1. Situació i evolució demogràfica
6. Gastronomia, dies festius i tradicions
1.1. LOCALITZACIÓ:
1.2. DESCRIPCIÓ GENERAL:
Al principi del segle XX Torredembarra era un habitat rural, ja que la seva població no superava els 2000 habitants. La població es concentrava en petits nuclis(com per exemple el de Babilònia). La població es dedicava a la pesca i l’agricultura.
Després va passar a ser un municipi semiurbà, fet provocat per la immigració.
Actualment Vila turística i comercial, situada en un enclau de comunicacions per carretera (N-340), autopista (A-7, sortida 32) i tren (estació pròpia, Corredor del Mediterrani).
El municipi de Torredembarra, format per diversos nuclis poblacionals, té una extensió de 857,81 ha i una població estable que ja supera els 13.000 habitants. És a 14 km de la Tarragona romana i a 85 de la cosmopolita i olímpica Barcelona, i a molt poca distància de la ruta del Císter, el parc temàtic Port Aventura, el parc natural del Delta de l'Ebre, diversos clubs de golf i tota una rica oferta cultural, esportiva i lúdica.
Els edificis mes rellevants de Torredembarra són:
Torredembarra també gaudeix d`unes magnífiques platges(platja de la Paella o platja del barri marítim) i alberga un ecosistema dunar típicament costaner amb dunes semimòvils i llacunes d'aigua salada. La platja està inclosa dins del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de la Generalitat. Té una longitud de 2.150 metres i una amplada total mitjana de 85 metres.
Autora: Sandra Carbonell
1.3. EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA:
L’origen del nostre municipi és medieval i les primeres referències demogràfiques ens diuen que l’any 1358 la nostra vila tenia 28 focs (o famílies) a Torredembarra i 3 a Clarà.
Posteriorment, a finals del segle XVIII, els quasi bé 300 habitants que tenia Torredembarra augmentaren a 400.
Al 1718, Torredembarra (sense comptar Clarà) tenia uns 900 habitants. Al 1787 aquesta xifra ja arribava als 1900.
La població de Torredembarra disminuí durant la primera meitat del segle XIX, però al 1857 augmentà fins als 1900 habitants que havia tingut antigament.
Entre els anys 1860 i 1870 el veïnat tornà a disminuir. Passà de 2000 residents a tenir-ne 1850.
Malgrat això, la vila s’engrandí durant les dècades següents (any 1880, 2650 habitants; any 1890, 2750 habitants).
Tot i així les variacions demogràfiques no acabaren. A la dècada dels 90, la població baixà fins a 1900 persones.
Després de la pèrdua de Cuba i Puerto Rico la demanda de botes per l’exportació de vins i licors disminuí i molts boters perderen els seus oficis.
A conseqüència d’això unes 700 persones van abandonar el poble.
Els primers anys del segle XX van quedar marcats per l’estancament demogràfic però a partir de l’any 1930 es va anar recuperant tot i que el període de 1936 – 1939 de la Gerra Civil i la postguerra van fer que la població es quedés estancada fins que als anys 1960 va iniciar un creixement a partir de la població immigrant que no ha parat encara avui.
L’augment demogràfic del 1960 el dugueren a terme primerament els immigrants de Conca, Jaén i Sevilla que van venir atrets per l’oferta de treball que oferia el sector de la construcció.
Al 1970 Torredembarra tenia 3750 habitants; al 1980, 5469; i al 1900 ja n’eren 6560.
Actualment la població de Torredembarra és de 14250 habitants encara que a l’estiu sigui de 35000 a 40000 habitants aproximadament degut a que al nostre municipi hi ha moltíssimes segones residències que s’omplen en període de vacances.
Actualment els nous immigrants els podem distingir en dos grups principals:
Els que venen del Nord d’Àfrica, especialment del Marroc (ja que hi ha molta proximitat) i els que venen de Sud Amèrica ja que allà es parla el castellà.
Gràfic d’evolució de la població a Torredembarra:
Al gràfic següent podem veure com el nombre d’habitants de Torredembarra va incrementant progressivament al llarg dels anys. En concret des del 1998 fins a l’actualitat.
Gràfic de la immigració a Torredembarra:
Un 17 % de la població de Torredembarra és immigrant. En el gràfic següent podem veure-ho segons els llocs de procedència.
