MENDOZA, Eduardo: El misterio de la cripta embrujada
	Barcelona: Seix Barral, 1979.
	proposat per: Júlia Boira, 2n btx-A, 2005-6
	Es tracta d'una entretinguda novel·la de gènere negre ambientada en la Barcelona postfranquista. El protagonista és un extravagant individu que viu intern en un manicomi, de qui no se'ns revela ni el seu passat delictiu ni tan sols el seu nom ("El día de mi bautizo, mi madre se empeñó a media ceremonia que tenía yo que llamarme Loquelvientosellevó..."). Se li ofereix un pacte des de la policia: si és capaç d'aclarir el cas d'unes misterioses desaparicions de les nenes d'un col·legi "de categoria", se li atorgarà la llibertat. I ell no s'ho pensa dos cops: abandona la seva vida al manicomi, on té totes les seves necessitats d'higiene i alimentació cobertes, per endinsar-se en una perillosa aventura la qual afronta amb el seu caràcter vagabund però sense perdre mai el sentit de l'humor. Recomano aquesta lectura perquè a mi m'ha resultat molt divertida, té una trama "que enganxa" i un estil que sembla apropar-se al màxim a la realitat del lector. Els personatges, i en especial el protagonista, a qui poc a poc anem coneixent en el transcurs de la novel·la, són presentats de forma que l'autor aconsegueix crear un especial feed-back amb el lector: apareix un clima de comprensió i de simpatia cap a ells, malgrat ser depravats o actuar de manera desvirtuada. En fi, una obra que val la pena llegir en un ratet, encara que considero que el final potser queda massa obert