Parada següent            Parada anterior               Índex

Parada 4. El Canal d'Urgell a Castellserà

UTM (fabrica de guix) 31T 321150 4630110

UTM (aflorament de les Ventoses) 31T 334650 4629090

UTM (parada 4) 31T 334145 4626150

1. Situació

Des de Balaguer heu de retornar a la carretera de La Seu (C-26) pel carrer Urgell, que és el que segueix des del pont vell cap a l'est. Un cop a la carretera, l'heu de seguir una mica més de 2 km fins al desviament cap a la Sentiu de Sió. Passat el poble, trobareu la carretera d'Agramunt (LV-3025). Seguiu-la fins a Preixens on heu de trencar a la dreta (LV-3028) en direcció a Castellserà. Passats uns 5 km des del desviament, en creuar per segona vegada el canal, feu la parada.

Si aneu en cotxe, uns 250 metres passat el trencant cap a les Ventoses, podeu desviar per un camí a mà dreta, per tal d'arribar en 1,3 km a la parada 4, tot seguint el canal d'Urgell a la zona de la trinxera de la Caserna. La parada la fareu igualment en trobar la carretera de Preixens a Castellserà.

 

2. Geologia de l'itinerari d'apropament

Aflorament dels materials detrítics oligocènics que formen la major part de la Plana de LleidaEn agafar la C-26, ràpidament creuareu l'anticlinal diapíric dels guixos de Barbastro. Uns 200 metres abans del desviament cap a la Sentiu, veureu a mà dreta, a uns 200 metres de la carretera, una fàbrica de guix amb la pedrera a la vora. Si aneu en cotxe, és interessant donar-hi un cop d'ull (en autocar és més complicat).

Un cop a la carretera de La Sentiu, anireu seguint l'anticlinal de Bellmunt-Almenara (al sud). Passat Montgai es fa evident, al nord, l'anticlinal de Montclar. La carretera segueix el sinclinal del Sió, entre els dos anticlinals esmentats (a la parada 5 tornarem sobre aquest tema).

El desmunt de la carretera en el desviament cap a les Ventoses ofereix un magnífic aflorament de les roques sedimentàries detrítiques de l'Oligocè. En els estrats d'arenita es pot veure estratificació encreuada, paleocanals i canvis granulomètrics que indiquen un règim sedimentari de ventalls al·luvials (aluvial fan).

 

3. Els canals com a concepte

Esquema de la relació entre vessants, riu, canal, zona regable i secà (E. Rodriguez, 2006)La primera idea que cal tenir clara quan es parla de canals és la següent: l'aigua circula de manera natural pel tàlveg, és a dir, per la línia que uneix els punts més deprimits d'una vall i per tant no és utilitzable per al reg, ni per omplir els dipòsits d'un poble. Per a utilitzar l'aigua cal que se la tregui del riu, és a dir que es pugi de nivell. L'aigua és el recurs natural que s'empra en quantitats més grans, cosa que fa el seu bombeig econòmicament inviable per a certs usos, com ara el reg.

Un canal és una infrastructura consistent en una conducció d'aigua que, per causa del poc pendent amb que es dissenya, es pot anar allunyant del tàlveg i per tant pot conduir l'aigua d'una vall per un nou camí, enlairat a mitja vessant. Aquest enlairament respecte del tàlveg te lloc sense consum d'energia i permet aprofitar-la ja que l'aigua pot baixar per gravetat fins al riu del que s'ha extret. Si l'aigua es du cap a una altra conca es parla d'un transvasament.

Unes nocions bàsiques de topografia, juntament amb el dibuix, permeten comprendre que un canal únicament permet subministrar aigua a un dels seus marges: els canals de la vessant dreta d'un riu únicament regaran el seu marge esquerre i els de la vessant esquerra, el seu marge dret (cas del canal d'Urgell).

 

4. El traçat d'un canal

El traçat d'un canal és completament inadaptat en relació a la xarxa d'afluents del riu del que surt. La intercepció del canal amb la topografia existent genera tres tipus de situacions per a les que la enginyeria ha donat diverses solucions.

El gràfic forma part del projecte del primer tram del canal Segarra-Garrigues, recentment licitat, i s'hi poden veure les diferents solucions adoptades a cada tram:

Mapa i tall del projecte dels primers cinc km del canal Segarra-Garrigues

 

•  El canal circula pel nivell topogràfic :
Es construeix un canal a cel obert amb poc moviment de terres. És la construcció més barata i, per tant, el traçat maximitza, tant com pot, aquesta situació.

•  El canal circula per sota del nivell topogràfic :
S'excava una trinxera fins a una certa profunditat, superada la qual, surt més a compte fer un túnel (el del Montclar amb 5 km és el més llarg del canal d'Urgell).

•  El canal circula per sobre del nivell topogràfic :
Es construeix un terraplè fins a una certa alçada, a partir de la qual, surt més a compte un aqüeducte (pont de ferro d'Agramunt per a travessar el Sió) o un sifó.