Autor: Eduard Virgili
Si ens basem amb les restes trobades a la vil·la del Moro, Torredembarra ja estava poblada a l’època romana.
De totes maneres, els primers orígens de la vila daten de l’any 1057, any en que Ramon Berenguer I donà Clarà a Guitard, Polionisch i Ollomar amb la finalitat de repoblar i protegir el Baix Gaià. La condició però era la construcció d’una torre que es feu fora de Clarà.
L’any 1235 l’arquebisbe de Tarragona donà a la població del voltant de la torre, a la Torre i Clarà la pròpia parròquia dependent de la de Tamarit.
Que es conegui, el primer senyor de Torredembarra, l’any 1206, va ser Ramon de Tamarit. El següent el seu fill; i més tard Albert de Vernet.
Bernat d’Olzinells adquirí la propietat dels Vernetl’any 1342. Al cap de 49 anys, el 1391, Pere d’Icart posseí els drets sobre Torredembarra, ampliats amb la compra que feu Lluís d’Icart a Carles I dels drets de la corona l’any 1523.
La família es mantinguéa Torredembarra fins l’any 1663, quan el darrer dels Icart morí. A partir d’aquest moment la baronia i el senyoriu depengueren dels comtes de Santa Coloma de Queralt.
Entre els fets històrics succeïts a Torredembarra podem destacar-ne un: la figura del Juy de Prohoms (cos jurídic que defensava els interessos dels habitants del poble), concedit al poble el juny de 1524.
Autor: Eduard Virgili
3.1. EDIFICIS IMPORTANTS:
· El Castell (plaça del Castell, Casc antic)
l’edifici que té més importància és El palau renaixentista construït el 1565 per Lluís Icard, Senyor feudal de la vila. Es creu que l’arquitecte va ser Pere Blai. Recentment va ser restaurat i actualment la seva funció és pública com l’Ajuntament del poble.
La forma de la base del Castell és rectangular amb quatre torres, una en cada cantonada, exceptuant una torre que està quasi destruïda. L’edifici té tres plantes amb nombroses finestres cadascuna de mida mitjana, cosa que vol dir que no era un edifici amb finalitats bèl·liques, sinó més aviat es podria considerar un palau.
Aquest edifici dóna nom a la plaça que es troba al casc antic del poble, des d’on es poden visitar els altres edificis històrics de l’època que queden propers.
· Església Parroquial de Sant Pere (C/ Joan Güell, Casc antic)
L’actual església es va adjuntar amb la vella per fer-ne una de sola, després d’haver-la acabat a l’any 1680 s’hi van afegir altres objectes ornamentals com el quadre de Santa Rosalia que té història pròpia o l’orgue barroc.
La seva ubicació és just al davant de la plaça del castell a l’esquerra de la fotografia.
· Quadre de Santa Rosalia (Església parroquial de Sant Pere)
La història d’aquest quadre diu que va ser trobat quan hi havia la pesta i des d’aleshores aquesta epidèmia va desaparèixer gràcies al quadre. Des d’aquell dia cada any pel 15 de Juliol es fa una processó en commemoració a aquest miracle.
· L’orgue barroc (Església parroquial de Sant Pere)
Aquest orgue barroc de l’any 1705 va ser restaurat fa uns anys per culpa de la guerra civil que el va deixar en mal estat i, actualment, el podem trobar a l’església de Sant Pere.
· La torre de la vila (C/ del Forn)
Aquesta torre és medieval,es creu que va ser construïda entre els segles XII o XIII i que podia ser les restes d’un castell. La torre està situada just davant de l’església de Sant Pere al casc antic i podria ser l’edifici més vell del poble.
· La muralla
Avui encara es conserven trams de l’antiga muralla construïda com a mur defensiu del nucli de la vila. Podem destacar 2 portals: el portal de Padrines, just a la plaça del castell (C/ Riera – plaça del castell) i l’altre és el portal de la Bassa, al capdavall del C/ Ample.
· La vil·la del Moro
Aquestes restes d’origen romà son d’una vil·la agrícola que es poden dividir en tres parts: El conjunt termal, l’àrea de serveis i el sector residencial. És una vil·la de tipus mitjà amb columnes i capitells al voltant del qual es distribuïen una sèrie de dependències.
