L’antic Institut de Batxillerat i
actual Institut d’Ensenyament Secundari Jaume Callís, de
Vic, conegut popularment amb el nom de “l’Institut”, es
troba en una comarca on tant la indústria com la producció
agrària i ramadera mantenen un equilibri que no és gaire
freqüent a Catalunya. Aquest va ser el primer centre públic
de batxillerat a la comarca d’Osona i porta el nom de "Jaume
Callís", en homenatge a un jurisconsult medieval dels segles
XIV i XV, que va ser oficial de la cort i conseller reial.
L’edifici se situa al nord-oest del municipi, en una zona
que fa poc anys es podia considerar com a agrícola però que
actualment és una zona d’equipaments esportius i educatius i
amb un fort increment de l’habitatge en els últims anys. Va
se fundat l’any 1968, en el moment en què es van crear
nombrosos centres educatius a causa de l’augment de la
població estudiantil a tot l’Estat. Poc després de la seva
fundació, durant els anys 70, va desenvolupar un paper força
actiu en la lluita antifranquista de la comarca, sobretot
entre els estudiants en règim de nocturn, que durant molts
anys va ser el torn més nombrós del centre. També va ser un
dels primers instituts de Catalunya en usar la llengua
catalana com a primera llengua de comunicació.
En els primers anys s’hi feien estudis de BUP i COU.
Actualment s’hi imparteixen els estudis d’ESO i els estudis
de Batxillerat en les modalitats científica, tecnològica i
humanística-social. Els estudis de Batxillerat es fan en
horari diürn i també en horari nocturn.
El centre disposa d’una gran sala d´actes que es facilita
ocasionalment a entitats perquè realitzin activitats.
Publica una revista estudiantil "El Tutitut" i organitza
anualment un premi literari juvenil d’abast comarcal, el
premi Àngels Viladomat.
Disposa de biblioteca, laboratoris, aula de música, aules de
tecnologia, aules d’Informàtica, aules de dibuix i plàstica,
menjador escolar, bar, pistes esportives i un nou gimnàs
cobert. Està prevista en els pròxims anys una remodelació
general de tot l’edifici.
En els darrers anys s’ha fet un gran esforç d’adaptació als
nous plans d’estudis, amb continus canvis: per una banda les
normatives oficials canvien cada any, per l’altra cal fer un
esforç constant per mantenir i millorar la qualitat dels
ensenyaments que s’hi imparteixen i l’atenció als alumnes i
pares.
