 |
Tecnologia Industrial I |
Una de les aplicacions de l’energia es obtenir energia tèrmica per a calefaccions. Els receptors electrics de calefacció estan formats per resistències i es fonamenten en l’efecte Joule, el qual explica que, l’energia necessària per vencer la resistència que oposa el circuit elèctric al pas del corrent es transforma en calor.
La transferència de calor es pot fer per conducció, convecció i radiació, però els aparells elèctrics de calefacció normalment propaguen la calor per convecció i/o radiació.
Per evitar les pèrdues de calor, l’habitatge o local ha d’estar ben aïllat tèrmicament.
La calefacció elèctrica
pot ser individual, quan hi ha un generador per tot l’habitatge
o unitaria si s’utilitzen generadors diferents per a cada habitació.
Calefacció directa
Aquesta és una calefacció en la qual la producció de calor i la seva transfèrencia al recinte que s’ha de calentar, és simultànea. En aquest sistema els aparells utilitzats són:
Els convectors: a la part inferior de l’aparell tenen situada una resistència que escalfa l’aire . Poden ser circuits de circulació natural o de circulació forçada. També disposen d’un termostat per regular la temperatura ambient del recinte.
Els cables calefactors: són unes resistencies elèctriques que estan cobertes per capes protectores i tenen forma de fil
Les plaques calefactores: també són resistencies elèctriques.La calefacció radial: és una instal-lació formada per cable o placa que estan integrat al sostre o al terra i que actua com una resistencia. Té com a objectiu aconseguir grans superfícies radians de 25º i 32ºC.
En el sistema radiant per terra, 29ºC es la temperatura màxima en canvi en el sistema radiant per sostre entre 30 i 35ºC.
Els avantatges del sistema radiant són:
La radiació que és emesa sobre els sòlids, els hi eleva la temperatura 2ºC
El repartiment de la temperatura
és uniforme i és un sistema net.
Calefacció per acumulació:
Aquest sistema consisteix en utilitza l’energia elèctrica en hores nocturnes i que cedeix la calor durant el dia.
Els acumuladors estàtics: són els aparells on l’aire circula pel seu interior amb convecció natural. El aire que hi entra es controla mitjançant una petita porta, que està incorporada en el mateix aparell. Són els més adecuats per escalfar zones de pas.
Els acumuladors dinàmics: són els aparells que disposen d’una turbina, la cual controla la circulació del aire, aquesta turbina es regula per mitja d’un termostat que pot estar en el mateix aparell o a la paret. Són els més adecuats per escalfar sales d’estar, despatxos , etc...
Avui en dia els acumuladors
dinàmics tenen un microprocessador que regula la temperatura.
Sistema mixt:
És el sistema que combina la calefacció directa i la d’acumulació.
El sistema d’acumulació
es carrega durant la nit, es comanda a través del termostat del
recinte, en canvi el sistema directe es connecta depenent del usuari.
ACTIVITATS
7.- Anomena les diferències entre un sistema de calefacció individual i un d’unitari.
8.- Comprova els avantatges i inconvenients del sistema de calefació directa i per acumulació.
9.- En què consisteix el sistema de calefacció per acumulació? Quines són les diferencies entre els acumuladors estàtics i les dinàmics?
10.- Classifica els aparells de calefacció descrits segons la propagació de la calor a l’hambient que s’ha d’escalfar.