· Edifici Antoni Roig (C/ Alt de Sant Pere)
Va ser inaugurat al 1892 per fer-ne un ús escolar. D’estil modernista està datat del segle XIX. La idea de edificar aquesta escola va ser de l’Antoni Roig que després d’anar a Amèrica i aconseguir una fortuna va poder fer realitat.
· Hospital – Residència Pere Badia (C/ Pere Badia)
Aquest edifici va ser inaugurat a l’octubre del 1824 i va sorgir de la Fundació per a l’assistència a la gent pobra i malalta que va ser consolidada per en Pere Badia. Avui en dia aquest edifici fa la funció de residència per a la tercera edat.
3.2. LLOCS D'INTERÉS:
A Torredembarra hi ha altres llocs destacats. L’eix principal és el carrer Antoni Roig que és un bon exemple d’expansió urbana.
Aquest carrer connecta la plaça Joaquim Boronat o molt coneguda com la plaça de les Monges i la plaça de la Font, que està al costat de la plaça de la Vila.
3.3. ENTRETENIMENT:
A Torredembarra també hi podem trobar zones lúdiques, botigues... per passar-hi l’estona.
El port es pot considerar la zona més activa ja que hi ha molts bars, gelateries, restaurants normals, xinesos i pizzeries, discoteques, i a més perquè és un bon lloc per passejar. També hi ha molt espai per a les embarcacions i per als aficionats a l’aigua també hi ha esports als que pots apuntar-te al Club esportiu de Baix a Mar.
De cara als esports i si voleu conèixer millor les seccions esportives de la Torre també hi podem trobar la UDT on hi ha futbol, petanca, atletisme, tennis, natació, bàsquet i molts més.
I si voleu passar una bona estona, hi ha un local (C/ Capella) de màquines recreatives, “bolera”, billar, dards...
També hi ha llocs per descansar com la plaça de les “Monges”, de la Font o de l’Escorxador on hi ha cadires i bancs per estar amb els amics, parlar....
I per últim tenim les botigues. El carrer més important per anar a comprar, el que té més botigues és el C/ Antoni Roig que comença a la plaça de la Font i acaba a la plaça de les “Monges”.
Autor: Gerard Ayuso
EL CASTELL (Plaça del Castell. Nucli Antic):
El Castell: una història de més de 400 anys
Quan el mes de setembre del 1998 es van iniciar les obres de la primera fase de recuperació i rehabilitació del Castell es tornava a du a terme una actuació urbanística important en aquest edifici després de més de 400 anys de la seva construcció. D'alguna manera, es tancava un cicle de 4 segles que havien comprés la construcció, esplendor i decadència del Castell per iniciar ara una nova època que s'espera brillant. És a dir, en tot aquest període el Castell deixa de ser la casa del senyor de la vila per convertir-se precisament en la casa de la vila: la casa de tots.
Per recordar algunes dades bàsiques de la història del Castell, cal fixar els seus orígens a mitjan segle XVI quan el senyor de la vila, Lluís d'Icart, va promoure la construcció d'un nou castell de la família per substituir el conegut com a castell vell. Les obres van començar el 1565 i van finalitzar el 1580, al menys les parts més importants. Aquesta construcció s'emmarca dins de l'anomenada Escola del Camp de Tarragona a la qual va pertànyer Pere Blai, mestre d'obres del Palau de la Generalitat. De fet, la importància de l'edifici va més enllà de la seva valoració dins d'una localitat com Torredembarra ja que es tracta de l'únic edifici civil de nova planta del renaixement català que hi ha actualment a Catalunya.
Una altra data destacada en la història del Castell és l'any 1663, quan els béns dels Icart passen a la família dels Queralt quan es casa Maria d'Icart amb Joan Reart. A partir d'aquest moment el Castell deixa de ser la residència habitual de la família noble i s'inicia un procés d'abandonament i degradació que va arribar fins als nostres dies. Aquest procés, però, comença a frenar-se a mitjan dècada dels vuitanta quan l'Ajuntament de Torredembarra inicia el procés d'adquisició i consolidació de part de l'immoble per convertir-lo en municipal.
Sens dubte, el 25 de març de l'any 2000 va esdevenir una data molt important en la història del Castell, amb la inauguració de la recuperació i rehabilitació per part del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol.
FAR:
El far de Torredembarra va entrar en funcionament l'1 de gener de l'any 2000. Es tracta del darrer far construït a l'Estat espanyol durant el segle XX i és disseny de l'arquitecte Josep Llinàs.
