Parada anterior               Índex

Parada 12. Congost de Terradets

UTM pont: 31T-325505-4656785

UTM forat de l'Or: 31T-325050-4656490

UTM font de les Bagasses: 31T-324850-4656500

1. Situació i itinerari

Si des de la presa de Terradets seguiu la carretera vella cap al sud, en 200 metres arribareu a la carretera nova, però és prohibit agafar-la en direcció sud. Per agafar la carretera nova en direcció sud, hem de retornar al pont de Llimiana, ja sigui desfent la carretera vella o bé pujant pel túnel de la carretera nova.

Des de la confluència de les dues carreteres fins a la font de les Bagasses hi ha 1,5 km amb un únic petit aparcament davant del forat de l'Or. Si aneu en autocar, l'ideal és caminar tot el congost, força espectacular, i tornar a pujar a l'autocar a la font de les Bagasses. En cap de setmana la intensitat del trànsit pot arribar a ser molesta, però tot el congost està habilitat per a ser caminat sense perill.

Salt de la Reina Mora vist des de la carreteraEl primer punt digne d'observar, en la mateixa confluència de la carretera vella amb la nova, és el congost que el Torrent del Bosc ha excavat per anar a buscar el nivell de base de la Noguera Pallaresa. La impressionant paret del marge esquerre (dreta segons es mira) del torrent s'anomena "Salt de la Reina Mora " i el fons del torrent és modelat en un seguit de marmites de gegant.

Més endavant, passat el pont que us torna al marge esquerre del riu, començareu a trobar els diferents nivells de fonts per tota la paret. Al marge dret del riu podeu veure les restes del primer camí que va creuar el congost, d'època romana.

Una mica més endavant trobareu el forat de l'Or, ben conegut dels amants de l'espeleologia.

Finalment, un cop que sortiu de la part més estreta del congost, excavada en les calcàries del Campanià, arribareu a la font de les Bagasses amb un gran espai per aparcar i descansar.

 

 

2. El congost de Terradets

Entrada al congost de Terradets pel nord

La pregunta a fer als alumnes és per què el riu talla el Montsec, que és una barrera contínua de més de 1600 m d'alçada, quan podia haver sortit de la Conca de Tremp per l'est (coll de Comiols a 1100 m , cap al Segre per Ponts) o, encara més fàcil, per l'oest (coll del Meüll a 950 m , cap a la Noguera Ribagorçana , aigües avall de Pont de Muntanyana). Els alumnes poden visualitzar aquesta situació sobre la maqueta del Museu d'Isona o des del mirador de Llimiana millor que des de l'interior del mateix congost.

Les dues respostes possibles que la geomorfologia dóna a aquest tipus de situacions, força freqüents, són l'antecedència i la sobreimposició:

  • L'antecedència : implica que el riu és anterior a la muntanya. El riu dataria de l'aixecament del primer solc pirinenc, agafaria una decidida direcció nord-sud i mantindria el seu traçat immutable, tallant totes les deformacions tectòniques posteriors, ja que la velocitat d'excavació erosiva és sempre superior a la velocitat d'ascens orogènic. No es pot assegurar fins a quin punt ha tingut transcendència aquest mecanisme en el cas dels congosts del Prepirineu.

  • La sobreimposició : implica que el traçat inicial del riu va discórrer sobre un extens peudemont de graves oligocèniques, disposades en suau pendent cap al sud, que van recobrir la major part dels relleus prepirinencs i que es van originar per la intensa erosió que va afectar la jove muntanya. Hi ha proves que la segona explicació ha jugat un paper clau ja que, malgrat que l'erosió ha fet desaparèixer la major part d'aquest peudemont, en resten importants testimonis en els relleus conglomeràtics de la serra de Benavent de la Conca , Lleràs i Collegats.

La seva verticalitat és deguda a la resistència de la roca calcària del Campanià, la mateixa que forma la cinglera superior, que no es desgasta malgrat la incisió tan profunda originada per la Noguera Pallaresa. Un congost és un cas extrem de vall amb les vessants poc evolucionades.