 

5. La trinxera de la Caserna i el terraplè de Castellserà

El punt del traçat del canal, on fem la parada 4, permet veure la construcció del canal sota els tres supòsits anteriors:

•  La trinxera de la Caserna s'ha excavat per tal que el canal travessi la serra d'Almenara. Té una longitud d'uns 1700 metres i una profunditat màxima de 23 metres.

La trinxera de la Caserna talla la serra d'Almenara per tal de permetre el pas del canal d'Urgell

•  En creuar la carretera, trobem el canal circulant pel nivell topogràfic, punt que s'aprofita per a la sortida de la Primera Sèquia Principal.

•  Tot just acabada de sortir la sèquia 1a, el canal ha de creuar una fondalada i ho fa mitjançant el terraplè de Castellserà, el més gran de tot el traçat, amb una longitud de 515 metres i una alçada màxima de 25. El terraplè és va construir aprofitant els materials excavats a la trinxera de la Caserna. Qualsevol terraplè és una infrastructura de barrera que ha de preveure el desguàs del fondo que talla. És interessant de baixar pel caminet del nord per anar a veure el pas previst per a la circulació natural de l'aigua i els vianants, visible a la part central de la foto.

La línia de l'horitzó marca el camí que segueix el canal per sobre del terraplè de Castellserà

 

6. La xarxa de reg

Esquema de la xarxa principal dels Canals d'Urgell (E. Rodríguez, 2006)Està dividida en:

•  Xarxa principal : el canal i les quatre sèquies principals que també fan funció de canals, en el sentit que no subministren aigua directament a les finques.

•  Xarxa secundària : sèquies de diferents nivells jeràrquics que tenen sortides directes per a reg.

L'aigua del canal surt majorment per les quatre sèquies principals, que constitueixen els eixos dels que deriven les sèquies secundàries. També surt per boques de reg que comuniquen directament a sèquies secundàries per a regar zones properes al canal que no poden abastar les sèquies principals.

L'esquema mostra el disseny de la xarxa principal en relació al riu.

La situació ideal d'una sèquia principal és l'interfluvi entre dos afluents del riu principal, per tal de poder regar pels dos costats. Els rius afluents esdevindran els desguassos finals de l'aigua de reg sobrant i la conduiran cap al riu principal (dibuix inferior).

Tall transversal, molt exagerat verticalment, mostrant la relació entre les sèquies principals, la zona regable i els desguassos finals (antics tàlvegs naturals)

 

7. La Primera Sèquia Principal

Observeu les rajoletes aforades  i el cabalímetre ultrasònic actualLa seva situació, adossada a la serra d'Almenara per la seva cara sud, fa que només pugui subministrar aigua pel costat esquerre. Permet el reg d'unes 5200 ha a través de 38 orificis.

La derivació del canal principal es fa mitjançant dues comportes metàl·liques (verdes) accionades per un mecanisme hidràulic controlat automàticament per un cabalímetre tipus Parshall (controla el nivell de l'aigua per emissió d'ultrasons), situat a uns 30 metres de les comportes, en el mateix punt on hi ha les rajoletes ceràmiques aforades que es van fer servir fins l'any 2002.

El problema 2 tracta el tema dels cabals i altres conceptes bàsics en hidrologia. Els problemes 3 i 4 reforcen els conceptes sobre el disseny i funcionalitat dels canals.

 

8. Altres observacions a la zona

Guixera al nord del terraplè de CastellseràMig km a l'est, pel costat del secà, podeu veure una antiga explotació de guixos, corresponents a la formació Barbastro. Aquests guixos eren transformats a la fàbrica de guix abandonada que trobareu a la dreta de la carretera, camí de la propera parada, aproximadament a un km en direcció a Castellserà. A la parada 4 (anticlinal d'Almenara) se'n fa esment, ja que la seva fluxió és la causa de la formació de la Serra d'Almenara, però no hi afloren. També es donen més detalls sobre les explotacions de guixos i el seu tractament.

 

Explotació d'argiles al sud del terraplè de CastellseràUns 100 metres abans de trobar la fàbrica de guix, a mà esquerra, veureu una antiga explotació d'argiles dins la sèrie alternant de lutites i arenites (formació Urgell) que recobreix els guixos del nucli de l'anticlinal. Una mica més avall, també a l'esquerra de la carretera i vora mateix de la zona d'extracció, una xemeneia delata la presència d'una antiga teuleria.

 

Tot el país és ple de petites explotacions minerals abandonades. Fa mig segle, tots els materials que s'utilitzaven en volums importants es fabricaven a prop del lloc de consum per tal d'estalviar costosos transports amb animals. La generalització dels camions i la millora de les carreteres ha abaratit el transport fins canviar el punt d'equilibri, essent únicament rendibles les grans explotacions. No és però impensable que una crisi energètica encarís el transport fins tornar a fer rendibles aquestes explotacions.

Tots els materials existents en un país es consideren recursos, però únicament els explotables en les actuals condicions es consideren reserves. Els recursos, per tant, només canvien en descobrir nous jaciments, mentre que les reserves poden variar en funció de canvis en el mercat (preu del material) o tecnològics (preu de l'extracció).