Té una alçada del pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38, amb un abast geogràfic de 20 milles. Algunes dades destacades d'aquesta construcció són els 217 esglaons que conformen l'escala de cargol per accedir a la part superior on es troba la cúpula. Circumdant la torre i ascendint al ritme de l'escala, hi ha 48 finestres practicades en les arestes del cos.
Una altra curiositat és que aquest far és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya, superant en 7m al del Llobregat.
LLOTJA DE PESCADORS:
La subhasta del peix a Torredembarra es va reprendre el 3 d'abril del 2000, recuperant així una tradició històrica de la vila.
La llotja de pescadors ocupa uns 350 metres quadrats de superfície i les dependències són les següents: la sala destinada a la subhasta del peix, el rentat de caixes, la fàbrica de gel, la bàscula, el centre d'expedició de marisc i la resta es destina a oficines i serveis.
LA TORRE DE LA VILA (C/ del Forn. Nucli Antic):
Està ubicada enfront de l'església de Sant Pere Apòstol, dins del nucli antic del poble. És l'edifici més antic que resta a la població, probablement del segle XII o XIII, d'estil mudèjar i es considera que podria formar part del castell vell.
MURALLA:
De la muralla que envoltava la vila al segle XVII es conserven dos dels portals d'entrada: el de Padrines (carretera de la Riera-Plaça del Castell) i el de la Bassa (carrer Ample). També queden restes d'un contrafort al carrer Mañé i Flaquer.
LA VIL·LA DEL MORO (Racó Romà):
Jaciment format per un conjunt d'estructures que es correspondrien a tres fases d'ocupació: conjunt termal, àrea de serveis i sector residencial. Es tracta d'una vil·la de tipus mitjà que disposava d'un atri porticat amb columnes i capitells d'ordre toscà, al voltant del qual es distribuïen una sèrie de dependències.
L'estudi de les restes descobertes permet distingir dues fases constructives. La primera pertany a l'època republicana, des del començament del segle I aC fins al segle I dC, i la segona a l'època augusta, des del segle I dC fins al II dC. Les diverses excavacions han proporcionat restes de ceràmica, mosaics, conduccions d'aigua i estris diversos.
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE (C/ Joan Güell. Nucli Antic):
L'actual església, unida amb l'antiga formant tot un cos, es va acabar de construir el 1680. Posteriorment, al segle XVIII el temple es dotà de bona part dels seus elements arquitectònics i ornamentals: orgue barroc (1705), finalització dels campanars, creuer i àbsis (entre 1771-1778).
Dins d'aquesta església destaquen dos elements: el QUADRE DE SANTA ROSALIA i l'ORGUE BARROC.
EL QUADRE DE SANTA ROSALIA És el que venera la població des del miracle de 1640 i que surt en processó solemne per la festa del 15 de juliol. La tradició explica que un pelegrí assabentat de l'epidèmia de la pesta va comunicar-los que anessin a Tarragona, en una casa del carrer de Cavallers a buscar un quadre de la santa per encomanar-s'hi.
L'ORGUE BARROC és un orgue de talla d'estil barroc del 1705 restaurat fa uns anys després de veure´s molt malmès durant la Guerra Civil.
EDIFICI ANTONI ROIG (C/ Alt de Sant Pere. Nucli Antic):
Ubicat al carrer Alt de Sant Pere és un edifici noble que va ser inaugurat l'any 1892 com a seu de les escoles costejades per Antoni Roig, un indià que va fer fortuna a Amèrica. Actualment és la seu del Patronat Antoni Roig, de l'Escola Municipal de Música, de les Aules d'Adults, del Punt Òmnia, del Punt d'Informació Juvenil, del Centre Capicua, del Punt d'Informació Ocupacional, de diverses entitats, etc. Data de finals del segle XIX i és d'estil modernista.
HOSPITAL-RESIDÈNCIA PERE BADIA (C/ Pere Badia. Eixample):
Data del final del segle XVIII i és d'estil barroc. L'Hospital té els seus orígens en la fundació per a l'assistència dels malalts pobres de la vila i pertany a la fundació que va establir Pere Badia el 1793 i es va inaugurar l'octubre de 1824. Pere Badia és un personatge il·lustre de la Torre, que com d'altres va fer fortuna a Amèrica. Actualment, l'edifici és una residència per a gent gran de la Fundació.
