la base de que la zona de risc ja està habitada, cal evitar l'increment de l'ocupació.

Per altra part, és important evitar intervencions humanes que inestabilitzin el talús margós o en facilitin la seva erosió: desmunts per pistes forestals o pedreres, desforestació, sobrepastura ... Aquestes actuacions produirien un impacte que incrementaria el risc natural (risc induït).

•  Mesures correctores: La magnitud dels despreniments dificulta l'aplicació de mesures correctores. Per altra part, els costos derivats del desallotjament de la zona serien probablement més baixos que els d'una possible actuació.

 

4. Impactes

En aquest punt podeu també observar l'impacte d'una línia de mitja tensió, amb tota una zona desforestada per tal de facilitar el manteniment, minimitzar el risc d'incendis i evitar electrocució en cas de contacte entre els arbres i el cablatge.