Observeu, finalment, l'ús que els humans donem a aquests passos naturals excavats pels rius: totes les infrastructures de comunicació passen forçosament per aquests punts, des del petit camí romà fina a la carretera, via fèrria i línies elèctriques i telefòniques actuals.

 

 

Fonts de descàrrega discontínua de l'aqüífer3. Les fonts

Un cop creuat el pont podeu observar surgències a diferents altures de la paret esquerra del congost. Les més inferiors, sota el pont, ragen de forma gairebé contínua. Més amunt es veuen surgències de descàrrega discontínua i encara més amunt surgències fòssils. La pèrdua de funcionament està associada a la davallada del nivell del riu per erosió. Quan el nivell de base descendeix, comencen a funcionar surgències a nivells inferiors i com a conseqüència les fonts superiors perden la funcionalitat (vegeu imatge).

 

Des d'aquí fins a la font de les Bagasses, hi ha molts punts de sortida d'aigua, el més espectacular dels quals és el forat de l'Or, de funcionament intermitent.

La font de les Bagasses actualment està canalitzada per sota de la carretera, fins arribar a una estructura metàl·lica que distribueix l'aigua en diversos brolladors. Hi ha un gran aparcament i s'hi atura molta gent per a omplir bombones d'aigua (vegeu imatge).

Entrada al congost des del sud

 

L'altre extrem del Montsec de Rúbies, a la carretera de Vilanova de Meià cap al Pas Nou, és també ple de fonts (Edra, Blanca, Figuera). Totes aquestes fonts i d'altres situades a la vessant sud del Montsec indiquen que els plans d'estratificació actual del Montsec, inclinats cap al Nord, tenen poc a veure amb la direcció de circulació de les aigües a l'interior del carst. Aquest fet podria estar relacionat amb l'existència d'un paleodrenatge associat a les capes discordants dels conglomerats de l'Oligocè.

 

 

4. El Forat de l'Or

Aquesta cavitat càrstica ha estat excavada eixamplant un pla d'estratificació. És llarga i estreta i, al final de la zona accessible, us trobareu amb el nivell freàtic.

El més curiós de la cavitat és el seu funcionament hidrològic. Es tracta d'una cavitat vauclusiana, és a dir, de surgència discontínua degut a un efecte sifó. Quan el nivell de l'aigua supera una cota de sortida determinada, el buidat de la galeria arrossega l'aigua de sota de l'esmentada cota per efecte de buit. El funcionament natural d'aquest tipus de sorgència s'assembla al funcionament d'un pluviògraf de sifó.

Malgrat que la major part del temps no funciona, la seva sortida pot arribar a ser tant cabalosa que ha obligat a la construcció d'un dic de formigó vora la carretera, per tal d'obligar l'aigua a passar per la conducció de sota.

Us podeu limitar a veure-la des de fora. La seva exploració únicament requereix llanternes, com més potents i duradores millor. El punt més complicat és a la mateixa entrada, per tal de superar la superfície inclinada que hi dona accés: cal anar amb botes de muntanya amb el dibuix ben marcat i recolzar els peus sobre les petites irregularitats. No ho intenteu si brolla amb abundància o si està gelat.

Forat de l'Or en fase de descàrrega

 

El  Forat de l'Or des de l'interior

 

 

5. Icnites del Doll

Si encara us ha sobrat llum de dia, us proposem un bell indret per a veure la posta de sol en un interessant jaciment de petjades de dinosaure sobre l'embassament de Camarasa. Tot baixant per la carretera del Doll, estigueu atents al punt quilomètric 54,3. A la dreta de la carretera, hi ha una petita esplanada en la que es pot aparcar (hi cap bé un autocar) i a l'altre costat de la carretera, l'escavació del jaciment.

Podeu observar les petjades d'una manada de sauris travessant un prat fangós. Els petits forats (<1cm) són marques de tiges de gramínies.