CAL CHECO (Plaça de l'Església. Clarà):
Edifici declarat Bé Cultural d'Interès local, bastit sobre l'antic castell de Clarà d'època medieval. A part d'aquests edificis significatius, a la vila de Torredembarra destaquen altres edificis o carrers. Per exemple, el C/ d'ANTONI ROIG (Eixample) exponent de l'expansió urbanística de la vila experimentada al segle XVIII per l'increment comercial i els negocis dels Indians. En aquest carrer es poden trobar edificis del segle XVIII d'estil barroc i d'altres del segle XIX i XX d'estil modernista, principalment. També a l'Eixample destaquen edificis modernistes a la Plaça de la Font i barrocs a la Plaça de la Vila.
Els principals carrers del Nucli Antic (C/ Ample, Baix de Sant Pere, Alt de Sant Pere, Eduard Benot, Carnisseria, etc.), també acullen edificis d'interès, principalment dels segles XVIII i XIX. A Baix a Mar, trobem, al Passeig de Colom, la Societat Industrial de Pesca "EL PES" de 1929 i al C/ Indústria, l'edifici modernista de la COOPERATIVA MARÍTIMA del segle XIX.
4.2. PLATGES:
La Paella
Platja situada a la zona dels Munts que alberga el port esportiu i té una zona destinada a la pràctica esportiva a la platja. En algunes zones té una amplitud de fins a 90 metres i té una longitud aproximada d'un quilòmetre. En aquesta platja està situat el Passeig Marítim que continua a la platja del Barri Marítim. També s'hi troba el Roquer (zona de penyasegats d'uns 2.000 metres de longitud i una alçada màxima de 25 metres i va des de la Paella a Cala Canyadell).
Platja del Barri Marítim
Està situada a l'antic barri de pescadors i va des del Club Marítim fins a la plaça Narcís Monturiol i a la seva vora està situat el Passeig Marítim. La seva longitud és d'uns 700 metres.
Els Muntanyans
Alberga un ecosistema dunar típicament costaner amb dunes semimòvils i llacunes d'aigua salada. La platja està inclosa dins del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de la Generalitat. Té una longitud de 2.150 metres i una amplada total mitjana de 85 metres.
4.3. ALTRES RUTES:
Torredembarra, un mar de possibilitats. Un passeig ple d'història, tradició i natura. (2 dies)
DIA 1: CENTRE HISTÒRIC I COMERCIAL
Torredembarra es troba en un punt privilegiat de la Costa Daurada( 12 km de tarragona i 80 km de Barcelona ).És actualment un dels principals centres turístic i comercial.
Al nucli antic de Torredembarra hi trobem el Castell dels Icart (segle XVI), edifici civil renaixentista, seu actual de l'Ajuntament, i l'Esglèsia de Sant Pere (1680) dotada d'elements arquitectònics i ornamentals com l'Orgue Barroc. En front s'alça la Torre de la Vila (segle XII-XIII ) d'estil mudejar. També hi trobem restes de l'antiga muralla de defensa amb dos dels seus portals (de la Basa i de Padrines ) i els seus contraforts.
El carrer Antoni Roig ha esdevingut l'eix on es vertebre la gran majoria del comer, en ell hi podem trobar edificis d'estil Barroc ( segle XVIII ) i d'altres d'estil modernista( segel XIX-XX )
DIA 2: CLARÀ ELS MUNTANYANTS, BAIX A MAR I EL PORT
Iniciarem el proper recorregut a l'Esglèsia de Sant Joan Baptista de Clarà i l'edifici de Cal Xeco, bastit sobre l'antic castell d'època medieval, direcció a la platja on gaudirem d'un Espai d'Interès Natural -la platja dels Muntanyans- amb dunes i estanys o maresmes on hi viuen espècies d'animals i plantes extraordinaris.
Seguint el passeig marítim passarem per Baix a Mar ( barri pescador - segle XVIII ) fins al Port Pesquer i Esportiu ( amb la nova llotja on es celebra la subhasta de peix ) i els penyassegats amb l'últim far construit al segle XX, arribant a la acollidora Cala del Canyadell.
