Parada 10.

Mirador de Llimiana

UTM 31T-327720-4660580

1. Situació

Seguiu per la carretera de Llimiana fins al final i arribareu al millor mirador sobre la Conca de Tremp, molt més aeri i centrat que el coll de Comiols.

2. La panoràmica

Al sud, podeu veure l'immensa muralla del Montsec, migpartida pel congost de Terradets i modelada en una gran cuesta retocada per chevrons que fan d'interfluvis de les torrenteres que drenen la vessant nord de la muntanya.

A l'est, l'embassament de Cellers, amb el poblet i el delta format per les llaus Grallera i Alberons . Al fons, fora de la imatge, els serrats que fan d'interfluvi amb la Noguera Ribagorçana (Coscó i Purredó).

Al nord el paisatge agrada-blement cultivat de la conca, de tons vermell garumnià, ressaltats quan l'erosió fereix el substrat geològic, impedint la formació del sòl i la corresponent coberta vegetal. I tancant l'escenari, si el dia és clar, el Pirineu Axial, nevat des del novembre fins al maig.

3. La colmatació dels embassaments

Els embassaments són infrastructures força polèmiques, ja que els avantatges i inconvenients que comporten no es poden posar en els dos platets de la mateixa balança:

Avantatges:

• Emmagatzemar aigua per a les llargues sequeres estivals (regs de la Plana ).

• Produir energia d'alt valor específic, en tant que permet atendre els pics de màxima demanda.

• Elevar el nivell de l'aigua per augmentar l'eficàcia en el cas dels dos punts anteriors.

• Laminar les avingudes o sigui esmorteir els pics de l'hidrograma.

Inconvenients:

• Inundar valls fluvials amb la consegüent desaparició de boscos de ribera i terres de conreu i desplaçaments forçosos de la població. Tenim el cas recent de Tiurana, ara ja sota l'embassament de Rialb.
  

• Impedir el transport de sediments. Els embassaments són trampes de sediments, el que té conseqüències en el mateix embassament (colmatació), riu avall (augment de l'erosió) i a nivell de costa (regressió dels deltes, desaparició de platges i disminució de la pesca).

La colmatació dels embassaments en limita la seva vida útil, i aquest aspecte és el que, a dia d'avui, fa replantejar més seriosament la seva construcció.

Quines conseqüències pot tenir la colmatació total d'un embassament?:

Perdre la capacitat d'emmagatzemar aigua, de produir energia i de laminar les avingudes. Es pot també imaginar el nou paisatge com una extensa plana llimosa, amb el riu meandrejant per una llera artificial vorejada de xops, periòdicament inundada per les avingudes i rematada per una cascada en els sobreeixidors de la presa.

Potser no sembla massa greu; de fet, és una situació anàloga a la del segle XIX, quan no s'havien construït els embassaments. El problema s'agreuja però quan considerem que l'ordenació territorial aigües avall està adaptada a la presència dels embassaments: grans demandes d'aigua estival, poques restriccions en l'ocupació de les lleres ...

Quines solucions podem aportar a aquests problemes, que en el cas de l'embassament de Terradets són problemes per al present segle?

Dragar l'embassament no sembla possible, ja que la quantitat d'energia necessària fa econòmicament inviable l'actuació. Destruir la presa comportaria una erosió ràpida dels sediments que més avall trobarien una nova trampa a l'embassament de Camarasa. I més avall el de Sant Llorenç, el de Mequinensa, el de Riba-roja i el de Flix: un futur més aviat inquietant.

4. L'aterrament de l'embassament de Terradets

La primera imatge (foto aèria en blanc i negre) és feta l'any 1957, 22 anys desprès de la posada en funcionament de la central.

La segona imatge data de l'any 1982 i s'aprecien els aparells deltaics: A la part superior de la foto el delta del riu principal; a la part inferior dreta el delta del torrent de Barcedana (foto de detall a la parada 9) i a la part inferior esquerra el prominent delta del sistema Grallera-Alberons, vora mateix del poble de Cellers (foto de detall en el punt 2 d'aquesta parada).

La darrera imatge correspon a una vista aèria actual de tot l'embassament. S'observa un major desenvolupament de tots els aparells deltaics i a formació de dues illes prodeltaiques. Cal remarcar que l'aflorament d'un aparell deltaic implica l'acumulació d'una gran quantitat de sediments, ja que el pendent subaquàtic és molt petit.

El problema 14 tracta de la vida útil d'un embassament segons la intensitat de la erosió.