Autors: Carolina Martínez i Guillem Tenza
Avui en dia Torredembarra és un municipi turístic-residencial. Ha consolidat i ampliat la seva influència com a centre econòmic i de serveis que ja tenia a finals dels anys 70 sobre els municipis dels voltants gràcies a actuacions dirigides des del sector públic i d’altres d’iniciativa privada.
5.1. L’AGRICULTURA:
És el sector que més pes ha perdut en el conjunt de l’economia: han disminuït totes les categoriesd’explotacions; per tant s’ha vist reduïda la superfície agrària utilitzada.Aquesta disminució es dóna també en totes les categories segons el règim de tinença (propietat arrendament) encara que el nombre de treballadors registrats en el sector primari s’ha mantingut.
5.2. LA RAMADERIA:
De les 27 explotacions el 1982 només dues presentaven encara aquest tipus d’explotació.
5.3. ACTIVITAT PESQUERA:
El 1979 el sector es trobà en declivi havent tingut el seu millor moment els anys 50 i 60. Al cens l’any 2001 constaven 23 torrencs ocupats en aquest sector.
5.4. LA INDÚSTRIA:
El sector industrial hi és poc present i la majoria de llocs de treball localitzats pertanyen a centres de distribució de productes o ofereixen serveis al consumidor final. El 1976 hi havia 4 empreses industrials amb més de 50 treballadors. Avui en dia, amb una població tres vegades superior, cap d’aquestes hi és. El desenvolupament d’indústries no contaminants seria beneficiós per a Torredembarra ja que es tracta d’un sector menys cíclic que la construcció i el turisme ajudaria a diversificar la concentració existent en aquests moments.
5.5. SERVEIS, COMERÇ I TURISME:
És el sector que ha viscut un gran increment d’activitat en els darrers 25 anys.
-Hi ha hagut un augment de les activitats comercials que han evolucionat a un ritme major al de la població.
-Pel que fa al comerçles activitats relacionades amb els productes alimentaris continuen tenint la major representació tot i que el seu creixement ha estat menor que les de roba , calçat i articles de la llar.
-En els serveis destaquen els relacionats amb l’hosteleria i els serveis personals i immobiliaris. Els que més han augmentat han estat els serveis a l’empresa.
S’ha passat de tenir els comerços quasi exclusivament a un eix molt petit (els carrers principals) a expandir-se ràpidament per tot el poble. Les activitats relacionades amb turismei hosteleriasón les més importants al nostre municipi. Encara que s’hagi donat un augment de l’oferta en 25 anys no impedeix veure-hi els defectes com que s’ha intentat allargar la temporada alta de la hosteleria al mes de juny i al setembre però no s’ha portat a terme i que encara que l’hosteleria i el turisme siguin la clau de l’economia torrenca es segueixen veient com a activitats complementàries.
5.6. LA CONSTRUCCIÓ:
Un altre sector a mencionar és el de la construcció. A finals dels anys 80 hi havia una excessiva especialització en la construcció d’habitatges. Durant els últims anys hi va haver acceleracions en el sectordegut al creixement elevat i continu del sector. D’altra banda l’aspecte positiu és el fet que hi ha empreses locals que han passat de la construcció quasi exclusiva a Torredembarra , a anar més enllà. A finals dels anys 70 era inevitable que les obres les fessin empreses de fora. Actualment part dels beneficis generats per aquestes activitats es queden al nostre municipi en forma d’ocupació i ingressosper a les empreses.
Autora: Isamar Mateo
6.1. GASTRONOMIA:
La gastronomia, el turisme i el comerç són els complements necessaris per a una ciutat en promoció.
A Torredembarra s’ofereix molt peix i marisc, com a la dieta Mediterrània.
La cuina mediterrània combina menjar de mar i muntanya.
El plat més important de Torredmbarra es el “Bull Mariner”.
RECEPTA: “BULL MARINER” ( per a quatre persones)
Ingredients:
Preparació:
Deixar el bull en remull durant 24 hores.
Coure’l sense sal durant una hora, abans de tallar-ho.
Donar-li voltes i tallar el bull en trossos petits.
Fregir un tomàquet, una mica de pa i 4 o 5 alls i picar-los després amb una dotzena d’ametlles torrades, una copa d’aigua i pebre ja fregit abans.
A una olla, posar ¼ l. d’oli d’oliva i quan estigui calent introduir la carn picada i tapa-ho.
Després afegir el bull i les patates. Cobrir-ho amb aigua i afegir sal.
Quan la recepta està acabada, s’ha de servir calent i amb salsa de carn.
Una altre plat important és:
POP AMB ALLS I PEBRE
Ingredients:
Preparació:
Cuinar primer el pop, es cou sense sal i s’ha de treure a un altre lloc, ja que es necessari que estigui fred,Quan està fred, es talla.
Aleshores es fregeixen els pebrots i es pelen.
Es fa una salsa amb all, el tros de pa amb vi i les ametlles.
Posar una mica d’oli a una olla, quan estigui calent, afegir la salsa amb una mica d’aigua calenta.
Quan comenci a bullir posar les patates tallades, el pop i una mica de sal.
Esperar mentre es cou.
6.2. DIES FESTIUS:
GENER:
-1 de Gener: Celebrem el començament del nou any.
-6 de Gener: Els tres reis venen amb regals per tota la família.
-Gener: fi de les vacances de Nadal.
-20 de Gener: festa del barri de Clarà: Sant Sebastià.
FEBRER:
-11 de Febrer:
-14 de Febrer: Dia de Sant Valentí.
-Febrer o Març: (dependent de l’any): Carnaval. 
MARÇ:
-27 de Març: Diumenge de Pasqua. 
ABRIL:
-23 d’ Abril: Sant Jordi, patró de Catalunya.
- Abril: Setmana Santa.
MAIG:
-1 de Maig: Dia del treballador.
JUNY:
-23 de Juny: Sant Joan. Festa a l’ àrea marítima.
-24 de Juny: Dia en què comença l’estiu.
- Juny: Començament de les vacances d’estiu. 
JULIOL:
-15 de Juliol: Festa local ( es coneix amb el nom de “festa major petita” i es recorda quan al 1640 va desaparèixer del poble el quadre de Santa Rosalia).
El ball més tradicional a Catalunya són les Sardanes (foto de sota).
SETEMBRE:
-4 de Setembre: La festa més important de Torredembarra és Santa Rosalia, patró del poble.
- 11 de Setembre: Festa Catalana ( commemora la derrota de Catalunya davant les tropes de Castella al 1714)
- Setembre: Final de les vacances d’estiu. 
NOVEMBRE:
-1 de Novembre: Dia de Tots Sants.
DESEMBRE:
-Desembre: Començament de les vacances de Nadal.
- 25 de Desembre: Dia de Nadal.
- 28 de Desembre: Dia dels Sants innocents. 
- 31 de desembre: Fi de l’any.
6.3. Tradicions:
Els balls més popular a Torredembarra són:
És un ball amb un significat referent a l’agricultura. Nou persones ballen i copegen el terra amb uns bastons llargs de fusta forta d’un arbre com a símbol de l’atemptat a la fertilitat de la Terra. La roba per aquest ball a Torredembarra és una camisa i uns pantalons blancs, una armilla verda. Porten unes campanes petites al voltant de la cama, sandàlies i una bossa penjada a l’esquena.
És molt similar a l’anterior. Un ball que consisteix en un grup de vuit persones copejant el terra amb bastons mentre sona la música. La roba que duu la gent que balla és: uns pantalons i un camisa, una faldilla vermella amb l’acabament blanc, una faixa blava, un xal al pit, campanes a la cama i sandàlies.
És un ball on molta gent llença petards. La resta estan a sota (mentre aquests estan sent llençats). Porten una samarreta vermella, uns pantalons vermells i un barret, per protegir el seu cap de les guspires.
És una tradició catalana que va ser originada a Tarragona. Consisteix en fer un edifici amb diverses torres humanes. El grup local (de Torredembarra) “Colla Castellera” es diu “ Els Nois de la Torre”. Els castellers porten uns pantalons blancs, una camisa vermella i una faixa.
Són un conjunt de gegants i nans que representen figures humanes i que van ser comprats per l’ajuntament a l’any 1957-1958 perquè abans l’ajuntament els solia llogar a les ciutats properes.
Va començar el 1994. Aquest ball representa la lluita del cavaller Christian contra els Turcs.
És un animal de foc que va ser incorpora l’any 1993 als balls populars de Torredembarra. L’Àliga mostra la història local i simbolitza la corona que ve representada a l’escut del poble.
És el segon animal que està relacionat amb els balls de la fertilitat.
Autora: Gabriela Gómez
